Més de 150 persones dormen al carrer a Mallorca

PalmaJa hi ha xifres oficials de les persones que viuen i dormen al carrer a Mallorca. Són 156, la majoria a Palma. Però encara en serien moltes més si les 426 que passen la nit als albergs no comptassin amb aquest recurs.

El primer recompte oficial es va presentar ahir al Consell de Mallorca i reflecteix la realitat que es van trobar els voluntaris de la Creu Roja, Càritas i la UIB el 18 de març del 2015 a la nit. Aquest estudi, a més a més, ha de servir per treballar en un pla de lluita contra la pobresa, contra la “xacra que és tenir gent dormint al carrer al segle XXI”, segons va comentar ahir Margalida Puigserver, consellera de Benestar i Drets Socials i presidenta de l’IMAS.

La majoria, a Palma

De les 156 persones que dormien al carrer, el gruix es va trobar a Palma i només 21 persones eren de la Part Forana. A part de l’explicació lògica que Ciutat té més població i més recursos per atendre aquestes persones, la presidenta de l’IMAS va apuntar ahir una altra explicació. Als pobles, va comentar, encara hi ha solidaritat entre els veïns i es treballa més en xarxa, cosa que cal potenciar de nou.

“Les institucions no arribam arreu de Mallorca; per tant, és necessària la col·laboració d’entitats i dels municipis”, va declarar ahir Puigserver durant la presentació de les dades.

D’aquestes 582 persones sense domicili, i més en concret de les 156 que dormen al carrer, la majoria s’ha trobat en aquesta situació coincidint amb els anys de crisi econòmica, segons es pot interpretar de l’enquesta que els voluntaris els van fer. Alguns fa anys que es troben així, molts d’ells sense cap família ni amistat que els puguin ajudar.

D’altres, unes 30 persones, també patien alguna malaltia mental, fet que els aïlla més de l’entorn i que va fer difícil conèixer les circumstàncies per les quals es trobaven al carrer.

Un dels tècnics de l’IMAS també va parlar de la “falsa sensació de llibertat” que els dóna viure al carrer i va dir que “arriba un moment que t’hi acostumes”. I aquesta és una de les raons per les quals alguns es resisteixen a rebre ajuda per part dels serveis socials.

Després de Ca l’Ardiaca

En aquests moments, Ca l’Ardiaca, la Placeta, el Refugi, Casa de Família, Can Gazà, l’alberg de Manacor, SAM adults, l’alberg Sa Pobla i l’alberg de Santa Margalida sumen més de 500 places per a gent que no té sostre.

Per a qui treballa amb els sense sostre, també és important que els albergs obrin durant les 24 hores i no només el vespre. D’aquesta manera, aquestes persones sense habitatge no es veuen obligades a passar-se el dia al carrer.

Pel personal de l’IMAS, Ca l’Ardiaca suposa un abans i un després en l’atenció de les persones en situació d’exclusió social. Com a centre de baixa exigència, no penalitza els usuaris si no estan disposats a fer un canvi de vida, condició que sí que tenen d’altres. Des del Servei d’Inclusió Social del Consell de Mallorca es va criticar, en certa manera, la falta de coordinació entre tots els menjadors socials que funcionen a l’illa -que, d’altra banda, asseguren que el menjar arribi a tots els que ho ncessiten.

El 2017, nou recompte

L’any que ve es tornarà a fer el treball de camp i les xifres, segons preveu el Servei d’Inclusió Social de l’IMAS, seran més elevades que les publicades ara. L’explicació és molt senzilla. La nit del primer recompte oficial hi havia futbol, i els tècnics estan convençuts que alguns sense sostre no eren al carrer sinó a qualque local, veient el partit.

El Consell de Mallorca va acollir ahir una reunió de les diferents entitats de la Xarxa d’Inserció Social per tal de preparar el nou recompte, que es farà el març de l’any 2017 amb l’objectiu d’analitzar la possible evolució de les persones que viuen de manera permanent al carrer, tasca de la qual s’encarregarà el professor Lluís Ballester, de la Universitat de les Illes Balears.

La consellera Puigserver ja ha informat tots els municipis dels resultats d’aquest primer estudi i del projecte del 2017, que es durà a terme amb la seva ajuda.