Teresa Jiménez: "Menys d'un 3% de la població sana de les Balears dona sang"

PalmaTeresa Jiménez és la directora mèdica de la Fundació Banc de Sang de les Illes Balears, una entitat que des de fa 14 anys és autosuficient en el proveïment de components sanguinis. No sense esforç, perquè el percentatge de donants a les Illes no és elevat i, per tant, l'entitat es veu obligada a fer campanyes constants. Treballa diàriament per captar donants i per convertir la Fundació en una entitat de referència per a la resta de bancs de sang de l'estat espanyol.

En quin estat es troben les reserves de sang? Hi ha cap grup en situació crítica?

— Els grups sanguinis que més falten són el 0- i l’A- fonamentalment. La resta estan més o manco bé. Tot i això, sempre necessitam 0+ perquè és el que més es transfon.

Quantes persones donen sang a l’any a les Balears? Hi ha un augment o una disminució respecte dels anys anteriors?

— A les Illes donen sang 22.000 persones a l'any. Hi ha una baixada en el nombre de donants, però també del consum de sang. Tot i això, amb la sang que tenim es cobreix la demanda. El sistema de donació de components sanguinis de les Balears és autosuficient des de fa 14 anys.

Quin és el perfil del donant?

— Sol ser una persona d'entre 45 i 47 anys. El 2024 el 49% dels donants varen ser homes i el 51%, dones. El 86,7% de les persones que varen donar sang són nascuts a Espanya i la resta, de 78 països diferents. El nostre col·lectiu de donants es va fent gran i necessitam un relleu de gent jove.

Recomanau la donació per afèresi abans de la donació convencional? Quins avantatges té?

— Recomanam els dos tipus de donacions. La donació per afèresi (una màquina que separa els components sanguinis) es pot dur a terme cada 15 dies, a diferència de la donació convencional, que els homes poden donar un màxim de quatre vegades en un any (amb un interval de mínim dos mesos entre donació i donació) i les dones, tres. Som la segona comunitat autònoma amb el programa d'afèresi més potent d'Espanya. Els donants d'aquesta tècnica són especials i compromesos. He vist gent autònoma tancar el negoci i fins i tot persones canviar un bitllet d'avió perquè feia falta un tipus de sang específic per a un pacient concret.

Durant els mesos d’estiu, les Illes reben centenars de milers de visitants. Quin impacte té aquesta 'població flotant' sobre la gestió del Banc de Sang i Teixits?

— El turisme ni resta ni suma al Banc de Sang de les Balears. La majoria de components sanguinis no es transfonen als turistes. De fet, el 62% d’aquests es transfonen a pacients oncohematològics i la resta, a persones que tenen accidents i a dones que han tingut parts complicats, entre d’altres. Els visitants tampoc no donen sang perquè venen de vacances. Ara bé, hi ha persones de fora que resideixen a les Illes que sí que donen sang i la majoria són d’Amèrica Llatina. També en venen del Magreb i del nord d’Àfrica, entre d’altres. També donen sang persones del centre d’Europa. A més, a partir del juliol d’enguany va sortir una nova normativa que permet tornar a donar sang als residents del Regne Unit i a les persones que varen viure durant un any al país entre el 1980 i 1996. Abans se’ls excloïa perquè a la zona hi havia casos d’encefalopatia espongiforme bovina, també coneguda com a 'malaltia de les vaques boges'. Tot i això, menys d'un 3% de la població sana de les Balears dona sang. Si en lloc de només un tres arribassim al 4%, no hi hauria cap problema. El problema no són els turistes, sinó que els donants són molt pocs.

Com s’organitza la logística per mantenir el subministrament constant a hospitals de totes les illes?

— El sistema està centralitzat i totes les illes se'n beneficien. Tota la sang que es dona a l'Arxipèlag es duu al Banc de Sang que està a Mallorca, on es processa, se separa, s'analitza, es filtra i s'etiqueta. Després torna una altra vegada a la resta dels hospitals de l'Arxipèlag. Enviam sang a Menorca, Eivissa i Formentera dues vegades per setmana i si hi ha alguna urgència també n'hi enviam. És tot molt homogeni, el que tenim aquí ho tenen a la resta d'illes.

Col·laborau amb altres bancs de sang d'Espanya? I d'Europa?

— Sí. Tots els bancs de sang estam coordinats pel Ministeri de Sanitat. Ens comunicam i ens ajudam. De fet, tenim grups de treball i cada any es fan congressos estatals. Tots tenim els mateixos problemes i ens regim amb la mateixa legislació. Per això, ens intercanviam informació relacionada amb procediments i protocols. Per altra banda, hi ha un reglament europeu anomenat SoHO (Substàncies d'Origen Humà) –que es va editar l'agost de l'any passat i entrarà en vigor el 2027– que unifica i actualitza normatives. Europa forma tots els professionals del sector perquè sàpiguen quines normes han de complir.

Quins avanços tecnològics han millorat la gestió del banc de sang dels darrers anys?

— La criopreservació de plaquetes. Aquest component sanguini té una caducitat de set dies. Per això, les criopreservam a menys de 80 graus perquè durin fins a 6 mesos. Abans d'implementar aquest sistema teníem una mitjana de caducitat de plaquetes del 25% i ara n'hem aconseguit una de 0,5%. Abans hi havia dificultat per enviar plaquetes a Menorca, Eivissa i Formentera per la curta caducitat de les plaquetes, però d'ençà que es va posar en pràctica aquesta tècnica no n'hi ha. Per altra banda, amb les donacions de plasma que es fan per afèresi es fan medicaments que després es distribueixen pels hospitals de les Illes. Totes les comunitats autònomes fan el mateix i, per això, si és necessari, entre els diferents territoris es poden cedir els sobrants de plasma.

Utilitzau intel·ligència artificial per fer tasques concretes del banc de sang?

— No n'empram.

El banc de teixits és el gran desconegut de la Fundació. Com funciona exactament? Quin servei dona i què s’ha de fer per ser donant de teixits?

— Els donants de teixits són persones que després de morir donen les còrnies, ossos i tendons, entre d'altres. Totes les persones som donants de teixits, llevat que abans de morir deixem clar que no ho volem ser. Per altra banda, també hi ha el Banc de Llet i si hi ha persones que vulguin donar-ne s'hi han de posar en contacte a través de la seva pàgina web.

Quins són els reptes als quals fa front el banc de sang actualment?

— El més important és la manca de donants. Hem d'augmentar el nombre de donants de plasma per poder fer medicaments amb l'objectiu d'aconseguir-ne l'autosuficiència.