Més de la meitat dels adults i un terç dels infants patiran obesitat el 2050

BarcelonaLes estratègies dels últims 30 anys per contenir l’avenç de l’obesitat al món han fracassat i, si no hi ha una acció política contundent, les projeccions de cara al 2050 no són gens optimistes. Aquest és l’escenari que dibuixa l’anàlisi global més exhaustiva feta fins ara del sobrepès i l’obesitat, el The Lancet Global Burden of Disease Study. Segons l’estudi liderat per la Universitat de Washington (UW), entre el 1990 i el 2021 els casos s’han duplicat, amb més de 2.100 milions d’adults i prop de 500 milions d’infants i adolescents afectats. És a dir, quatre de cada deu persones al món tenen obesitat. Però d’aquí a 25 anys es preveu que aquestes dades augmentin més: el 60% dels majors de 25 anys (3.800 milions) i un terç dels infants i joves d’entre 5 i 24 anys (746 milions) patiran una malaltia per excés de pes.

“L’epidèmia mundial sense precedents de sobrepès i obesitat és una tragèdia profunda i un fracàs social monumental”, afirma Emmanuela Gakidou, doctora de l’Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut de la UW i principal autora de l’anàlisi. L’informe revela que les taxes mundials de sobrepès i obesitat entre els adults augmentaran del 43% estimat el 2021 fins al 57,4% per als homes de cara al 2050. En el cas de les dones, passarà del 47% al 60%. “Les estimacions són realistes i no sorprenen, però preocupen moltíssim. Són les xifres desastroses que haurem d’afrontar en el futur si no fem res al present”, valora la coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Vall d’Hebron, Andreea Ciudin, que no ha participat en la investigació.  

Els autors de l’anàlisi subratllen que aquests resultats s’han d’interpretar com un toc d’alerta a escala mundial: si no es planifica i s’implementa una acció política urgent, hi haurà un increment sense precedents de l’obesitat i de malalties prematures (com la diabetis, la pressió arterial alta i alguns càncers) i morts a tots els països. El nombre més elevat d’adults amb sobrepès i obesitat el 2050 s’espera a la Xina (627 milions), l’Índia (450 milions) i els Estats Units (214 milions), en part per la seva gran població. Ara bé, per regions, l’augment més gran es donarà en països d’Oceania i el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà.

Tot i que no serà el país més afectat al món, l’estudi –que ha rebut finançament de la Fundació Bill i Melinda Gates– planteja que Espanya podria ser un dels estats de renda alta amb algunes de les xifres més preocupants. S’estima que l’obesitat afectarà un 23% dels nois i un 21% de les noies de 5 a 14 anys; un 23% de les joves d’entre 15 i 24 anys, i el 45% de les dones majors de 25 anys. 

L’estudi té en compte el nivell socioeconòmic dels països i constata diferències substancials per edats i sexe. Atenent els països de renda alta, en la franja dels infants (de 5 a 14 anys) i pel que fa als nois, els països més afectats seran Xile (37% de la població), Austràlia (27%) i Grècia (26%), mentre que pel que fa a les noies d’aquestes edats lideraran el llistat Xile (30%), Austràlia (30%) i Nova Zelanda (26%).

Entre els adolescents (de 15 a 25 anys), els joves xilens tornaran a ser els més afectats per l’obesitat (31%), seguits dels nord-americans (31%) i els neozelandesos (28%), si bé en el cas de les joves la prevalença serà més alta entre nord-americanes (38%), neozelandeses (33%) i xilenes (33%). Els països no varien gaire en el cas dels adults: tant els homes com les dones amb més obesitat viuran als Estats Units (55% i 59%, respectivament), Xile (53% i 56%) i Austràlia (49% i 55%).

Les pròximes generacions

Els autors assenyalen que les generacions més joves estan guanyant pes més ràpidament que les anteriors. Per exemple, als països d’ingressos alts el 7% dels homes nascuts a la dècada de 1960 tenien obesitat als 25 anys, però per als nascuts a la dècada de 1990 el percentatge es duplica (16%), i per als nascuts el 2015, s’estima que s’enfilarà fins al 25%. “Però si actuem ara, encara és possible prevenir una transició completa cap a l’obesitat global per als més joves”, assenyala la coautora i investigadora de l’Institut de Recerca Infantil Murdoch (Austràlia) Jessica Kerr.

Hi coincideix Ciudin, que subratlla que aquesta anàlisi ha de ser l’"últim senyal d’alarma” perquè totes les polítiques i els sectors implicats –sanitat, educació i indústria– treballin plegats, si bé creu que serà “difícil” revertir la corba de l’obesitat. “Continuarem augmentant les xifres d’obesitat perquè hi ha molta gent amb la malaltia i això influeix en les generacions següents. La malaltia d’avui influeix en els nadons que encara han de néixer”, explica l’endocrinòloga. Els fills d’una dona amb obesitat tenen més predisposició a patir la malaltia pel pes epigenètic, de la mateixa manera que un home amb obesitat té una esperma amb ADN modificat procliu a l’obesitat, exemplifica.

Els investigadors van utilitzar l’índex de massa corporal (IMC) per determinar la prevalença del sobrepès i l’obesitat de 204 països des del 1990 fins al 2021. Amb tot, Ciudin recorda que els criteris han evolucionat –ara es té en compte el greix corporal, l’edat i els símptomes, per exemple– i, per tant, les projeccions podrien ser superiors.

Els autors demanen esforços més coordinats per oferir intervencions integrals adaptades a la situació sociodemogràfica, econòmica, ambiental i comercial única de cada territori. “Però centrar-nos només en la dieta i l’esport és molt simplista, ja que en la majoria dels casos això no és suficient”, diu Ciudin, que defensa que és necessari valorar cas per cas si el millor tractament és farmacològic o quirúrgic. “Ara hi ha fàrmacs per reordenar mecanismes alterats que són excel·lents, però hi ha problemes d’accés i tampoc funcionen en tots els casos”, defensa. De fet, l’estudi no va considerar l’impacte potencial de medicaments com l’Ozempic, que podrien alterar les previsions a llarg termini d’aquestes malalties.