El ministeri d'Educació planteja un nou model educatiu menys memorístic i amb menys continguts

La nova llei d'educació espanyola va néixer amb l'esperit de "modernitzar" el sistema educatiu i encaminar-lo cap a un model més competencial i menys memorístic, en la línia del que han fet Portugal, Finlàndia, el Quebec o Escòcia. Ara s'ha començat a posar fil a l'agulla al que només eren orientacions i el govern espanyol ha fet arribar a les comunitats autònomes un esborrany per als nous currículums educatius, una peça clau del sistema, perquè concreta què han d'aprendre els alumnes als centres i com s'ha d'avaluar. Els dos documents, que ha avançat el diari El País, plantegen deixar enrere la divisió d'aquest currículum per assignatures i substituir-la per l'aprenentatge competencial, que s'estructuraria en vuit àmbits: competència de comunicació lingüística, matemàtica, ciència i tecnologia, digital, personal i social, ciutadana, emprenedora i de consciència i expressió culturals.

A la pràctica, significa que els alumnes que acabin l'ESO no hauran de conèixer només conceptes i fets de cada matèria, sinó saber aplicar-los per resoldre problemes de la vida real. Segons defensa el ministeri, el nou currículum prioritza els aprenentatges essencials –un llindar mínim que s'anomena "renda cultural mínima" i que situaria l'estudiant que no l'assoleix en risc d'exclusió social– i és, alhora, una esmena als plantejaments educatius de la llei Wert, perquè redueix "l'excessiva quantitat de continguts" que hi havia fins ara. Més enllà dels canvis sobre què s'estudiarà, el més fonamental de la nova normativa és que es regularà el com, perquè es donarà per superat "l'enfocament merament descriptiu i memorístic".

La conselleria celebra que el govern espanyol "descobreixi" les competències

De fet, aquesta perspectiva competencial ja fa temps que es desplega a Catalunya. Un dels canvis que més soroll va provocar en aquest sentit van ser les noves notes dels alumnes d'ESO i primària, que fa anys que van deixar de ser quantitatives, de 0 a 10, i són qualitatives, per adequar-les al currículum de competències bàsiques. Així, fonts del departament d'Educació consultades per l'ARA han celebrat que el govern espanyol "hagi descobert" que la comunitat educativa aposta per l'ensenyament competencial i han demanat que l'Estat no qüestioni ara l'organització que fa Catalunya del currículum. Les mateixes fonts han indicat que l'escola s'ha vinculat a l'adquisició de coneixement "estrictament acadèmic", transmès "amb poca interacció cap a un alumne passiu i submís que es veia sotmès a la pressió dels exàmens i a uns temaris enciclopèdics". Una "mirada molt conservadora", critica el departament, que a més "no és suficient" per assolir els aprenentatges que ara es necessiten. "El nostre alumnat ha de saber què pot fer amb el que ha après", afirma la conselleria, partidària, per tant, del canvi que planteja el ministeri.

El nou model educatiu que ha plantejat la ministra, Isabel Celaá, es concreta en el "perfil de sortida", que descriu quines competències han d'adquirir sense excepció tots els estudiants en acabar l'educació secundària. Per a cada una de les vuit competències, el ministeri proposa un conjunt de coneixements (fets, xifres, conceptes, idees i teories), destreses (habilitats per fer processos i usar els coneixements per obtenir resultats) i actituds (mentalitat i disposició per reaccionar davant d'idees, persones i situacions) que també hauran d'assolir els alumnes.

Més autonomia als centres

Els canvis que planeja el ministeri també busquen donar més marge de maniobra als professors i als centres a l'hora de planificar l'horari escolar, perquè ja no s'entrarà en el detall del contingut que han de donar a classe (com feia la llei Wert), sinó en el que s'ha d'aconseguir en general. Així, els centres podran adoptar "experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d'organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àmbits, àrees o matèries".

En realitat, ja fa anys que molts centres educatius han substituït la tradicional estructura horària d'una hora per cada matèria i han provat models de codocència, treballs per projectes i estructures més transversals, una innovació que amb la nova llei es podria estendre en moltes més escoles i instituts. Segons les previsions del ministeri, el nou currículum s'hauria d'implementar el curs 2022-23 als primers cursos de primària, ESO i batxillerat.