La mar Balear crema: registra també rècords de temperatura a 500 metres de profunditat

PalmaLes temperatures mitjanes de la superfície de la mar han aconseguit anomalies mai vistes aquest 2025, però, a més, els investigadors del Sistema de Predicció i Observació Costaner de les Balears (SOCIB) han detectat un rècord de "contingut de calor" en capes més profundes i que la tendència d'escalfament és encara major a 500 metres.

Enguany, la mar Balear ha sofert anomalies de temperatura en totes les estacions. "Varen ser importants a l'hivern i primavera i molt importants a l'estiu, amb rècords al juny i juliol", explica la investigadora del SOCIB Mélanie Juza, en una entrevista amb EFE. "Aquest ha estat el mes de juny més calorós mai registrat des del 1982, que és des de quan tenim dades de satèl·lit", destaca la responsable de la instal·lació de teledetecció satel·litària del centre científic. Les temperatures mitjanes en aigües de les Balears han estat d'entre 2 i 4 graus per sobre de l'habitual i varen aconseguir fins a 5 graus de més a principis de juliol. "Això és moltíssim, és un rècord a escala autonòmica", subratlla.

A més de les altes mitjanes autonòmiques, el SOCIB ha detectat localment temperatures encara més càlides, amb 28,5 °C el 7 de juliol, un rècord absolut per a aquesta data. I l'1 de juliol, la boia de la Dragonera va registrar 31 °C, rècord total per a un mes de juliol. A més de les dades de satèl·lit i les boies, l'organisme disposa d'altres plataformes d'observació, com els planadors submarins i les boies perfiladores, que registren temperatura, salinitat i pressió al llarg de línies verticals i permeten calcular "el contingut de calor de tota la columna d'aigua per als primers 150 i fins a 700 metres de profunditat". "I l'estiu del 2025, a les Illes Balears, s'ha aconseguit un rècord de contingut de calor a les capes més profundes", adverteix Juza.

210 dies de temperatures extremes

Pel que fa a la temperatura oceànica es mantenen més de cinc dies en valors extrems –per sobre del 90% de les dades històriques–, es produeix el que es coneixen com a "onades de calor marines". L'any amb més episodis a les Balears va ser el 2022, però l'anomalia màxima s'ha aconseguit enguany. "Al juny i juliol del 2025, per primera vegada tant a la mar Balear com a Alborán, es va aconseguir una onada de calor marina de categoria 3 de severitat, la més alta", assenyala.

Enguany s'han comptabilitzat 210 dies d'onades de calor marines entorn de l'Arxipèlag, respecte del període de referència 1982-2015. El 2022, varen ser 232 dies, "una barbaritat", però encara queda un mes del 2025, adverteix la científica. Després de tres anys consecutius de rècords de temperatures oceàniques i onades de calor marines, "2025 ja es posiciona com un altre any rècord i quart molt anòmal seguit", resumeix Juza.

"Si bé l'anomalia és més important a la superfície, ara veim que a la capa intermèdia, al voltant de 500 metres de profunditat, la tendència d'augment és més intensa". "I una vegada que l'aigua calenta està en profunditat, on no connecta amb la superfície, aquí és molt difícil refredar-la", explica. L'especialista en Oceanografia Física recorda que l'augment de les temperatures de l'oceà en les darreres dècades és conseqüència de l'escalfament global: "L'oceà actua com un magatzem natural de calor i ja ha absorbit més del 90% de l'excés de calor associada a les activitats humanes".

El Mediterrani és una de les regions més vulnerables al canvi climàtic perquè és una conca semitancada, relativament petita i on les onades de calor marines es produeixen en relació amb les onades de calor atmosfèriques. Les temperatures a l'alça i els esdeveniments extrems de calor a l'oceà amenacen els ecosistemes i tenen "conseqüències devastadores en espècies marines i hàbitats, tant en la superfície com en aigües més profundes", afirma Juza.

Entre aquestes conseqüències, esmenta la deterioració de praderies oceàniques, mortalitat de corals i gorgònies, floracions d'algues nocives, mortalitat massiva d'organismes, alteració del cicle de reproducció i creixement dels peixos, canvi d'abundància i de distribució d'espècies i la tropicalització de l'oceà amb espècies invasores. Al Mediterrani, la posidònia oceànica és molt sensible a les temperatures. A partir de 28 °C comença a alterar-se i a més de 30 o 31 °C mor. "Perdre-la és un problema perquè proporciona hàbitat, protegeix espècies marines, produeix oxigen, absorbeix una gran part del carboni produït per l'activitat humana i protegeix la costa de l'erosió", recalca Juza. La investigadora subratlla que l'escalfament de la mar contribueix a la reducció de l'oxigen. "I la meitat de l'oxigen que respiram ve de l'oceà", adverteix.

Un altre efecte és que, en aportar més calor i humitat a l'atmosfera, les temperatures altes de l'oceà contribueixen a intensificar els esdeveniments meteorològics extrems, com les tempestes amb plogudes torrencials. Explica que conèixer la quantitat de calor a profunditats intermèdies podrà ajudar en els pronòstics meteorològics. Juza posa l'accent en la necessitat d'actuar. "La comunitat internacional ha estat clara: cal reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de manera immediata, perdurable i a gran escala; cal preservar els espais de naturalesa com les praderies oceàniques i protegir els oceans, perquè sofreixen l'escalfament global, però també la degradació derivada de la sobrepesca, trànsit marítim, contaminació i urbanització costanera".

L'experta subratlla el paper essencial de la ciència i assenyala que el SOCIB investiga i comparteix el coneixement, "facilitant l'accés a la informació mitjançant eines i accés obert, per donar suport a una presa de decisions basada en evidència científica per a una gestió efectiva i adaptativa enfront del canvi climàtic". Per a la conservació dels ecosistemes i hàbitats, "cal implementar sistemes de monitoratge de l'oceà per a una gestió informada, perquè el que no s'observa no es pot gestionar, fomentar la transferència de coneixement científic i tècnic cap a sectors involucrats i adoptar models de gestió pública més àgils, innovadors i orientats a resultats".