BarcelonaAixò no pot anar malament si el president s’ha atrevit a trencar el tabú i anar per primer cop al Fossar de les Moreres. El gest és el missatge, que representa una baula més en el procés. Hores abans de l’inici de l’acte la zona ja és un búnquer. Tot i això, espontanis desitjosos de seguir la celebració s’hi colen aprofitant que alguns comerços de la plaça també tenen entrada als carrers ubicats abans dels controls de seguretat. És el cas d’una noia russocatalana que no em vol donar el seu nom però que té un motiu afegit per voler ser a primera fila: és la parella d’un dels mossos de gala que presenten armes. “Vull fer una foto i estar més a prop seu”, em confessa. No em cal gaire estona perquè es posicioni i em digui que “Catalunya es mereix ser independent”. “Aquí ho esteu fent millor i diferent que en molts altres països”, sentencia.
Un dels primers a arribar és l’amfitrió i comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, un indepe pota negra. Ho és tant que canta Els segadors durant l’assaig amb un posat solemne. D’altres, com els consellers Santi Vila o Ramon Espadaler, xerren distesament, però no hi busquin segones lectures.
L’entrada de Junqueras
Estem a punt de començar i tots els assistents i membres del Govern ja són a lloc. Se suposa que només falten Mas, De Gispert i Trias, però tan sols tres minuts abans de l’inici apareix Oriol Junqueras. ¿Casualitat o gesticulació? La importància de la litúrgia es posa de manifest en ocasions com aquestes.
Mas s’acosta al peveter amb un aire institucional que només es veu pertorbat pels crits d’“independència” del públic i pel so d’una trompeta que interpreta Els segadors i L’estaca. Són força lluny, no han pogut accedir a la zona i no són conscients que trenquen una mica la solemnitat. Per sort, els crits no se senten a la transmissió televisiva. Feta l’ofrena floral i abans de l’himne nacional, un dels cantaires de les corals presents crida: “Estem amb tu, president!” Primera aportació voltaica al molt honorable.
Quan les autoritats es desplacen cap a la Llotja de Mar, Mas rep pel camí el segon bany de masses. El tercer reforç vitamínic serà un aplaudiment que s’acosta a l’ovació coincidint amb la seva entrada. Fa l’efecte que els assistents volen injectar-li energia. Jordi Savall, Maria del Mar Bonet, Pere Arquillué, Emma Vilarasau i Clara Segura són alguns dels que aporten el gruix artístic a un acte sobri i institucional que compta amb un moment Munir. El flamenc de Pere Martínez, un jove de 25 anys sortit del Taller de Músics, que desequilibra la cerimònia interpretant Boca seca, de Narcís Comadira. En aquest cas, el mestissatge és el missatge.