Luisito justifica les donacions milionàries dels Ferrando-Bennaser: “Som de la mateixa corda i em tenien afecte”

PalmaEl judici contra Luis Rodríguez Toubes, acusat d'estafar un matrimoni de Llucmajor per un valor aproximat de 38 milions d'euros –entre donacions i xecs–, ha començat avui a l'Audiència de Palma.

Luisito, com ell mateix es fa dir, ara té 28 anys, però quan van tenir lloc els fets que es jutgen en tenia només 19. Aprofitant les preguntes de la Fiscalia, l'acusat ha anat teixint el relat de la seva versió i ha justificat les donacions esmentades per "l'afecte" que li tenia el matrimoni format per Juan Ferrando i Ana María Bennaser i perquè "som de la mateixa corda, de la mateixa condició social". "Era gent peculiar, amb una manera peculiar de pensar... no tenen fills, tenien molt de patrimoni i volien que aquest el gestionàs algú acostumat a fer-ho". En aquest sentit, Rodríguez Toubes ha advertit que a Llucmajor hi ha tres famílies "bones": la de la seva mare, Catalina Rosselló –també imputada en el cas–, els Ferrando i una altra.

L'acusat, per a qui la fiscal demana quatre anys de presó i l'acusació particular vuit anys per un delicte continuat d'estafa, ha declarat que des de petit visitava el matrimoni, que ja eren amics del seu padrí. Tanmateix, recorda que un dia, a l'any 2011, li van comunicar que volien fer-li una sèrie de donacions. Les quatre primeres, a instàncies de l'assessor fiscal de la família, las va posar a nom de la seva mare i la resta, fins a un total de 15, a nom seu.

Entre les primera tongada de donacions i la segona van transcórrer només quatre dies i les cinc sèries es van produir en dos mesos. Una de les operacions sospitoses que, segons la Fiscalia i l'acusació, va fer Toubes va ser una permuta d'una finca rústica que va rebre en concepte de donació (Torre Marina, a Campos) a canvi d'uns locals propietat d'Antonio Garau, a qui l'acusació particular imputa blanqueig de capitals en aquesta mateixa causa. Allò estrany de l'operació és que va tenir lloc el mateix dia de la donació esmentada. Toubes ha manifestat que ja sabia que li donarien Torre Marina i que per això va preparar la permuta.

La Fiscalia també l'ha interrogat sobre la propietat que va vendre l'acusat al matrimoni, amb un títol registral a nom de la seva mare que no era vàlid (per doble matriculació) i per la qual van pagar 30.000 euros. En aquest cas, Rodríguez Toubes ha assegurat que ells eren conscients que la casa en qüestió –'la casa de la criada'– tenia aquests problemes legals, que el notari va posar la xifra de 30.000 euros perquè calia posar-hi un quantitat i que ningú no compra una propietat a primera línia de mar per 30.000 euros; de la qual cosa l'acusat dedueix que, en tot cas, "els estafats som nosaltres".

Quan se l'ha demanat quan es varen començar a complicar les coses entre el matrimoni Ferrando-Bennaser i ell, Toubes ha recordat que va fer un viatge a Madrid "i en tornar vaig notar un ambient tens". Respecte de les causes d'aquest enrariment de la relació, el presumpte estafador apunta que hi havia gent "amb pretensions" sobre el patrimoni dels Ferrando-Bennaser que "malmetia" i, per altra banda, que Juan Ferrando estava molest pel fet que ell intentàs vendre una part d'una altra de les finques rebudes –la de més valor– per pagar els imposts que es derivaven de les donacions. En aquest sentit, l'acusat no entén l'empipament del donant, ja que "em va firmar un document" en virtut del qual podia fer "el que volgués" amb les propietats que li van regalar.

Amb relació al canvi d'actitud dels seus benefactors, Toubes mostra la seva incomprensió: "Vaig dinar amb ells i passats uns dies em deté la policia". Com a possible explicació al gir en la relació, Luisito comentà que el matrimoni "jugava a distints bàndols".

L'acusat ha defensat en tot moment que el donants, i ara acusadors, "no eren beneits", que tenien assessors, que els notaris els varen advertir en multitud d'ocasions de les conseqüències de les donacions i que, per tant, en tot moment eren conscients del que feien. Tot i així, l'acusat ha admès que en un punt determinat del procés estava disposat a arribar a un acord i retornar tots els béns que havia rebut, però que en el darrer moment el matrimoni va canviar d'advocat i va rebutjar qualsevol pacte.

Davant la narració descrita, l'acusació particular, representada pel bufet Valdivia-Campaner, sosté que Rodríguez Toubes es va lucrar aprofitant la vulnerabilitat de la parella, que els va convèncer de les seves habilitats per fer negocis i així va aconseguir que li confiassin el seu patrimoni, que volia les finques del matrimoni per aparentar solvència davant els bancs i que els demanà que no diguessin res sobre les donacions perquè ningú no hi pogués interferir.

Aquest dimarts continuarà el judici.