“Si a un metge li pagassin això per una guàrdia de 24 hores, no la faria”

PalmaDels gairebé 4.000 advocats col·legiats a les Illes Balears, aproximadament 700 –un 17,5%– estan inscrits en el torn de guàrdia. Són els lletrats que guien, assisteixen, assessoren i defensen a qualsevol hora del dia els beneficiaris de la justícia gratuïta, un dret reservat a persones que compleixen uns límits econòmics i a grups considerats vulnerables.

Tots els advocats compaginen el torn d’ofici amb l’activitat privada. Els entre 87 i 150 euros que reben per una guàrdia de 24 hores en jurisdiccions com la violència de gènere o la penal no permeten la dedicació exclusiva. “Ens mou la vocació de servei a la ciutadania, perquè està molt mal pagat”, certifica la vicedegana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB) i responsable del torn d’ofici, Carmen López. Ella mateixa, amb 34 anys d’experiència, exerceix a la part penal i de menors. “Per a mi l’experiència és molt enriquidora; cada assumpte és un repte”, assenyala sobre la possibilitat de defensar menors, una part del Dret gairebé exclusiva del torn d’ofici.

De totes les edats

Dels mites entorn dels advocats d’ofici, López desmenteix la creença que es tracta de professionals “joves i poc qualificats”. “No és cert, alguns han estat tota la vida exercint i n’hi ha de totes les edats”, afegeix. Quant a la formació, se’ls exigeix un mínim de tres anys d’experiència i, en determinades àrees, estudis específics. “Les víctimes de violència de gènere, per exemple, són ateses per lletrats preparadíssims, amb una formació multidisciplinària que el col·legi imparteix”, explica.

En 2024, la justícia gratuïta va tornar a batre un rècord a les Balears. De 58.531 actuacions, 34.211 es varen fer en el torn d’ofici i 24.320 varen ser assistències a detinguts, equivalents a set cada hora, 160 al dia. Més enllà de la vocació, l’ICAIB denuncia el “maltractament institucional i les condicions precàries” a les quals s’enfronten els advocats del torn d’ofici: retards en els pagaments “insuficients” per part del Ministeri de Justícia, burocràcia excessiva i falta de recursos, com intèrprets i perits, que dificulten la feina. Reclamen una ampliació de les cobertures davant l’obligatorietat, ara, d’intentar arribar a acords extrajudicials. En definitiva, la Llei d’Eficiència Processal (reorganitzar, digitalitzar i afavorir la mediació i l’arbitratge) precisa “recursos econòmics”. “Es projecten canvis, però no es doten”, assevera López.

Lola Puertas està al corrent de tots aquests canvis i de la precarietat, però mai no ha deixat el torn d’ofici. “Fa 30 anys, quan començava a exercir, socialitzaves amb els companys i intercanviaves impressions professionals perquè esperàvem junts als jutjats”, recorda sobre un procés ara mecanitzat.

Sempre va tenir clar que formaria part del torn d’ofici. “Som una fidel defensora de la justícia gratuïta. Feim una feina molt digna, que no pot desaparèixer i que exigeix implicació i compromís”, prossegueix sobre una part de les seves funcions, d’entre les quals valora més l’aprenentatge personal que el professional. “La retribució més gran que pots rebre d’una persona és una cosa tan senzilla com una abraçada i que et diguin ‘gràcies’ perquè s’han sentit ben assistides, acompanyades en el procés. Això no ho paguen els doblers. La gent no sap com funciona la Justícia. Necessita entendre què passa i també que li expliquin què passarà, perquè senten un llenguatge, l’argot jurídic, que els és aliè”, explica.

Entre els seus records persisteix l’al·lot amb problemes durant la joventut, que va acabar a la presó i la va cridar per a tots els seus procediments. “Amb el temps, em va dir: ‘què hauria estat de la meva vida sense tu; seria a la presó, perdut, sense futur’. I avui té una vida normal”, relata. Aquestes són les satisfaccions, encara que no obvia els “disgustos” quan no ha estat possible que el jutge dictaminàs a favor del seu defensat.

Prop de la jubilació

Cata Montserrat va prendre la decisió de formar part del torn d’ofici “molt abans d’estudiar la carrera”. Hi ha estat 40 anys: “Si mir el que cobrava en 1985, he perdut doblers perquè, per descomptat, no s’ha actualitzat al nivell de l’IPC. Si a un metge li pagassin això per una guàrdia de 24 hores, no la faria”. A més, la guàrdia pot estendre’s un altre dia per assistir també en el tribunal a una persona que primer ha passat per comissaria. Prop de la jubilació, a 66 anys, es planteja donar-se de baixa d’alguns dels torns (participa en diversos) perquè té citacions judicials marcades per a 2028. La seva llibreta d’anècdotes és llarga: el client que es negava a seguir els seus consells i al qual va acabar aconseguint una sentència absolutòria quan va cedir; les dones víctimes de violència de gènere que li han agraït el que han après sobre Dret mateix; les filles d’algunes d’elles que continuen felicitant-la les dates assenyales, ara ja convertides en dones agraïdes. “Va haver-hi una clienta que tenia un problema molt greu. Va acabar ingressada al psiquiàtric i jo era l’única persona que podia anar a veure-la. Encara tinc relació amb ella. L’empatia i la confiança són fonamentals”, afegeix. La seva companya, Lola Puertas, “xarnega orgullosa”, no oblida el dia que la seva mare, a 88 anys, en veure a la televisió l’arribada de migrants en pastera li va dir: “Filla, mai no deixis de lluitar per ells”.