El 'Mapa de l'especulació' calcula que la requalificació del rústic impulsada per PP-Vox crearà més de 37.000 habitatges en sòl verge

PalmaLa recent Llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl, aprovada fa poques setmanes pel Govern de les Illes Balears, permetrà edificar en sòl rústic fins a 37.432 habitatges nous en 1.246 hectàrees de sòl agrari i forestal fins ara protegit, segons els càlculs de la plataforma 'Mallorca per viure, no per especular'. Es tracta de la reclassificació automàtica que podran fer els ajuntaments de les conegudes com a Àrees de Transició (AT). Les xifres aportades per l'entitat corresponen a un estudi realitzat a set dels municipis més poblats de Mallorca: Palma, Llucmajor, Manacor, Inca, Marratxí, Calvià i Alcúdia. Fins ara, aquestes zones tenien la funció de frenar l’expansió urbana i reservar sòl per a infraestructures i equipaments bàsics. La nova normativa, però, modifica radicalment aquesta funció, i permet construccions amb densitats de fins a 225 habitants per hectàrea.

L'estudi impulsat per la plataforma, i coordinat pel geògraf Gabriel Garcies, quantifica l’impacte que el Govern no havia fet públic fins al moment. Segons el treball, titulat Mapa de l’especulació, se situa el creixement potencial dins les AT amb 252.810 noves places residencials, l’equivalent a un augment del 37% de la població actual dels municipis afectats.

A escala municipal, Palma és la que concentraria més creixement, amb 634 hectàrees que passen a ser urbanitzables i 26.359 habitatges nous, això sumaria 142.650 noves places residencials i un increment de població del 33%. Altres municipis també patirien un impacte destacat: Marratxí (27.180 places), Manacor (24.480) i Calvià (21.240).

Els experts de la plataforma alerten que la llei representa una bomba demogràfica en una illa saturada i amb recursos com l’aigua al límit. Tot i que el Govern defensa la norma com una eina per incrementar l’habitatge social, l’entitat assenyala que en realitat suposa un regal a les grans promotores urbanístiques, sense una previsió clara de les conseqüències ambientals, territorials i demogràfiques.

L’estudi també subratlla que aquests creixements es limiten només a les Àrees de Transició (AT) i no inclouen altres sòls urbans i urbanitzables que encara no s’han desenvolupat, fet que podria ampliar encara més l’impacte de la normativa.

Una norma polèmica

La norma habilita la conversió directa de sòl rústic en sòl edificable quan es tracti de projectes residencials estratègics, fins i tot en municipis de més de 20.000 habitants o en franges de transició entre sòl urbà i rústic. Una de les principals novetats és que es poden impulsar aquests projectes sense haver esgotat prèviament el sòl urbanitzable ja existent, fet que trenca amb la filosofia urbanística establerta fins ara.

A canvi, els promotors hauran de reservar una part de l’edificabilitat a habitatge protegit i habitatge a preu limitat, mentre que els ajuntaments rebran una quota de sòl per destinar a habitatge públic.

L’Executiu de Prohens defensa que mesures com aquestes són "urgents" per pal·liar l’escassetat d’habitatge assequible a les Balears. El conseller de Territori ha remarcat que l’objectiu és mobilitzar milers de pisos en pocs anys i donar seguretat jurídica als promotors que inverteixin en projectes residencials estratègics.

Liberalització, segons els ecologistes

L’oposició i les entitats socials i ecologistes han qualificat la llei de “llei de liberalització del sòl”. El PSIB, MÉS i Unides Podem han alertat en diferents ocasions que suposa un pas enrere històric en la protecció del sòl rústic i en la lluita contra la dispersió urbanística. Les associacions veïnals i els col·lectius ecologistes apunten que la mesura pot degradar el paisatge rural, tensar els recursos hídrics i energètics, i agreujar la dependència del sector immobiliari.

La Llei d’obtenció de sòl ja ha entrat en vigor, però el seu desplegament pràctic dependrà del fet que els ajuntaments aprovin mitjançant el seu ple si realment volen aplicar la norma. El cas més paradigmàtic és el d'Inca, que ja ha dit clarament que no s'apuntarà a transformar el sòl rústic mentre disposi d'altres vies. Tot i ser una de les localitats de més de 20.000 habitants a què la nova Llei d’actuacions urgents per obtenir sòl obre la porta a requalificar àrees de transició entre sòl urbà i rústic, l’Ajuntament ha decidit no acollir-se a aquesta mesura.

El batle, Virgilio Moreno, i el regidor d’Urbanisme, Andreu Caballero, han defensat que la norma impulsada pel Govern del PP i Vox “dilapida l’ordenació territorial” i desfigura el sòl rústic, a més de posar en risc els serveis i l’equilibri del municipi. Per això, el Consistori ha deixat clar que mantindrà la seva pròpia planificació urbanística i no permetrà que el sòl rústic de les àrees perifèriques passi a ser edificable.

Les àrees de transició d’Inca sumen unes 260 hectàrees de sòl rústic comú. Si s’aplicàs la llei, aquest espai podria acollir fins a 19.500 habitatges nous, amb una capacitat potencial per a 58.500 habitants addicionals. La dada és especialment significativa si es compara amb la població actual de la ciutat, que ronda els 36.400 residents.

En paraules del mateix ajuntament, això suposaria un canvi demogràfic i urbanístic desproporcionat, amb un creixement poblacional que gairebé doblaria la població actual i que generaria una pressió insostenible sobre serveis públics, infraestructures i recursos naturals.

El Govern considera que les estimacions no són vàlides

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha rebutjat com a vàlides les estimacions de suposat increment de població que suposaria la Llei 4/2025 d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl.

Segons la Conselleria, aquestes xifres "no s'ajusten a la realitat" perquè no tenen en compte qüestions bàsiques sobre aquesta possibilitat que la nova Llei 4/2025 deixa en mans dels ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants, sota una sèrie de limitacions i condicions, com són, principalment que la llei "no suposa cap reclassificació automàtica de sòl i que, en el cas que algun ajuntament opti per aplicar aquesta mesura, generaria habitatge assequible destinat únicament a ciutadans residents a les Balears".

D'entrada, expliquen que el suposat creixement en àrees de transició no suposaria el creixement de població que plantegen aquestes estimacions. Segons indiquen, si algun ajuntament optés per aplicar aquesta possibilitat, el que preveu la Llei amb caràcter general és que el 100% dels habitatges construïts en àrees de transició siguin habitatge amb algun règim de protecció -habitatge de protecció pública o de preu limitat- i, per tant, "només per a residents a les Illes". En aquest sentit, recorden que la pròpia Llei 4/2025 estableix el requisit de cinc anys de residència a les Balears per poder optar a l'habitatge assequible.

D'altra banda, assenyalen que no es té en compte que, en el cas de Palma, l'Ajuntament ja ha descartat construir en les àrees de transició en nuclis tradicionals del municipi, i tampoc tenen en compte que els ajuntaments d'altres municipis com Inca i Manacor han manifestat públicament que no construiran en àrees de transició en els seus municipis. La Conselleria aclareix també que la nova llei "no converteix les àrees de transició en sòl urbanitzable, sinó que dona eines als ajuntaments perquè, en el termini d'un any, decideixin si volen acollir-se o no, i fer una modificació puntual o no per créixer en una determinada àrea de transició, però en cap cas és un procés automàtic".

La Llei obre la possibilitat al fet que els ajuntaments, en l'exercici de la seva autonomia local, decideixin si volen obrir les àrees de transició, prevista en els plans territorials, per a la construcció del 100% d'habitatge sotmès a algun règim de protecció com a norma general.