Menys límits per a una terra al límit
Ecologistes i societat civil lamenten la inacció del Govern, a qui li ha explotat la saturació a les mans. L’Executiu defensa petites mesures
PalmaNo es pot atribuir al Govern de Marga Prohens una saturació generada durant dècades. Però els moviments socials i ecologistes que convoquen les manifestacions d’aquest estiu –Menorca hi dona el sus– consideren que “no es pot afirmar que hagin pres una sola mesura realment de contenció, ni tan sols de mitigació dels impactes”, segons apunta el geògraf de la UIB Macià Blázquez.
Les reformes normatives aprovades els darrers tres anys s’han presentat com una resposta a la necessitat de simplificar l’Administració. Tanmateix, l’oposició política i les entitats conservacionistes han reiterat les crítiques perquè les reformes han anat en la direcció de reduir els mecanismes que servien per limitar la transformació del territori les darreres dècades.
Diferents lleis i disposicions han construït un model que estableix “menys controls, menys condicionants ambientals i més capacitat de creixement”, en paraules de l’oposició.
Per part seva, el Govern defensa que ha impulsat diverses mesures per contenir la pressió turística i limitar l’augment de visitants, entre les quals destaca “el Decret de contenció turística, que impedeix incrementar l’oferta d’allotjament, ja que per donar d’alta una plaça nova és necessari donar-ne una altra de baixa, i que prohibeix la creació de noves places turístiques en pisos”, argumenten fonts de l’Executiu.
Sense Comissió de Medi Ambient
Si hi ha una decisió que simbolitza la filosofia del Govern és la supressió de la Comissió Balear de Medi Ambient. Sectors com el dels promotors s’havien queixat de la gran quantitat de projectes urbanístics que avançaven “massa lentament”, i l’Executiu de Prohens es va comprometre a eliminar el que els ecologistes consideraven un filtre ambiental independent per als projectes amb més impacte territorial.
El Govern va justificar-ne l’eliminació argumentant que era un òrgan lent, burocràtic i excessivament polititzat. Però la desaparició de la Comissió implica més que una reforma administrativa. “Significa substituir un sistema col·legiat per una estructura integrada dins l’Administració que impulsa bona part de les polítiques territorials”, critica la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats. Setze entitats ambientals varen reclamar públicament el manteniment de la Comissió.
L’Executiu va designar Paz Andrade com a responsable de la validació i valoració ambiental dels projectes. Fonts tècniques de diferents conselleries consultades per l’ARA Balears confirmen que Andrade té un perfil “molt executiu, i no té cap problema a impulsar les actuacions que calguin per fer possibles els compromisos polítics d’acceleració de projectes”. “No ha vingut aquí a protegir el medi ambient”, afirmen.
Torre Vella, primer cas
Pocs mesos després de l’eliminació de la Comissió, va arribar un cas que molts ecologistes han convertit en exemple dels riscos del nou sistema. A Torre Vella (Menorca) s’havien construït set piscines en un projecte on inicialment només figuraven set dipòsits de recollida d’aigua. L’antiga Comissió Balear de Medi Ambient havia mantingut objeccions per aquest canvi. Quan l’Ajuntament d’Alaior en va concedir la llicència, el GOB va denunciar que la supressió de la Comissió havia deixat sense continuïtat institucional aquella oposició ambiental. “Ningú defensa ni reclama aquesta sanció ambiental”, varen advertir.
Amnistia en rústic
La mesura més simbòlica de la legislatura és probablement la legalització extraordinària de construccions il·legals en sòl rústic. “Alguna cosa s’havia de fer i no es podien mantenir els habitatges en un limbe de manera indefinida”, va explicar el vicepresident Antoni Costa a l’ARA Balears quan es va aprovar la primera versió de la mesura. La Llei de simplificació administrativa aprovada pel Govern ha permès regularitzar centenars d’habitatges i edificacions fora d’ordenació que havien prescrit urbanísticament. Es tracta d’una reivindicació històrica de determinats sectors de propietaris, però també d’una de les decisions que més alarma ha generat entre ecologistes, urbanistes i experts en ordenació territorial. “Els que legalitzen ara poden llogar, per exemple. Ho tindran tot en regla i es produirà més ocupació del rústic”, va advertir el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover.
Segons l’oposició –que va dur la norma al Constitucional–, “es dona el missatge que construir una casa irregular no és res mal fet, perquè s’acaba arreglant per part de l’Administració”.
