De Paraula
Societat28/01/2023

M. Josep Cànaves: “Mai pressupòs que el client vol les escriptures en castellà, sempre oferesc el català”

Notària de Santa Maria del Camí

PalmaD’ençà del 1992, Maria Josep Cànaves Bertos és notària a Santa Maria del Camí. Qualque any, gairebé la meitat dels documents que genera aquesta notaria han estat escrits en català, una opció que “sempre s’ofereix als clients”.

Quan prenguéreu consciència que era important que el català fos present al vostre àmbit?

— La meva primera destinació notarial va ser el 1990 a Xerta, un poble d’un miler d’habitants al Baix Ebre, a prop de Tortosa i de la partió amb el País Valencià. Allà, quan oferies als clients fer les escriptures en català, tot d’una deien que sí. De vegades, fins i tot, ho demanaven. ‘En català’, responien sense dubtar-ho, tant particulars com entitats bancàries. Una de les vegades que record que se’m va demanar expressament que féssim els documents en castellà va ser perquè excombatents de la batalla de l’Ebre poguessin cobrar compensacions a Madrid arran de la Guerra Civil. És ver que si un document notarial ha de passar un tràmit a Madrid, hi poden posar emperons. Això, que no hauria de ser així, encara passa. Durant aquells primers anys com a notària, jo feia faltes d’ortografia en escriure. Hem de pensar que la meva generació no vàrem estar escolaritzats en català. Record que, a Catalunya, em digueren: ‘Val més escriure en català amb faltes que no escriure-hi’.

Cargando
No hay anuncios

I en tornar a Mallorca, quina consciència lingüística us trobàreu?

— Retornada aquí, em vaig trobar que, de català, no n’hi havia ni poc ni gens, en l’àmbit notarial. Aleshores no crec que interessàs gaire que el català hi tingués més presència. El 1992 vaig prendre possessió com a notària de Santa Maria i em vaig trobar un poble amb una gran consciència lingüística. Llavors també vaig coincidir amb el registrador mercantil Joan Vidal, que tenia una posició molt favorable i que em va ajudar molt.

Cargando
No hay anuncios

Com oferiu als vostres clients fer les escriptures en català?

— La Llei de normalització lingüística ho deixa clar: qui escull la llengua és l’atorgant del document; per tant, d’una manera molt senzilla: demanam si el volen en castellà o en català. Ells trien i si la resposta és ‘a mi m’és igual’, idò ho preparam tot en català. La llengua de la notaria és el català. Ens trobam amb tot tipus de situacions, però els testaments, herències i compres entre particulars és on es genera un major percentatge d’escriptures en català. L’any 2021 gairebé la meitat de les escriptures que vaig signar varen ser en català.

Cargando
No hay anuncios

Què passa quan venen bancs?

— Quan hi intervenen operadors, amb independència de l’entitat bancària, hi ha una presència quasi total del castellà. Això, pens que ho ha afavorit el canvi a Madrid de les seus socials d’algunes entitats. Si en l’operació hi participa una immobiliària, el castellà també predomina. Crec que per incrementar l’ús social del català en l’àmbit notarial la qüestió és no donar per descomptat que la gent vol utilitzar el castellà i oferir sempre l’opció de triar, com diu la llei. De vegades m’he trobat amb persones que creuen, erròniament, que els documents en català no tenen la mateixa validesa que els redactats en castellà i que hi pot haver problemes a l’hora, per exemple, d’inscriure’ls al registre de la propietat. Aquesta idea, però, ha minvat amb els anys. A la notaria, quan tenim les dades personals dels clients, hi ha indicis que fan pensar que voldran la documentació en català. Per exemple, si al document d’identitat tenen el nom propi en català... ens hi posam en contacte a fi de confirmar-ho. Ara, de vegades, et pots endur sorpreses, tant en un sentit com en l’altre. Per tant, no es pot pressuposar res.

Cargando
No hay anuncios

Diríeu que sou dels pocs notaris de les Balears que fan feina d’aquesta manera?

— Ja en som un parell, no molts, que actuam així. Jo he estat formadora de notaris i sé que ells també tenen aquesta consciència i donen als clients la possibilitat d’elegir la llengua. Pens que a determinats pobles (puc dir que tenc clients de per tot Mallorca) hi ha una consciència més elevada que no a Palma, on crec que, si hi exercís, no faria tanta feina en català. Ara bé, a Palma hi ha col·lectius molt diversos i segur que si hi ha notaris que exerceixen en català també deuen tenir clients. Si un client demana a un notari una escriptura en català i aquest no hi fa feina normalment, tenc entès que si ho demana al Col·legi de Notaris de les Balears aquest la passa al Col·legi de Notaris de Catalunya, que ofereix el servei de traducció. També s’ha de dir que, de vegades, per les urgències i perquè els clients frissen, se n’afluixen i es conformen utilitzant el castellà.

Cargando
No hay anuncios

Tenim entès que la vostra parella és filòleg català...

— Fa molts d’anys que feim feina plegats i, sí, amb ell (que havia fet classes de català a instituts durant un grapat de cursos...) és com si hagués tingut un servei lingüístic incorporat a la notaria. He de dir que, a l’hora de contractar personal, jo he mirat prim amb els coneixements de català i amb les seves actituds lingüístiques. No fa res si una persona a l’hora de redactar fa faltes, en pot aprendre i millorar. Allò important és la motivació i la voluntat d’aprendre’n, i més ara, quan molta de gent ja ha estat escolaritzada en català a les Illes Balears.

Missatge de veu (Inca, 1960)

Tot i que fa anys que faig feina a Santa Maria, sempre he viscut a Inca, que és la ciutat on vaig néixer. Si em voleu entrevistar a Inca mateix, un horabaixa de tard, per ventura m’anirà bé. Si no, durant el dia trobaré un moment i podrem conversar per telèfon. A la una i mitja sol ser bona hora, que és quan m’atur una estona per dinar. Perquè em faceu la foto, supòs que no haureu de menester molta d’estona. Divendres tenc molt de trull, però devers les 11 tenc un testament, que és un tràmit molt ràpid. Si el fotògraf ve a la notaria, només haurà d’esperar uns minuts i en un instant em podrà fer la foto al despatx. I si a aquesta hora no li anàs bé, entre les nou del dematí i la una segur que trobarem un buit.