El Govern publica 20 estudis del Pla de fosses després que el TC hagi tombat la derogació de la Llei de memòria

PalmaL'associació Memòria de Mallorca aplaudeix, un dia després de la resolució del Tribunal Constitucional que tomba la derogació de la Llei de memòria democràtica aprovada pel PP i Vox, que el Govern hagi fets públics 20 estudis d'investigació elaborats en el marc del IV Pla de fosses sobre les víctimes de la repressió, la Guerra Civil i la cerca de persones desaparegudes.

L'entitat ha ressaltat que, per primera, vegada s'atén la seva reivindicació que es publiqui un cens de les víctimes des de la perspectiva del Dret Internacional dels Drets Humans. La Llei de memòria, de la qual el Constitucional ha suspès la derogació, planteja el desenvolupament de polítiques de reconeixement i divulgació històrica a partir dels estudis publicats aquest dimecres.

La recopilació feta pública pel Govern inclou cinc estudis històrics específics sobre enterraments de persones assassinades durant la Guerra Civil i la postguerra, entre els quals en destaca el nou mapa de fosses de Menorca, a més de diverses investigacions sobre possibles ubicacions a Mallorca, Eivissa i Formentera i un balanç de les obertures i exhumacions fetes entre el 2014 i el 2022.

Així, es posen a disposició del públic i dels investigadors, 15 monografies dedicades a la història contemporània de les Illes, amb treballs detallats sobre els principals llocs de la repressió franquista, el desembarcament del capità Bayo i els bombardejos patits a les Balears durant la guerra.

Entre els documents publicats també hi ha un cens actualitzat de les víctimes, un catàleg dels refugis antiaeris, la història de les cases del poble, l'anàlisi de l'exili balear i la localització dels arxius fonamentals vinculats en aquest període històric. La col·lecció d'investigacions històriques també aporta llum sobre la presència i les activitats de ciutadans alemanys i italians que estaven relacionats directament amb règims feixistes europeus i que es varen establir de forma permanent a les Balears després de la Segona Guerra Mundial.

Tots els texts foren aprovats previament per la Comissió tècnica de desapareguts i fosses després d'un procés de revisió científica per assegurar el compliment dels criteris tècnics homogenis exigits, segons ha detallat l'Executiu.