L’ARA Balears va documentar una allau de consultes i centenars d’expedients després de l’entrada en vigor de la iniciativa, una situació que va confirmar que la mesura tenia un impacte significatiu. “Electoralment això pot funcionar, tristament”, assegura Neus Prats.
El projecte de la simplificació
La Llei de simplificació administrativa va modificar més de 170 articles i desenes de normes sectorials. Es va apostar per reduir tràmits, eliminar informes i establir menys condicionants. Per a determinats sectors empresarials va ser una benedicció, però per als conservacionistes va implicar una reducció dels controls.
D’entre les mesures aprovades –a més de la legalització en rústic–, el GOB i altres entitats varen destacar negativament que el Govern recuperàs la possibilitat de construir noves cases en sòl rústic amb risc d’erosió, esllavissament i incendi. “La catalogació d’aquests espais no estava ben elaborada i es llevaven drets, de vegades sense cap fonament real”, va explicar l’Executiu. La simplificació era un compromís electoral que el PP ha aplicat a bona part de les comunitats on governa.
D’altra banda, fonts de l’Executiu asseguren a l’ARA Balears que “s’ha reforçat la lluita contra l’oferta turística il·legal mitjançant l’obligació d’incorporar el número de registre als anuncis; l’enduriment de les sancions; l’aportació de recursos de l’Impost de Turisme Sostenible per reforçar la inspecció dels consells insulars, i la col·laboració amb les plataformes digitals per eliminar anuncis irregulars”. Segons el Govern, les actuacions fetes fins ara han permès retirar anuncis equivalents a unes 60.000 places turístiques.
Entre les mesures adoptades també figura el decret que prohibeix el lloguer d’embarcacions particulars, com també l’acord amb les navilieres per reduir el sostre setmanal de creueristes. Segons l’Executiu, aquesta limitació equivaldrà a una reducció d’uns 30.000 creueristes mensuals durant els mesos de juliol, agost i setembre a partir de l’any que ve.
Més construcció
La reforma de l’habitatge pactada entre el PP i Vox representa probablement l’increment més gran de capacitat urbanística de la legislatura. L’emergència entorn de l’habitatge ha fet que l’Executiu hagi desplegat un conjunt d’iniciatives entre les quals destaca l’augment de densitat de fins al 45% en els grans projectes urbanístics. Palma en tramita vuit, que suposaran uns 11.000 habitatges, almenys la meitat dels quals hauran de tenir algun grau de limitació del preu.
El GOB va denunciar que, per molt que l’objectiu sigui augmentar el nombre de pisos per als residents, no es pot apostar per un model de creixement “desvinculat de la capacitat ecològica real del territori”. A hores d’ara, hi ha un debat important sobre si aquest creixement urbanístic –el Pla General de Palma no el preveia– es pot desenvolupar quan els informes de Recursos Hídrics del Govern ja advertien el 2023 que no hi havia aigua ni per als plans aprovats per l’esquerra.
Menys control de l’aigua
L’enfrontament per l’aigua ha estat una de les tòniques d’aquesta legislatura. L’equip del batle de Palma, Jaime Martínez, ha impulsat la construcció de més habitatges i ha xocat sovint amb les indicacions i restriccions de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua.
Això dibuixa una paradoxa. En unes illes que encadenen episodis de sequera, restriccions i sobreexplotació dels aqüífers, la política territorial continua planificant milers d’habitatges nous mentre es redueix la capacitat d’alguns organismes tècnics per actuar com a fre.
Amb aquest escenari, de moment, “la batalla la guanya la necessitat d’habitatge i la pressió dels promotors”, explica un tècnic consultat per l’ARA Balears. Una disposició addicional de la Llei òmnibus aprovada fa setmanes permet que, en determinats casos, els ajuntaments decideixin no passar per Recursos Hídrics els seus plans urbanístics.
També les àrees de transició
També amb el pretext de la manca d’habitatge –a partir d’una exigència específica de Vox–, el Parlament va incloure dins les reformes legislatives la possibilitat de construir habitatges a les zones de transició als municipis de més de 20.000 habitants.
En una comunitat que denuncia la desaparició progressiva dels espais lliures, la flexibilització d’aquestes zones representa un canvi de paradigma difícil d’ignorar. El Govern admet que “les Illes han arribat al seu límit”. “Ho hem reconegut, començant per la mateixa presidenta”, assenyalen fonts de l’Executiu, que rebaten que “no només s’estan fent mesures, sinó també inversions importants en innovació i actuacions com la creació de la Unitat Acceleradora de projectes estratègics”, diuen.