Massa cotxes, residus i consum energètic per a un territori tan petit
Un dels reptes del 2026 és corregir un model productiu que durà les Illes a incomplir acords internacionals
PalmaLa demanda energètica és un termòmetre clau del consum de recursos i, en el cas de les Balears, no atura de pujar a un ritme que els experts consideren insostenible. L’octubre de 2025 es varen assolir els 413.700 MWh, un 7,9% més que l’any anterior, i l’acumulat gener-novembre puja un 3,9%. Aquesta tendència sostinguda mostra que les Balears no són capaces de canviar una inèrcia basada en polvoritzar registres de consum de recursos, ni amb la ingent incorporació de sistemes solars d’autoconsum. Les Illes afronten el 2026 amb la necessitat urgent de revisar el model productiu i territorial, perquè si no, els objectius climàtics de 2030 i 2050 difícilment s’assoliran.
Segons el president del Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears, Pau de Vílchez, per canviar el sistema actual no n’hi ha prou amb apostar per l’eficiència i la descarbonització, les quals “són imprescindibles”. “Reduir el consum és clau per afrontar la transició justa i el canvi climàtic. Combatre el canvi climàtic implica minvar el consum, no només canviar de fonts d’energia”. De Vílchez recorda que el territori balear és especialment vulnerable a les onades de calor, l’escassetat d’aigua i la pressió territorial, les quals amplifiquen l’impacte de cada recurs consumit.
La mobilitat, clau
El model basat en més consum es reflecteix en la mobilitat i els residus. L’Arxipèlag té prop d’un vehicle per habitant. El 2024 varen entrar pels ports de Palma i Alcúdia 378.609 vehicles, un 33% més que el 2019, segons les dades d’un estudi de mobilitat elaborat pel Consell de Mallorca. Per aquest motiu, el president insular, Llorenç Galmés, vol imitar Eivissa i Formentera i limitar l’entrada de vehicles per la mar a Mallorca, però no aconsegueix el suport de Vox i passen els mesos sense clarificar el futur d’una de les propostes legislatives estrella que Galmés volia remetre al Parlament.
Els cotxes de lloguer –hi ha dies que en circulen més de 75.000 a la vegada– generen congestió i emissions, engrandeixen el parc circulant permanent i la pressió sobre les carreteres, el sòl i l’aire. “Però no ens enganyem, a les Illes hi ha una obsessió pel cotxe privat. Amb el pretext que el transport públic no funciona del tot bé, anam en cotxe al cap de cantó”, ironitza un enginyer de l’Administració que demana l’anonimat. “Un canvi global en el model de mobilitat és imprescindible per afrontar amb mínimes garanties d’èxit les obligacions que tenim de reduir les emissions”, assenyala la portaveu del GOB, Margalida Ramis.
La situació dels residus evidencia una altra tensió envers el territori. L’exemple més clar el trobam a Eivissa, on cap govern insular ha estat capaç d’aprovar un pla director de residus, i s’han d’enviar tones de fems a Mallorca per tractar-los. Aquesta externalització genera “més consum energètic, emissions i complexitat logística”, critica el GEN-GOB.
Un altre repte important en matèria de residus és acabar de retirar els envasos monodosi, prohibits per llei a les Balears. Encara es fan servir de manera irregular a hotels i restaurants, i generen tones de residus que es podrien evitar. L’aplicació de la llei que el Pacte va aprovar per posar fi a aquest sistema es va interrompre durant la pandèmia i el seu compliment encara és irregular, sense que l’Administració s’hi hagi posat seriosament.
El gran desafiament del 2026 és el mateix de sempre: “Aturar el creixement urbanístic i residencial, i deixar de convertir-lo en el generador d’activitat econòmica, perquè menja del que no tenim: territori i recursos”, adverteix Neus Prats, portaveu del GEN-GOB.
Fins i tot Menorca, que era exemple de territori poc fragmentat, sembla voler apuntar-se al model desenvolupista que s’ha imposat a la resta d’illes. El pacte del PP i Vox al Consell menorquí va haver de retirar un pla territorial que “era un disbarat i posava fi al consens sobre la protecció de l’illa”, recorda el portaveu del GOB, Miquel Camps. Però res no fa pensar que no hi torni a haver un altre intent.