La meitat de la vinya de les Balears ja és ecològica
Aquest cultiu ha assolit la fita en un context de creixement de l’agricultura sense químics, que, si continua al mateix ritme, arribarà al 25% de superfície que vol Europa per al 2030
Palma“No tenim cap classe de problema per vendre tot el vi que produïm, que és ecològic”. Aquesta afirmació d’Andreu Oliver, l’enòleg del celler Can Majoral, explica en bona part per què la superfície de vinya ecològica a les Balears ja suposa el 49,2% del total de la plantada i s’ha convertit en el primer cultiu a assolir aquesta fita. L’augment s’emmarca en un context de creixement general de l’agricultura ecològica a l’Arxipèlag, que fa cinc anys que està en alça –tant en producció com en comercialització–, encara que la vinya destaca per damunt d’altres cultius.
De fet, els cellers, les tafones i les panificadores, són les tres activitats que sumen més del 50% de tota la indústria agroalimentària ecològica a les Illes, segons les darreres dades del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE). “No és precisament el cultiu més fàcil per fer amb eco, però el vi té molta sortida, sobretot perquè és molt apreciat a països del nord d’Europa”, reconeix el director tècnic del CBPAE, Jeroni Vera.
Per tant, la facilitat per vendre el producte no és aliè a l’augment en la superfície cultivada, sinó més aviat tot el contrari: n’és una de les principals causes. “Segurament hi ha persones que s’han passat a l’ecològic per aprofitar el nínxol de mercat i no tant per ideologia”, assegura l’enòleg. No obstant això, reconeix que per a Can Majoral, que va ser el primer celler de Mallorca a obtenir la certificació ecològica, “és una sensació de victòria”. Amb els més de vint anys d’experiència, Oliver reconeix que amb aquest sistema la càrrega de feina és major, i, per això, s’ha de contractar més personal. “Per substituir els productes fitosanitaris químics que diferencien el cultiu ecològic del convencional, s’han de fer les feines en el moment que toca i ser preventius”, assegura i, per tant, “has de tenir les mans suficients per fer-ho”, apunta l’enòleg. No obstant això, l’impacte en la rendibilitat tampoc no és desmesurat, assegura.
El creixement, per illes
De l’anàlisi del CBPAE també se n’extreuen altres xifres rellevants per al sector agrari ecològic, com per exemple el cas d’Eivissa. Si bé és cert que en superfície és la darrera a la coa –després de Formentera–, el seu creixement ha estat el més gran de les quatre illes. L’activitat a la pitiüsa gran ha crescut un 25%, superant considerablement Mallorca i Menorca on ha crescut un 7% i un 4,8% respectivament. L’estudi revela que aquest fet s’ha desenvolupat paral·lelament a un augment de joves i dones en el sector. “Les dones estan més sensibilitzades amb el producte ecològic, tenen aquesta consciència de cuidar tant el medi ambient com la salut”, assegura el tècnic del CBPAE. En el cas de les productores, representen un 34%, mentre que les elaboradores arriben al 40%, 6 i 13 punts per damunt de Mallorca respectivament. Tot i que l’informe no detalla l’edat dels pagesos, Vera explica que hi ha un institut a l’illa que fa una formació específica en producció ecològica, cosa que ha suposat un augment en la quota.
Un 25% de superfície el 2030
Per poder tenir una visió més general i concreta de la importància de la superfície inscrita en ecològic al CBPAE s’ha de valorar la Superfície Agrària Útil (SAU), que és l’aprofitable per al cultiu. A les Balears, segons dades de l’any 2021 (darrera dada oficial), hi havia una superfície total útil de 215.960 hectàrees. D’aquestes, 37.152 (el 17,2%) són ecològiques, cosa que en suposa un increment del 0,8% respecte de l’any anterior. “Si continua la tendència que s’ha vist en els darrers cinc anys, el 2030 segurament assolirem l’objectiu que marca Europa d’arribar al 25%”, celebra el tècnic del CBPAE. Considera que a les Balears el sector agrari és “fort” i està “consolidat”, ja que en els moments de crisi ,com l’econòmica del 2008 o la sanitària del 2020, “no ha fet que minvi, sinó que augmenti”, ha assegurat. Ara bé, en termes de superfície reconeix que les Illes no es poden comparar amb altres comunitats autònomes perquè “no tenim ni mai tindrem el seu espai”, argumenta. No obstant això, apunta que són una comunitat “capdavantera” a l’Estat. En aquest sector consolidat, també destaca una curiositat: el 2022 va ser el primer any en què la sal marina es pogué certificar, tot i que no comptabilitza com a producte agrari. Així, 465 hectàrees de les salineres d’Eivissa i Mallorca ja són ecològiques.
