Manca d'inversions i inestabilitat a la xarxa: què hi pot haver rere l'apagada?

BarcelonaA falta de més detalls que expliquin l'apagada sense precedents que va viure ahir la península Ibèrica, aquest tall inèdit ha aixecat interrogants entre la comunitat d'experts energètics, que aquest dimarts intenten analitzar què va passar. L'ARA ha consultat especialistes del sector per entendre quines serien les causes de la incidència. Alguns d'ells també apunten a les deficiències en el sistema.

Què va causar l'apagada?

De moment, Red Eléctrica ha explicat que el sistema espanyol es va ensorrar en un lapse de cinc segons, després de dues desconnexions que van fer desaparèixer el 60% de la generació elèctrica. La tècnica de l'Oficina de Transformació Comunitària de l'Associació Catalana de Municipis, Marta Marsó, apunta a un desajust entre l'oferta i la demanda instantània d'energia. "Això vol dir que hi ha una desviació respecte a la previsió que es va fer i que ha superat els mecanismes d’ajustos de correcció. Tot i que actuen diferents mecanismes d’ajustos, i la probabilitat que passés aquesta casuística és molt baixa, estem en una xarxa estressada i no es pot assegurar que no es repeteixi", explica l'ambientòloga.

Per al president del Clúster de l'Energia Eficient, Joaquim Daura, encara hi ha poques respostes per atribuir una causa clara a l'apagada. "Si diumenge o dilluns al matí ens haguessin preguntat si això podia passar, hauríem dit que les possibilitats eren remotes", admet. Així i tot, recorda que en els últims anys el sistema de generació energètica ha canviat molt, amb l'increment de l'ús de les energies renovables –sobretot la fotovoltaica i l'eòlica– i que aquestes tenen un comportament menys previsible que les altres fonts d'energia. "El que ens demana aquest desequilibri és que a mesura que avancem amb les renovables hem de ser capaços de gestionar aquests salts i aquesta incertesa. Fins ara, com que teníem poques centrals molt grosses, podíem jugar amb la generació en funció del que consumíem. Però no pots dir al vent que bufi menys o al sol que surti", diu Daura.

L'advocada associada del despatx especialitzat en dret de l'energia Verdia Legal Sabrina Lavado apunta que segurament es tracta d'una "concatenació de diferents fets". "Estem aplicant la prudència. És totalment inèdit i cal donar un missatge de seguretat i tranquil·litat pel que fa al subministrament", indica.

El sistema elèctric estava preparat?

L'investigador científic del CSIC Antonio Turiel apunta a un problema del qual es parla "des de fa anys": la inestabilitat de la xarxa. "Ens hem d'imaginar el joc de saltar corda, que va girant. Cada cop que afegeixes un sistema de producció d'electricitat poses més força a la corda i tothom hi ha d'entrar perfectament coordinat [per evitar que caiguin]. El problema és quan tothom hi entra alhora i la fotovoltaica s'hi adapta molt malament". L'expert assegura que la fotovoltaica va ser la font d'energia que va caure de manera més dràstica durant el dia d'ahir i diu que les companyies energètiques haurien d'haver incorporat sistemes d'estabilització per evitar un tall d'aquestes dimensions.

D'altra banda, Marsó assegura que el mateix sistema és "poc flexible" i s'ha de millorar la resposta ràpida. "Hem passat d'un sistema amb només un sentit, pocs generadors i molt grans, a un de molt més heterogeni i distribuït. Això és un canvi importantíssim en el mercat de l'electricitat i no s'ha acompanyat de reformes necessàries perquè la xarxa ho pogués entomar", destaca. I insisteix en no culpar les renovables d'aquests desequilibris: "La transició ecològica s'ha de fer, però amb totes les garanties".

Hi hauria ajudat tenir més emmagatzematge?

"El que ha passat reforça la importància d'allò de què parlem des de fa molts anys: la necessitat de tenir generacions descentralitzades, comunitats que produeixin energia i es pugui emmagatzemar", remarca Esther Izquierdo, expresidenta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya i directora d'innovació del grup d'enginyeria Wattega. Recorda que, com va passar amb infraestructures clau com els hospitals i els aeroports, alguns negocis també van continuar tenint llum perquè comptaven amb generadors i defensa que el sistema ha de continuar avançant en aquesta direcció.

Marsó coincideix en la necessitat d'incrementar la instal·lació de bateries, tant grosses com petites, per fer créixer la capacitat d'emmagatzematge energètic a Catalunya. "També amb les línies de sistemes alternatius que han aparegut i que poden complementar la graella de solucions, com són les bateries de CO₂ o les d'hidrogen", afegeix, a més de disposar de més sistemes reversibles com són les centrals hidroelèctriques.

Turiel també culpa les elèctriques de no haver tingut les centrals de cicle combinat –que utilitzen gas i turbines de vapor per produir electricitat– activades per donar suport en una emergència com aquesta. "És una irresponsabilitat que estiguessin totalment parades", crítica, i ho atribueix al fet que ahir la llum estigués en preus negatius i no fos rendible per a les empreses del sector. En aquest sentit, Daura explica que aquestes centrals de suport poden estar aturades i rebre l'ordre d'arrencar-les quan es preveu que hi hagi un desequilibri entre la generació i el consum. Però el fet que el tall fos tan massiu i sobtat va obligar a haver de tornar-les a engegar a poc a poc.

Quines inversions hi ha pendents?

La directora tècnica comercial d'Electra Caldense, Anna Domenjó, diu que fa anys que es demana que hi hagi "més robustesa a la xarxa". "Els sistemes són antics i cal inversió en digitalització per adaptar-los amb noves tecnologies", explica. El sector també està pendent de posar en marxa els agregadors del sistema, una figura que ha d'ajudar a regular la demanda: per exemple, facilitant que en un moment determinat es pugui reduir el consum dels grans productors com les fàbriques en hores punta, a canvi de compensacions. La inversió, afegeix Domenjó, també ha de ser en la infraestructura física: "Aquesta ve donada per l'Estat, aquí les empreses distribuïdores estan lligades de mans perquè en depenen".

Per què no va afectar la resta d'Europa?

Una de les particularitats de la península Ibèrica és que, fins fa poc, era una illa energètica. Espanya per les seves característiques només està connectada per França i el Marroc. Ara mateix hi ha un 3% de connexió quan la Unió Europea (UE) recomana un 10%. Com recorda Marsó, la millora estructural en les interconnexions incrementa la capacitat d'intercanvi i, per tant, augmenta les garanties de subministrament i aporta més flexibilitat al mercat elèctric. "La millora en la interconnexió possiblement ens hauria facilitat la recuperació del sistema , però el què és segur és que aporta major seguretat i continuïtat del subministrament, incrementa l’eficiència i la competitivat dels mercats i a més a més proporciona una major integració de les energies renovables", exposa l'experta.

Un fenomen meteorològic pot causar una apagada així?

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ja ha confirmat que dilluns no hi va haver cap fenomen meteorològic o atmosfèric fora del normal que pogués causar una avaria elèctrica d'aquesta magnitud. Cap de les seves estacions meteorològiques va detectar variacions brusques de la temperatura que puguin explicar el tall del subministrament, encara que es va especular amb la possibilitat que una pertorbació forta a l'atmosfera –com ara una tempesta solar– hagués provocat una sobrecàrrega de la xarxa elèctrica.

Turiel considera que és difícil que, per si sol, un fenomen meteorològic pugui causar aquests danys en cadena. "Pot passar i pot afegir inestabilitat, però la xarxa té mecanismes de resiliència i està preparada perquè es pugui superar. No és una cosa excepcional".