Massa joves per votar? El vot als 16 anys, una excepció a la Unió Europea

MadridEl debat sobre quin rol tenen els adolescents en la societat i els condicionants que afronta aquesta generació és recurrent, sigui per l'aparició d'una minisèrie viral de Netflix, com ha estat el cas d'Adolescència, com amb la decisió de la part minoritària del govern espanyol (Sumar) de tornar a plantejar la pregunta de si s'ha de poder votar a partir dels 16 anys. Els detractors del canvi a la llei electoral al·leguen, entre d'altres, manca de maduresa, mentre que qui ho defensa ho veu una forma de representar les inquietuds d'aquest col·lectiu i retornar amb drets alguns dels deures que ja se'ls poden atribuir.

On s'aplica?

Si Espanya rebaixa l'edat de vot als 16 anys es convertirà en una de les excepcions tant de la Unió Europea com en l'àmbit mundial. Els únics països europeus que permeten votar en tots els comicis sent menor d'edat són Àustria, que ho va avalar el 2007, i Malta, una dècada després. En els últims comicis a l'Eurocambra dos països més s'hi van sumar sense fer-ho extensiu al conjunt d'eleccions. Alemanya i Bèlgica van cridar a les urnes a les europees del 9 de juny del 2024 per primer cop a joves de 16 i 17 anys. En el cas de Grècia, l'edat de vot és a partir dels 17 anys.

El 2022, el Parlament Europeu va recomanar justament rebaixar l'edat de vot per harmonitzar la situació dels estats membres i "reflectir els drets i deures actuals que els joves europeus ja tenen en alguns estats membres". Tanmateix, la immensa majoria encara no han fet el pas. Si sortim de la Unió Europea, la llista s'amplia començant pel Brasil, que va ser pioner el 1989 permetent que votessin els joves a partir dels 16 anys. Cuba, Nicaragua, l'Equador, l'Argentina i l'Iran també permeten votar dos anys abans de fer els 18.

La proposta espanyola

Fonts del Ministeri de Joventut i Infantesa parlen d'una aplicació "gradual" de la rebaixa de l'edat de vot. No descarten, per tant, reproduir el que han fet Alemanya i Bèlgica. És a dir, començar permetent-ho en un tipus de comicis, com serien els europeus, i ampliar-ho progressivament a la resta, si hi ha consens. "Cautela" i "negociació" són dues de les paraules que guien una proposta que encara és embrionària i no té assegurat el suport del Congrés.

De moment, el que planteja aquest ministeri, encapçalat per Sira Rego (IU) és incloure una reforma de la llei electoral per fixar en els 16 anys l'edat de vot en la futura llei de la joventut que per ara és un esborrany. El text encara ha de ser negociat amb la part socialista de l'executiu de Pedro Sánchez, que ha evitat mullar-se, si bé el PSOE s'hi ha obert –en l'últim congrés federal, del novembre de l'any passat, ho va incloure en el seu ideari–. L'objectiu de l'equip de Rego és que s'aprovi en un consell de ministres abans de l'estiu. No hi ha hagut encara contactes amb els grups parlamentaris i no hi ha previsió de quan arribaria a la cambra baixa.

Ara bé, ERC ja ha avançat el seu suport. Els republicans fa anys que porten al Congrés propostes que ho plantegen i que mai han aconseguit aplegar una majoria suficient. També ho han fet Podem i Sumar. L'últim intent d'obrir el meló va ser, de fet, amb una proposició no de llei dels de Yolanda Díaz votada a finals de juny de l'any passat en una comissió parlamentària. Davant d'aquesta iniciativa no vinculant el PSOE va votar a favor mentre que el PP i Vox ho van fer en contra. Junts i el PNB no van estar-hi presents i no s'han definit taxativament al respecte.

Els arguments per impulsar-ho

I per què haurien de votar els menors de 16 anys? Des del ministeri de Joventut i Infantesa subratllen que es dona així resposta a una "demanda històrica" de les organitzacions juvenils a les quals han decidit escoltar en el procés d'elaboració de la norma. "Una joventut que ja participa, que s'organitza, treballa, cuida, estudia i es mobilitza és una joventut que també ha de poder votar", defensa el Consell de la Joventut d'Espanya.

En una anàlisi elaborada coincidint amb els treballs de la llei de la joventut, el director adjunt de Future Policy Lab, Javier Carbonell, i el professor de la Universitat Carlos III Kilian Wirthwein defensen la mesura per "reforçar l'interès dels actors polítics sobre les preocupacions" dels joves, que han perdut pes demogràfic. També argumenten que com abans es vota més confiança s'acaba tenint en el sistema democràtic i s'incrementa la participació electoral. Un dels principals raonaments en contra té a veure amb un hipotètic benefici per a l'extrema dreta.

Amb quins partits s'identifiquen els joves?

A les enquestes oficials, del CIS a l'Estat i del CEO a Catalunya, no hi ha dades sobre els menors d'edat. Ara bé, si ens fixem en la franja dels 18 als 24 anys, la tendència indica que Vox hi té un nínxol important de votants. Així ho perceben també els mateixos col·lectius d'extrema dreta. Algun ja ha reaccionat celebrant que els de Santiago Abascal serien els més beneficiats en detriment del PP, que té un votant envellit. El CIS corrobora que en aquesta franja d'edat hi ha una identificació més gran amb Vox que amb la resta de partits. En l'estudi de participació política de desembre del 2024 d'aquest organisme estatal, un 19% dels enquestats entre 18 i 24 anys veuen la formació d'Abascal com la més pròxima a les seves idees.

Mentre que Vox obté el percentatge més elevat d'identificació, el PSOE se situa en segona posició amb un 17%, seguit del PP (12,5%) i Sumar (5,5%). La incorporació dels menors de 16 anys implicaria incloure al voltant d'un milió de votants potencials a l'electorat per a qui les xarxes socials s'han convertit en un "element fonamental" a l'hora de conformar les seves actituds polítiques, remarca el catedràtic de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Frederic Guerrero-Solé, en una conversa amb l'ARA. Això dona un avantatge a l'extrema dreta perquè hi ha una gran quantitat de continguts que tenen aquest "substrat ideològic". No només de forma directa, sinó també subjacent en continguts de jugadors de videojocs o celebritats que impacten especialment en un públic jove i masculí, que està en un període "crític" en la formació d'opinions polítiques.

I quina és la fotografia a Catalunya? Segons l'últim baròmetre del CEO de principis del 2025, el partit a qui més simpatia tenen els joves d'entre 18 i 24 anys és el PSC, amb un 15,8% seguit d'ERC amb un 13,7%, i amb Vox en tercera posició amb un 9,3%.