Joaquim Coello: “Menorca ha d’evitar convertir-se en una nova Venècia”

CiutadellaEnginyer amb una important trajectòria professional, inclosa la presidència de l’Autoritat Portuària de Barcelona i de la Fundació Carulla, Joaquim Coello Brufau (Salamanca, 1946) dibuixa les solucions per a la Menorca que ha vist evolucionar durant 40 anys de residència entre els illencs. A Ciutadella, on té tres cases, obre el nou curs acadèmic del Cercle Artístic. Menorca ha canviat tant com el món. Ha estat envaïda pels turistes, i les infraestructures i els espais naturals han arribat al límit. Cal aixecar-se ben prest per anar a les platges i agafar un bus per veure la posta de sol de punta Nati. Menorca es troba tan al límit que, si continua augmentant el nombre de visitants, es posarà fi al territori.

Fa anys que el debat és damunt la taula dels polítics. Però fins i tot limitar l’entrada de vehicles està costant més del que semblava.

— S’ha de fer! S’ha de limitar l’arribada d’avions, de vaixells, de cotxes de lloguer, de vehicles de fora… Urgeix allargar la temporada per reduir-ne el pic de visitants. És absolutament necessari, ja que, en cas contrari, el patrimoni natural es degrada i la visió de l’illa que després tindran els turistes no serà atractiva.

Ni tan sols sent Reserva de la Biosfera des del 1992 i Patrimoni Mundial des del 2023 ho hem aconseguit?

— No es planteja d’una manera seriosa. I això que avui en dia hi ha moltes oportunitats, com, per exemple, el treball a distància. Menorca té l’oportunitat d’atreure gent que visqui aquí i treballi per a una empresa localitzada a Barcelona o Madrid. I està recuperant riqueses naturals, com el vi, que va ser tan important al port de Maó històricament. Hem de moderar les intensitats màximes del turisme que ens arriben.

El sol i platja ja no és l’únic reclam de les campanyes de promoció. Hi veu brots verds en la diversificació?

— Sí, comença a funcionar. Només s’ha de veure la quantitat de galeries d’art que en pocs anys s’han establert a Menorca, des de l’illa del Rei a Maó i Ciutadella. Realment sorprèn que una illa amb poc més de 100.000 habitats tingui tanta oferta cultural, i aquesta riquesa s’ha de promoure. Com la gastronomia i l’excursionisme. L’illa ha de deixar de concentrar tants visitants en una època concreta.

Fa temps que es planteja limitar els visitants, fins i tot per Sant Joan.

— S’han de regular també les freqüències marítimes per Sant Joan perquè la festa no perdi atractiu. Hi ha un model a evitar, que és el de Venècia. Una ciutat magnífica on van arribar a viure 300.000 persones i que ara està sent abandonada pels seus residents perquè, amb tants turistes, gairebé ni es pot sortir al carrer.

Per ara, no deixaran de venir catalans.

— Al contrari, cada vegada en venen més. Però una cosa que sí que ha fet bé l’illa ha estat no permetre la construcció de grans hotels i apostar per petits hotels de ciutat, com els que hi ha al centre de Ciutadella, que conformen una oferta molt més agradable i sostenible. Tot s’ha de mirar amb un horitzó de 30 anys. Eivissa ja està malmesa i és difícil de recuperar, però a Menorca encara hi som a temps i això és una sort.

Menorca té dos ports en només 50 quilòmetres. Fa 15 anys que es va inaugurar el dic de Ciutadella i, des de llavors, s’ha multiplicat l’arribada de visitants per via marítima. Quina valoració en feis?

— Va ser un encert construir-lo a Son Blanc i no a la Farola, en una zona més delicada. Allà on està no molesta el creixement de la ciutat ni l’encant del port interior.

Ara el debat és convèncer Madrid i Aena que no s’ampliï l’aeroport.

— És important aconseguir-ho, precisament per evitar els pics que es registren a l’estiu. A més, Menorca és una illa petita i els avions són soroll i impactes a l’entorn, i a Maó ja en pateixen prou les conseqüències.

El que també és vigent a la vostra ciutat, a Barcelona, és el debat sobre com s’ha d’ampliar l’aeroport del Prat. Quina és la vostra proposta?

— A diferència de Menorca, el problema a Barcelona no és tant no augmentar el trànsit com mantenir l’atractiu que suposa tenir l’aeroport a prop de la ciutat, cosa que no passa a ciutats com Londres i París. El Prat necessita connexions de llarga distància, vols intercontinentals amb Àsia i Amèrica, que són els que transporten càrrega aèria. A Europa, amb les distàncies tan curtes, se’n transporta ben poca. Barcelona, per exemple, només en transporta mig milió de tones, quan n’hauria d’acumular 4 o 5 milions. La solució implicaria desviar part del trànsit als aeroports de Girona i Reus, que estan a poc més de 35 minuts en tren, i dotar el Prat d’una segona pista més llarga sobre el mar que complementi l’actual pista interior, que fa 3,6 quilòmetres, però que està prou desaprofitada.

Per què no han valorat la vostra proposta?

— Perquè s’ha triat el camí contrari, el de continuar augmentant volum de passatge i fer que en lloc de rebre 50 milions de persones n’arribin 80. I la ciutat ja està prou plena de turistes, no s’hi pot ni caminar. Crear una altra terminal, tenint-ne ja dues, no és cap solució. Però el que importa a Aena és continuar engreixant el seu negoci. El 60% que recapta al Prat és per a tarifes i lloguers de botigues i restaurants. Hi ha qui diu que, si es limiten els vols, tampoc no s’evitarà que vingui més gent, però jo crec que sí. Com més dificultats posis, vindran menys visitants i el perfil del turista serà diferent, interessat per la cultura o la música, de més qualitat.

El mateix debat, a Menorca i a Barcelona, però amb magnituds diferents.

— Exactament. Després del fracàs del comunisme el 1989, va quedar clar que el model econòmic a seguir havia de ser el lliure mercat. Però això no vol dir que no s’hagi de regular. Els fluxos econòmics lliures s’han d’intervenir, tot seguint el model de la socialdemocràcia. Ara bé, allò més important és que tots puguem estar d’acord que el turisme ha de tenir un límit.

Vós creis que a Menorca hi estam?

— Crec que sí. De les illes, Menorca és la que ho ha fet millor. És cert que els ciutadans es queixen que costa molt aconseguir permisos d’obra, però això és perquè s’ha aconseguit preservar bé el territori.

Les Balears no només reben turistes, és també una de les zones de l’Estat que més pateix les conseqüències del fenomen migratori.

— Perquè el turisme actual genera ocupació de baix nivell que atreu una migració enorme. Potser s’hauria de mirar més el model del País Basc, on no tenen aquest problema. Tot s’ha de limitar i regular.