Més espais protegits, però més pressió i menys recursos
Del 2000 ençà les Balears han adoptat més mesures de conservació d’àrees naturals i d’espècies, però l’impacte de l’acció humana creix i també s’ha de fer front al canvi climàtic
PalmaA l’inici del segle XXI, les Balears entraven en una nova etapa de creixement econòmic amb un territori ja fortament tensat. 25 anys després, el paisatge de les Illes explica una història de contrastos: més espais protegits i més consciència ambiental, però també més pressió humana, menys recursos naturals i els efectes cada vegada més visibles del canvi climàtic
Meteorologia adversa
Els fenòmens meteorològics adversos són de cada vegada més freqüents a les Balears. ‘La plena de l’Albufera’ del 1990, quan va ploure a Alcúdia 134 litres per metre quadrat era només un anunci del que passaria anys després, el 2018, a Sant Llorenç. Una torrentada que va matar 13 persones. Les plogudes irregulars, curtes i intenses, han proliferat en els primers 25 anys de segle a les Illes. En contrast, una altra conseqüència del sistema de plogudes és la sequera que prolifera a les Illes. Actualment Menorca, Manacor-Felanitx, Palma-Alcúdia, Tramuntana i Eivissa estan en prealerta hídrica, mentre que el Pla de Mallorca i Artà continuen en alerta.
Les temperatures no han aturat d’augmentar des de principis del segle XXI. El 2024, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va registrar el gener més càlid de les Illes. Les temperatures mitjanes de la superfície de la mar també han aconseguit anomalies mai vistes aquest 2025, però, a més, els investigadors del Sistema de Predicció i Observació Costaner de les Balears (SOCIB) han detectat un rècord de “contingut de calor” en capes més profundes i que la tendència d’escalfament és encara major a 500 metres. La temperatura superficial de la mar Balear ha augmentat 0,4 graus per dècada des del 1982.
La calor extrema fa que als boscos de les Illes, a causa de l’abandonament de les terres agrícoles, s’hi acumuli molta biomassa. Aquest fet ha provocat que, en cas d’incendi, les zones forestals de les Balears siguin polvorins. El nombre d’incendis s’ha reduït en els darrers anys, però no la intensitat ni la dificultat per aturar-los. En aquest sentit, es recorda l’incendi d’Estellencs, Calvià i Andratx del 2013 i també el de l’Albufera del 2024. Tot i això, se n’han incrementat els efectius i es fa “bona feina de primer atac”, segons considera el president del GEN-GOB, Joan Carles Palerm. A més, afegeix que “actualment es disposa de mitjans de detecció i extinció que fa 25 anys no hi eren”.
Residus
Any rere any les Balears augmenten el nombre de persones que reben durant la temporada turística. A Mallorca si els residus d’envasos varen ser de 1.884,48 tones el gener del 2024, l’agost del mateix any varen passar a 3.247,98 tones. Menorca, per exemple, va incrementar el vidre de 162,86 tones a 632,24.
Si bé és cert que, pel que fa a residus, l’aplicació de mesures com la recollida porta a porta i la instal·lació de contenidors de reciclatge específics ha facilitat la tasca, “no és suficient”, considera Palerm. En la mateixa línia, diu que les institucions “treballen bé a curt i, amb sort, a mitjà termini, però no a llarg”. Posa l’exemple de l’abocador de Ca na Putxa, al qual li queden pocs anys de vida útil, per la qual cosa es traslladaran els fems d’Eivissa a Mallorca, per tractar-los a Son Reus. “Crec que això tindrà més petjada de diòxid de carboni que la construcció d’una incineradora, però hem arribat tard per no planificar les coses bé”, apunta.
Conservar espècies i territori
En els primers 25 anys de segle s’han fet “avenços indiscutibles per protegir les espècies i les zones naturals”, considera el coordinador de Política Territorial del GOB Menorca, Miquel Camps. La Xarxa Natura 2000 a les Balears es desenvolupa a partir de la creació de la xarxa europea del 1992, quan la Unió Europea va establir el marc legal per protegir hàbitats i espècies d’interès comunitari. Amb aquesta directriu a les Balears es varen configurar les Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA), entre d’altres. La gestió d’aquests espais s’ha anat consolidant amb els anys amb decrets autonòmics de plans de gestió específics. Tot i la instauració d’aquestes figures de protecció, Camps adverteix que manquen “plans de gestió” per aplicar-les.
A la mar també s’han aplicat normatives proteccionistes com el Decret posidònia i també ha crescut el nombre de reserves marines delimitades i ha minvat la flota de barques de pesca d’arrossegament. Aquest art de pesca va passar de 44 embarcacions el 2014 a 31 el 2023, segons dades de l’Informe de la Mar Balear. “Els pescadors de cada vegada estan més conscienciats a fer les coses bé”, asseguren fonts de la Fundació Marilles.
Pel que fa a la conservació d’espècies d’animals de les Illes, Palerm apunta que ha augmentat la introducció d’espècies invasores, com és el cas de les serps a Eivissa que han atacat directament espècies autòctones. En la mateixa línia, lamenta que en aquest aspecte, durant els anys, “no ha millorat res”.