Menorca-Barcelona: la ruta amb més passatgers però amb menys freqüències
La reducció de vols amb Barcelona, una destinació estratègica per a l’illa i que mou un milió de passatgers a l’any, torna a qüestionar el monopoli i ressuscita el debat sobre l’Obligació de Servei Públic
PalmaVueling mou cada any quasi un milió de passatgers entre Menorca i Barcelona, però en retalla les freqüències perquè assegura que no els surten els comptes. Així i tot, la ruta triplica les altres de més trànsit amb l’aeroport de Menorca: Palma i Madrid, que freguen els 390.000 i 380.000 passatgers, respectivament. Les dues rutes es mantenen durant l’hivern gràcies a la subvenció del Ministeri de Transports, que les va declarar com a Obligació de Servei Públic (OSP) per tal de garantir-ne les mínimes freqüències necessàries. Ara la inesperada retallada de la connectivitat amb Barcelona –fins al 36% respecte de l’any passat–, ha tornat a posar el debat sobre la taula. És l’OSP la solució per protegir la connexió aèria més essencial per als menorquins?
El Cercle d’Economia considera que el Servei Públic és “imprescindible” per garantir que la línia amb Barcelona satisfaci les necessitats dels menorquins –el demana des de fa vuit anys. Ja ho defensava el 2018 quan, arran de la pujada del descompte de resident al 75%, Vueling va augmentar les tarifes.
Però el govern del Partit Popular al Consell de Menorca considera que no. Així ho va remarcar el president, Adolfo Vilafranca, arran de la proposta que el PSOE va presentar recentment al ple de la institució. “Aquest no és el camí, perquè el resultat pot ser encara pitjor del que ara tenim”, va dir. Vilafranca es basa en el precedent de l’OSP amb Madrid, concebuda amb només dues freqüències diàries d’anada i tornada, que són del tot insuficients, fins al punt que, després d’anys de queixes entre els usuaris i administracions de diferent color polític, el nou servei que ara ha sortit a concurs obliga a operar un mínim de tres vols d’anada i tornada cada dia entre novembre del 2026 i març del 2027. L’aerolínia que se’n faci càrrec rebrà a canvi 2,1 milions d’euros per part de l’Estat, un 60% més que fins ara.
“Amb l’OSP empitjorarem la connectivitat”, apunta Vilafranca, i recorda que la Comissió Europea va tombar l’any passat la proposta que promovia el Ministeri de Transports –la va acordar amb el Govern del Pacte–, en considerar-la “injustificada”. Europa va argumentar que no hi havia un mal funcionament del mercat i que les necessitats de mobilitat dels menorquins eren prou ateses per l’oferta existent. Però la connectivitat s’ha reduït en una tercera part des de llavors i l’oferta ara és només d’entre quatre i sis freqüències diàries.
El conseller socialista Eduard Robsy en dona la clau. “La ruta amb Barcelona és necessària per a Menorca per motius de treball, d’estudis i de salut. Funciona com a connexió per enllaçar amb altres destinacions, però hi ha èpoques de l’any que els menorquins que hi viuen no poden tornar a casa. Aquesta necessitat no pot estar en mans d’una sola companyia [Vueling] que opera la ruta en règim de monopoli”, explica. Robsy desaprova que l’empresa es refereixi al seu compromís amb Menorca “com una contribució social”. “No podem fiar-ho tot a la bona voluntat d’una companyia que no sempre l’ha demostrada”, afegeix.
Els efectes de la retallada de freqüències va quedar palesa tot just després que Vilafranca tornàs de la fira turística de Madrid (Fitur) amb l’anunci triomfalista que, per primer cop, un avió de Vueling farà nit cada dia a Menorca per millorar els horaris i reforçar les freqüències amb Barcelona al llarg de la temporada estival. El PSOE va destacar-ne l’altra cara de la moneda i va denunciar la reducció de freqüències que l’aerolínia aplicava des del desembre. “És inacceptable”, va lamentar el secretari general dels socialistes menorquins, el diputat Pepe Mercadal.
“Menorca no pot quedar atrapada en mans d’una companyia que fa el que li rota”, critica la portaveu de Més per Menorca al Consell, Noemí García. Aquesta representant reclama al Ministeri que “argumenti millor les conseqüències del monopoli a l’hivern” i que insisteixi a Europa per justificar la necessitat d’una nova OSP. “Reduir-ne tant les freqüències no és només un problema de mercat. La Constitució obliga a mantenir l’equilibri econòmic i la cohesió territorial i això aquí no passa”, diu.
El ple del Parlament va arribar a un acord en el mateix sentit a l’octubre, però no es té constància que el Govern s’hagi mogut per demanar de bell nou a Madrid el Servei Públic. A Menorca, el PP sí que ha accedit a explorar altres vies per incentivar la connectivitat de la ruta amb Barcelona. Un acord com aquest, mancat encara de concreció, és l’únic que aconsegueix concitar un suport polític unànime a l’illa.
Qui ha de fer la primera passa? El president del Consell diu que “qui ha d’iniciar converses és el govern espanyol”, en mans del PSOE. I els socialistes acusen el govern insular del PP a Menorca de “no liderar la solució i no defensar els interessos de l’illa” en una ruta tan estratègica per als menorquins.
L’alternativa marítima
La ruta marítima amb Barcelona també va a més. Si 947.848 passatgers varen volar l’any passat entre Maó i la capital catalana, altres 209.082 varen embarcar en el port de Son Blanc (Ciutadella) i a Drassanes per fer la travessia fins a la capital catalana, en molts casos en només tres hores i mitja de trajecte. La connexió amb Barcelona concentra un terç de tot el passatge marítim de Menorca i el 45% del trànsit aeri. Amb intervenció pública o sense, la ruta esdevé cada vegada més estratègica. La demanda no atura.