Mor Xisco Avellà, fundador i president històric del GOB

PalmaXisco Avellà (Palma, 1957), fundador i històric president del GOB ha mort aquest dilluns a Palma. Quan avui es parla del moviment ecologista a Mallorca, del pes social del GOB i de la consolidació d'una consciència ambiental estrictament insular, inevitablement apareix el seu nom. Biòleg, docent i activista tenaç, Avellà va ser una de les cares visibles del gir estratègic que va experimentar el GOB a finals dels anys vuitanta i la primera meitat dels noranta, un període que molts consideren clau en la modernització del conservacionisme a les Illes.

Avellà va assumir la presidència del GOB Mallorca el 1989 i la va ocupar fins al 1996, convertint-se en la persona que més anys ha estat al capdavant de l'entitat. Aquella etapa va coincidir amb canvis profunds en el model territorial i turístic de l'illa: la pressió urbanística, el debat sobre les grans infraestructures i la protecció dels espais naturals es trobaven en un punt crític. En aquest context, la presència pública d'un GOB fort, articulat i amb capacitat d'incidència resultava decisiva.

Emperò Xisco Avellà forma part de la història del GOB des del primer minut, ja que tot i ser menor d'edat i no poder figurar formalment en l'estructura fundacional, va ser present aquell 1973 quan va néixer l'entitat. De fet, bona part dels ecologistes històrics consideren que el seu paper va ser el de més transcendència per tal que el moviment ecologista s'estructuràs a les Balears.

Del camp de la biologia a la primera línia activista

Format en biologia i dedicat professionalment a la docència, Avellà ja era un militant actiu del moviment ecologista des dels anys setanta. Pertanyia a aquella generació que va transformar el GOB –nascut com a grup d'ornitologia– en un autèntic agent social, capaç d'influir en la planificació territorial i en la política ambiental de les administracions.

La seva experiència científica i el seu rigor metodològic varen impregnar tota la seva acció pública: informes, campanyes i comunicats del GOB durant el seu mandat mostraven un progressiu nivell de professionalització, que acabaria convertint l'entitat en un referent informatiu i moral, capaç de marcar polítiques ambientals als governs de torn.

Cabrera, La Trapa i les grans batalles dels noranta

El mandat d'Avellà al GOB va ser clau en la consolidació del Parc Nacional de Cabrera. La seva participació posterior –durant quasi dues dècades– al Patronat de Cabrera confirma fins a quin punt el projecte formava part del seu compromís personal. La defensa del parc continua sent, encara avui, un dels capítols més valuosos en la història del conservacionisme mallorquí, capaç de vèncer els interessos de determinats grups de navegants que tot i avui gaudir de la biodiversitat del parc, llavors s'oposaven frontalment a la seva protecció.

Altres batalles significatives del període varen ser les mobilitzacions contra determinats projectes urbanístics i, sobretot, les campanyes de recuperació i gestió de finques d'alt valor ambiental, entre les quals destaca La Trapa, que el GOB va adquirir els anys 80 i que avui és també un símbol de resistència al ciment i de compromís amb el territori. La compra i preservació d'aquest indret emblemàtic, impulsada pel GOB amb Avellà com a figura central, es convertí en símbol del poder de mobilització del moviment ecologista.

El GOB va marcar tota una època de confrontació amb els grans interessos urbanitzadors, i topònim a topònim va aconseguir no només salvar espais emblemàtics, sinó també crear una consciència col·lectiva sobre la importància ambiental, i fins i tot econòmica, de preservar el patrimoni natural. D'aquella època, en destaquen les següents campanyes:

• Cabrera: des del 1986 fins al 1991: campanya intensa per protegir l'illa, aturar maniobres militars i declarar-la parc nacional.
• Mondragó: campanya per aturar-ne la urbanització.
• No més Urbanitzacions: campanya global per frenar l'allau d'urbanitzacions de l'època.
• Les Covetes: campanya per aturar-ne la urbanització i aconseguir-ne la demolició.
• Prou de camps de golf: campanya global que acompanyava campanyes puntuals.
• No més ports esportius.
• Autopista d'Inca: campanya contra la primera gran infraestructura viària de l'illa.
• Campanya en defensa de la Llei d'espais naturals i prèviament 'Per un Catàleg Digne'.
• Campanya contra la incineració de residus.
• Seguiment gestió d'espais naturals protegits.

El vell marí i la defensa del mar

Paral·lelament, Xisco Avellà va desenvolupar una intensa tasca científica i divulgadora sobre la fauna marina. L'any 1986 havia fundat el Fons per a la Foca de la Mediterrània, des d’on va impulsar estudis, treball de camp al Nord d'Àfrica, i publicacions sobre el vell marí (Monachus monachus). Les seves aportacions, sempre marcades per la prudència científica, varen situar les Balears en el debat internacional sobre la recuperació de l'espècie i varen contribuir a fer de la conservació marina una prioritat social.

En un moment en què molts activistes i científics consolidaven la seva carrera amb obres editorials, el cas d'Avellà és particular: no va centrar la seva producció conservacionista en la publicació com a autor principal. La seva contribució escrita va anar per una altra via sempre vinculada al GOB i a l'ecologisme. Va ser director i col·laborador habitual de la revista L’Ecologista, un instrument fonamental per difondre informes, posar ordre en el debat ambiental i dotar el GOB de veu pròpia. També va participar en anuaris, informes i materials tècnics sobre ecologia i fauna marina, com també en documentació interna i divulgativa del GOB i del Fons per a la Foca de la Mediterrània.

A més, va ser el responsable de la biblioteca del GOB, un lloc mític per a l'ecologisme, on es podien trobar milers de títols de tots els camps del coneixement ambiental. Fa uns anys el GOB va cedir aquest tresor conreat per Avellà a la UIB.

La direcció de publicacions i la voluntat d'establir un relat ambiental sòlid varen ser trets distintius del seu mandat. La comunicació clara, rigorosa i amb fonament científic va permetre al GOB connectar amb sectors socials més amplis, fer créixer la base de socis i consolidar la seva autoritat pública.

Un llegat que perdura

Quan el 1996 va deixar la presidència, el GOB Mallorca era una entitat més gran, més escoltada i institucionalment més sòlida que quan l'havia assumida. L'empremta d’aquells anys continua present en el model organitzatiu del grup, en la manera de relacionar-se amb les institucions i en la manera d'analitzar el territori.

Xisco Avellà representa una generació que va entendre que l'ecologisme no era només la defensa puntual d'un espai, sinó una manera d'intervenir en la societat: amb dades, amb perseverança i amb una mirada llarga. El seu nom és, avui, inseparable de la història moderna de la protecció ambiental a Mallorca.