La manca d'habitatge deixa les víctimes de violència masclista sense escapatòria

PalmaNo tots els ciutadans pateixen de la mateixa manera l'emergència habitacional. Les persones sense recursos són les que es troben de front amb la impossibilitat d'accedir a una cosa tan elemental com un sostre, però la situació és encara més terrible en casos com el de les dones que pateixen violència masclista. Perquè, per a elles, a la necessitat de tenir un lloc on viure s'afegeix la urgència de fugir de la violència i de poder començar un procés de recuperació que les permeti reprendre la seva vida. Sense una casa, les dones maltractades no es poden recuperar, segons deixa palès Dones sense casa, carrers sense sortida. L'exclusió residencial femenina i la violència masclista a les Balears, l'estudi que han enllestit investigadores de la Fundació IRES i l'Observatori Social de les Illes Balears (OSIB), i que la UIB ha presentat aquest dimecres, a només tres dies del 8-M. Ser dona implica un doble estigma en moltes ocasions, i aquesta situació també es dona amb els problemes d'habitatge.

Isabel Nadal, una de les autores del document juntament amb Clara Ferragut, Paloma Martín i Sara Bouza, assegura que "moltes dones acabarien el seu procés de recuperació" si l'accés a l'habitatge estigués garantit, una situació lluny de la realitat a les Illes. "Hi ha dones que, a causa de la violència de gènere (...) es troben en exclusió residencial; i d'altres que, per la seva extrema vulnerabilitat i exclusió per manca d'habitatge, s'han vist exposades i han esdevingut víctimes de violència de gènere i masclista", assenyala l'estudi. És a dir, hi ha un cercle viciós entre la manca d'habitatge i la violència masclista en què els dos factors s'alternen en el seu paper de causa i efecte. A més, per a les dones que no tenen alternativa i han de viure al carrer, "les experiències de violència representen una amenaça constant i quotidiana", afegeix el document. I no s'ha d'oblidar que les Balears són una de les comunitats més afectades de l'Estat per ambdós problemes, l'exclusió residencial i la violència masclista.

Les dones, els migrants, les persones que pateixen una addicció o les que conviuen amb un trastorn de salut mental són alguns dels col·lectius que tenen més dificultats per accedir a un habitatge, segons han remarcat les investigadores. La situació encara es complica més per a les víctimes de la violència masclista, perquè no disposen de cap servei especialitzat al qual recórrer. "És molt probable que una dona en exclusió residencial pateixi violència masclista al llarg de la seva vida, i viceversa", ha remarcat Ferragut. I els pocs serveis que hi ha estan saturats perquè "cada vegada hi ha més persones, més dones i més famílies en aquesta situació", ha afegit la investigadora.

D'altra banda, Martín ha remarcat que les dones en situació d'exclusió residencial també estan molt invisibilitzades i ha remarcat que és "molt difícil" disposar de dades de les dones que dormen a sofàs, internes a alguna casa o a habitacions sense contracte. A més, les xifres que aporten l'IMAS i l'INE sobre les dones que dormen al carrer són "la punta de l'iceberg", segons Nadal. Els càlculs de l'INE apunten que el 40% de les persones sense llar a les Balears són dones, mentre que a l'Estat aquesta taxa és del 23%.

Pel que fa a les solucions, la coordinació entre serveis esdevé essencial. "És necessària la coordinació per evitar la revictimització de les persones i la cronificació de les problemàtiques", diu l'estudi. "Els serveis residencials sovint deriven les dones als recursos de violència masclista, i aquests, al seu torn, les deriven als serveis per a persones sense llar", afegeix. En definitiva, es tracta de rompre el cercle viciós.