Tocar Terra
Societat 27/03/2022

Mesures de suport a la pagesia

Mateu Morro
3 min
Reduir la dependència alimentària és un objectiu tan estratègic com reduir la dependència energètica.

Moment complicat

Els increments dels costos i la manca de proveïment per la vaga afecten l’economia

La situació econòmica en el sector agroalimentari és difícil, sobretot pels increments dels costos de producció derivats de la pujada del preu de l’energia i de les matèries primeres. Els pescadors, els pagesos, els transportistes, i moltes altres activitats econòmiques, per no dir totes, tenen pèrdues importants de rendibilitat. L’altre problema és la manca de proveïment a causa de les vagues de transportistes o altres factors. Els estats i la Unió Europea han de contrarestar aquests fenòmens, moltes vegades amb un component especulatiu afegit. El problema és que hem desarmat els poders públics per defensar els interessos comuns i hem cregut que les coses s’arreglarien totes soles, amb la simple autoregulació dels mercats. Si no es prenen mesures sols es pot esperar que tot vagi a pitjor, amb uns costos socials immensos.

Urgències d’ara i d’abans

Cada pic són més necessàries l’energia renovable i la racionalització del consum

El conflicte actual posa sobre la taula moltes urgències fins ara considerades poc prioritàries. Cada vegada és més clara la necessitat de multiplicar la producció de les energies renovables i de racionalitzar –reduir– els consums energètics. L’objectiu hauria de ser evitar al màxim la dependència de poques fonts energètiques i de pocs subministradors, multiplicant les opcions i evitant-ne la monopolització privada. En el terreny alimentari s’ha de passar a potenciar la producció local i de proximitat, garantint una alimentació adequada i saludable al conjunt de la població. Reduir la dependència alimentària és un objectiu tan estratègic com reduir la dependència energètica.

Les mesures de suport

Europa ajudarà el sector primari amb 500 milions i 64,49 seran per a Espanya

La Unió Europea ha decidit dedicar 500 milions d’euros de la reserva de crisi a donar suport al sector primari, dels quals tocaran a l’estat espanyol 64,49 milions. L’Estat pot suplementar aquesta quantitat, i el ministre Planas ha dit que ho farà. Però no se sap per quin import, amb la qual cosa ara per ara és impossible deduir l’impacte de la mesura. La resta de mesures inclouen permetre la sembra de guarets, l’augment dels avançaments de la PAC, l’autorització d’ajudes estatals o controlar els preus dels fertilitzants. Són mesures que hauran d’anar acompanyades d’una altra bateria de mesures estatals amb millores fiscals per al sector agroalimentari i amb un replantejament de la tarifació de l’electricitat.

Les noves ajudes europees

El nou valor del dret beneficiarà sobretot Menorca, Eivissa i Formentera

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, va comparèixer a la Comissió d’Economia del Parlament per explicar com seran les ajudes del nou període PAC. Almenys per un cantó es veu una llum d’esperança. La nova PAC compensa la insularitat al sector primari, és més justa per a les Balears i pot representar una alenada de vida sobre els nostres camps. Enguany, segons la consellera, serà un any decisiu per a la formació i l’assessorament del sector perquè pugui aprofitar les noves oportunitats. Una de les fites clau és el reconeixement de les Balears com a regió específica socioeconòmica, que implicarà que el valor del dret d’ajuda serà a totes les illes de 188,64 euros, mentre que a la Península se situarà en 125,44 euros de mitjana. Això representa 8,6 milions anuals més de pagament bàsic. El nou valor del dret beneficiarà especialment les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, i compensarà, en major o menor mesura, la doble i la triple insularitat.  

Una millora important

S’ha demanat que es reguli la superfície agrària elegible sense drets de PAC

En la negociació d’aquesta PAC, la Conselleria ha defensat la regularització de la superfície agrària elegible sense drets de PAC. És a dir, que una part de les terres que ara no reben ajuda en puguin rebre. Això representa la incorporació d’11.067 hectàrees a les ajudes del proper període, que ara es dediquen a la vinya, a l’olivar i a les fruites, entre altres cultius. Es podran incorporar també a les ajudes 40.000 hectàrees de pastures permanents. Però del reconeixement com a regió específica se’n derivaran altres beneficis. Entre d’altres, que les pràctiques agràries més sostenibles i més d’acord amb la bona gestió mediambiental tindran un major suport econòmic, que s’acostarà a un increment percentual del 55%. Les millores també afectaran les ajudes associades de cultius com els fruits secs o de la ramaderia.

stats