Maria del Mar Bonet, les frases clau d'un discurs compromès i crític

PalmaMaria del Mar Bonet emfatitzà el seu compromís habitual en la "lliçó magistral" que pronuncià, aquest dijous, amb motiu de la seva investidura com a Doctora Honoris Causa de la Universitat balear. Després d'haver plantat al campus de la UIB una olivera, símbol de la Mediterrània que ella sempre ha cantat, l'acte d'investidura va concloure amb una generosa selecció de cançons, per a les quals Bonet va estar acompanyada per Josep i per la coral de la Universitat, dirigida per Joan Company i amb Andreu Riera al piano. No faltà tampoc la poesia, amb dos poemes recitats per Biel Mesquida. Ni una presentació de qui va triar com a padrí de fonts, el doctor Damià Pons. I tampoc unes paraules emotives de benvinguda del rector de la Universitat, Llorenç Huguet. Tot i que la cantautora, només començar, advertí que les seves paraules no tenien "cap desig de ser una lliçó, i encara menys magistral", Bonet no deixà d'incidir amb força en cap dels àmbits que han marcat la seva vida personal i professional.

Llengua i país

• "La llengua sempre ha estat un element fonamental per mi. Quan dic 'la llengua' vull dir clarament, inequívocament, 'la llengua catalana'. Sempre he cantat en català, i no com un afany de lluita, sinó perquè crec que la llengua pròpia neix a l’ànima, i jo no voldria separar el cant de l’esperit, perquè crec que ha d’anar junt, per ser de veritat. Entenc profundament i compartesc les paraules de Joan Alcover: 'la llengua catalana és entre nosaltres l’única expressió possible de l’escriptor artista'".

• "Va costar molts d’anys tornar la llengua catalana al lloc que li pertocava, però la violència política d’aquests governants franquistes centralistes, que desconeixen o volen ignorar el que significaria per a l’estat espanyol haver reconegut, com cal, les diferents llengües i cultures que hi viuen, ens ha fet retrocedir a unes etapes que tots voldríem oblidar. Em deman si veuen la riquesa cultural que ha perdut l’estat espanyol amb aquesta pobresa de mires".
• "El que sí que saben [en referència als actuals governs balear i de l'Estat], en una teoria apresa de l’època franquista, la del divideix i venceràs, és que, als Països Catalans, sense la llengua pròpia, la catalana, no són res. A les Illes, durant aquests darrers anys el Govern balear ha demostrat una servitud tan gran al govern central que l’ha portat a atacar allò que es troba al centre exacte de la nostra essència. Només la ignorància i la falta de sentit comú poden trobar-se darrere aquesta suposada estratègia cap a qui sap on".

Música, cultura popular i poesia

• "D’aquí a dos anys es compleixen els cinquanta anys de la meva carrera i vés per on ho començ a celebrar avui amb la Universitat. El fet de poder cantar i d’enregistrar discs encara després de tants d’anys és per a mi una alegria. En el camí que vaig començar quan tenia devuit anys, conreant i assaborint música i poesia, crec que puc dir que no em vaig equivocar, que era el millor ofici que podia exercir".

• "Vaig posar en principi una mirada sobre el component hereditari, per mi tan important: el nostre cançoner popular mallorquí, tant per la bellesa de totes les seves variants com per haver-se creat al voltant seu una veritable escola de cant amb personalitat pròpia i amb alguns artistes meravellosos, indiscutibles, com en Biel des Cantó, Madò Buades i en Biel Majoral. Vaig decidir unir la música a la meva vida. El llenguatge musical és fascinant i misteriós, ens arriba a l’ànima de la manera més directa, pot arrencar-nos una gran alegria, emocions profundes i fer-nos plorar sense trobar-ne una raó. És un llenguatge revolucionari, universal, curatiu. El vaig fer company de vida".
• "He intentat ser poeta en les meves pròpies cançons i que les que jo cantàs d’altri tinguessin aquest ingredient indispensable: aquesta necessitat de viure en la poesia m’ha fet musicar i cantar molts poetes".

Homenatge als docents

• "Des d’aquí voldria retre un homenatge als docents, tant de l’ensenyament bàsic com de l’ensenyament superior que aquesta universitat imparteix. El meu reconeixement i admiració per la seva valentia i la seva actitud important, oportuna, defensant un consens que funcionava, ja guanyat. A la meva vida he tengut bons mestres. Gràcies a ells som com som. La nostra societat també té bons mestres. A ca nostra m’ensenyaren que la paraula del mestre era llei. Un mestre de la llengua, el poeta Joan Vinyoli deia: 'Penso que hem de treballar sense complexos d’inferioritat. Jo escric com si el català no fos una llengua d’àmbit restringit, com si escrivís en anglès, per exemple, com si en un futur no gaire llunyà fos la nostra literatura arreu del món el que fou en les hores de Ramon Llull o d’Ausiàs March'".

Família i compromís

• "El fet de tenir uns pares com els nostres va possibilitar que al meu germà Joan Ramon i a mi ens agradàs la música i tocàssim algun instrument. Ells ens esperonaven la imaginació i la curiositat per la cultura".

• "A la Barcelona de finals dels seixanta el naixement d’Els Setze Jutges i la Nova Cançó va ser un fet important per continuar lluitant contra el franquisme i a favor de la llibertat, l’autonomia i els drets humans".

Gratitud i amistat

• "Entre els honors que la vida fins ara m’hagi pogut concedir, aquest títol de Doctora Honoris Causa em fa molt feliç perquè va molt més enllà dels meus somnis".

• "Gràcies, també, a Damià Pons, per haver volgut ser el meu padrí i haver-me dedicat aquestes paraules tan generoses".
• "Gràcies a la rectora Montserrat Casas i l’amic estimat Biel Mesquida, que posaren la llavor i les ganes per a aquest nomenament honorífic".
• "El 2014, emperò, un altre esdeveniment inesperat, la mort sobtada de Toni Catany, va paralitzar l’acte i em va impossibilitar del tot celebrar aquesta festa. En Toni era amic meu estimat i com un germà. Amb ell darrerament parlàvem d’aquest nomenament amb l’alegria de poder-nos trobar a la Universitat".