Miquel Alemany: "Hi ha gent que viu del camp, però en són quatre"

Com us vàreu implicar en el projecte pilot d''apadrinar' un pagès?

Vaig conèixer la gent del grup de consum d'Agrohoritzontal a través d'uns amics que hi estan ficats i que també tenen nins petits, i em varen dir: "Per què no fas un hort una mica més gran i en menjam tots?". I vaig dir: "D'acord". Fa només mig mes que m'hi he posat i encara no hem concretat. Provarem a veure com va. És com fer un hort per a vinti-i-cinc o trenta famílies i és produir per a ells. És fantàstic, perquè els duré la verdura en el seu local i a mi ja em va bé. Socialment, és de les coses més interessants que he sentit mai.

Des de quan treballau la terra?

Fa tres anys que m'hi dedic. Jo vaig começar amb la tomàtiga de ramellet. Tenc una quarterada, que són uns 7.400 metres. L'avantatge que té és que la pots guardar, emmagatzemar, perquè amb el que són verdures fresques has de tenir conservadores i col·locar-les molt aviat. Enguany he plantat cereals. Són dues quarterades d'una llavor mallorquina, i també ciurons mallorquins, dues quarterades més. Però això és per començar a alimentar la terra i poder fer rotació de cultius.

Véns de tradició familiar?

Jo he viscut en el camp sempre i he tingut hortet. Als pobles tothom en té, és una part cultural. Mon pare també en té un a sa Pobla. Ell me n'ha ensenyat una mica i tenc una tia que m'ajuda, malgrat que té 82 anys. Aquesta finca, que està ubicada prop de Maria de la Salut, és seva. Però el pagès era el meu padrí. He recuperat les meves arrels.

I la vostra tia està contenta?

És feliç. Ha agafat molta energia. Tres anys abans, pels seus camps, només hi passava un tractor. Darrerament la meva tia es recorda de la seva infància, el que feien ells abans, que era el que ara es diu agricultura ecològica. Ella m'explica que a la finca sempre hi havia dos caramulls de fems i hi havia un home que venia per recollir l'herba del camí per donar a les vaques i de tant en tant una dona hi passejava un porc que feia netes les voreres.

Han estat rendibles els darrers anys?

De moment, per viure no em basta. El primer i el segon any només vaig recuperar gastos i ara, amb el grup de consum, ja veurem com va. A més, és molt diferent perquè ells també s'hi impliquen. He tingut molta sort de conèixer aquesta gent perquè tot té més sentit i una destinació.

Encara es pot viure del camp?

N'hi ha que en viuen aquí, a Mallorca, però en són quatre i les subvencions se les queden tots ells. D'altra banda, tot funciona amb molta velocitat. En la majoria dels casos, només es dóna importància a la producció, es prioritzen els monocultius, s'abusa dels pesticides. Se cerca només produir. El meu projecte és recuperar a poc a poc la terra, que ha estat castigada amb productes molt agressius, tirant només adobs naturals per fer-la reviure.