Menorca es torna insostenible: més turistes, més cotxes i menys aigua

PalmaMenorca, l’illa Reserva de Biosfera i amb el model territorial i de sostenibilitat de referència per a la resta de l’Arxipèlag, comença a defallir. Arranca l’estiu amb una previsió creixent en l’arribada de turistes, però amb menys aigua i una menor descarbonització i separació de residus de l’esperada. També serà la darrera illa de les Balears a aplicar mesures per reduir l’entrada de vehicles a l’estiu, tot i que el mateix govern del PP al Consell reconeix que les carreteres ja estan molt més saturades del que pot absorbir l’actual xarxa viària insular. Alguns indicadors de l’estratègia ambiental que es comprometé a complir per a l’any 2030 fins i tot han retrocedit. Aquesta és, avui dia, la radiografia ambiental de Menorca.

Més turistes

Fins al mes de maig el moviment de passatgers a l’aeroport de Menorca ja és un 3,2% superior al de l’any passat i frega el milió de persones. També han augmentat les arribades als ports de Ciutadella i Maó. A més, lluny de contenir el creixement, l’estudi de capacitat de càrrega turística que s’incorporarà al Pla Territorial Insular (PTI) fixa un nou sostre de població per a Menorca de 276.214 habitants, entre residents i turistes, cosa que suposa un 160% més que la població actual.

Més cotxes

En els darrers cinc anys, des de 2019, l’entrada de cotxes a través dels ports, especialment el de Ciutadella, ha crescut quasi un 40%. N’entren uns 60.000 a Maó i prop de 200.000 ja al port de Ciutadella, que triplica els registres de 10 anys enrere. La conseqüència directa és que, com corroborava un estudi encarregat el 2023 per l’anterior govern d’esquerres al Consell de Menorca, l’excés de vehicles a les carreteres de l’illa és del 30%, i el 45% dels que hi circulen són cotxes de lloguer.

L’actual govern del PP al Consell, que mai no ha donat per bo l’estudi anterior, ja admet que el trànsit actual està sobrepassant la capacitat de les carreteres menorquines. Així ho confirma –diu el conseller Juan Manuel Delgado– l’estudi de capacitat de càrrega que es va encomanar i que encara no s’ha fet públic. Tot i això, no es prendrà cap mesura en aquest sentit, almenys fins a l’estiu que ve, malgrat que la Llei de Reserva de la Biosfera ja permet des de 2023 que Menorca pugui restringir l’entrada de vehicles. Fins i tot Mallorca i Eivissa s’hi han avançat i ja han posat en marxa els mecanismes legals necessaris per seguir les passes de Formentera, l’única illa que ja posa limitacions.

Des de l’oposició, el PSOE i Més han criticat amb insistència el retard en l’aplicació de mesures en aquest sentit. Els socialistes presentaran una moció a totes les administracions de Menorca per forçar el Consell a aplicar-les. “Sembla mentida que hagi estat el Consell d’Eivissa el que hagi liderat aquesta iniciativa”, diu el secretari general del PSOE, Pepe Mercadal, qui recorda que, fins ara, Menorca sempre havia estat un “referent” en gestió turística.

Menys aigua

La temporada ha començat a l’illa amb les reserves hídriques al 51%, el nivell més baix de la darrera dècada, i amb municipis que ja fa quasi un any que no poden abastir aigua potable, com Maó. A més, les previsions de creixement de la població i de l’allotjament turístic contrasten amb la realitat de l’escassesa d’aigua que es dona, per exemple, a Ciutadella, on Recursos Hídrics ja ha imposat que s’haurà de substituir el 45% de l’aigua que ara es treu dels pous per aigua dessalinitzada. La idea és fer descansar les captacions i que el 57% de tota l’aigua que se subministri a la població ja sigui dessalada.

Al llevant de Menorca també es veu ja necessària la construcció d’una dessaladora, mentre que els ajuntaments de Maó i Sant Lluís avisen els grans consumidors i revisen a l’alça les seves tarifes per castigar econòmicament el sobreconsum.

Així i tot, hi ha algunes solucions en marxa. Els ajuntaments aprofiten les milionàries inversions en millora del cicle de l’aigua per renovar les canonades i reduir les fuites a les xarxes de distribució, mentre que el Govern impulsa projectes de reutilització de l’aigua depurada per al reg. El Consell de Menorca també ha posat en marxa un projecte a gran escala per aprofitar i gestionar l’aigua de pluja dels principals polígons industrials de l’illa. La idea és recollir l’aigua que caigui als polígons de Maó, Alaior, Sant Lluís, Ciutadella i Ferreries per recuperar-ne 700.000 metres cúbics cada any, l’equivalent a cinc piscines olímpiques.

Menys reciclatge

Sis dels vuit ajuntaments de Menorca encara no apliquen el sistema de recollida de fems porta a porta i s’enfronten a sancions econòmiques de la Unió Europea per no haver assolit els percentatges de reciclatge que la normativa ara exigeix. Només compleixen es Castell (71%) i Maó (50,7%), que ja han iniciat la recollida separada. La resta queda ben lluny de l’objectiu, sobretot Ciutadella (34,9%), Alaior (35,6%) i es Mercadal (39,7%). La mitjana de recollida separada de residus a tot Menorca és tan sols del 43%.

Energia renovable desaprofitada

L’Estratègia Menorca 2030 per a la completa descarbonització de l’illa es troba estancada perquè, tot i que creix l’oferta de parcs i instal·lacions generadores d’energia renovable, el sistema elèctric actual no hi pot donar resposta, almenys fins que no es posi en marxa el segon cable amb Mallorca. Els tres grans parcs solars que actualment es construeixen i el que funciona des de fa dos anys a Son Salomó sumen 171 MW de potència, una xifra superior als 130 MW que l’illa necessita per abastir-se als pics de demanda de l’estiu. Però el sistema no està preparat per absorbir tanta producció, cosa que fa inviable a curt termini complir l’objectiu que el 85% de l’energia generada a l’illa sigui renovable. A més a més, Endesa també està retardant la connexió de les instal·lacions amb panells solars que s’han posat a aparcaments i edificis públics. En aquestes circumstàncies, es manté la dependència de la central tèrmica del port de Maó i les emissions de CO2 han augmentat.