BarcelonaL’Orquestra Plateria, l’emblemàtica formació de ball, va iniciar la gira de comiat dimarts durant les Festes de la Mercè. Després de 40 anys de trajectòria han decidit dir adéu amb un concert, és a dir, “fent el que saben fer”, segons va assegurar l’humorista Carles Flavià, que va exercir de mestre de cerimònies. L’Orquestra Plateria va néixer per fer ballar i recuperar l’espai públic en els anys del tardofranquisme capgirant el repertori habitual de les orquestres de ball establertes afegint-hi peces de jazz llatí, rumba i salsa, i quatre dècades més tard, amb l’espai públic conquerit però sempre per defensar, va aconseguir tornar a fer ballar un públic que atapeïa la plaça de Catalunya. El repertori, com es podia esperar, va ser un no parar de clàssics com Camarera de mi amor, Me voy pa’l pueblo, Estremécete i L’home dibuixat, que van ser àmpliament cantades. Amb so professional i amb una poderosa secció de vents, la formació liderada pel veterà Manel Joseph, l’únic membre original que queda, va aconseguir crear un dels moments de més pes emotiu quan van interpretar Pedro Navaja, de Rubén Blades. Després seguirien amb més salsa ( El sabio ), cumbia ( Mil horas ), algun toc de rock’n’roll amb Tu vuò fa’ l’americano, de Carosone, i la traca final amb Gitanitos y morenos i Orquesta de plata y oro, de Gato Pérez, que encara van afegir més dosis de nostàlgia a la vetllada.
Mentre sonaven els acords de Mambo nº8, Joseph va tenir paraules d’agraïment, entre d’altres, a tots músics que han passat per la banda, entre els quals Jordi Batiste, que va escoltar el concert des de la primera fila. “Marxem, però serem per aquí. Adéu”, va dir Joseph. Potser el seu esperit ja era a la platja del Bogatell i passant el relleu a La Troba Kung-Fú, que també complia la missió de fer ballar milers de persones amb la seva particular barreja mestissa i llatina. No gaire lluny, al Parc del Fòrum, la Fundación Tony Manero i Delafé y las Flores Azules també van apostar per la festa, això sí, amb propostes originalment anglosaxones com el funk, el soul i el hip-hop.
Estocolm, ciutat convidada
A primera hora de la nit, el programa del BAM va permetre descobrir les noves tendències de l’escena pop sueca dins de la programació dedicada a Estocolm, la ciutat convidada d’enguany. Pels escenaris de la plaça Joan Coromines i la plaça dels Àngels, hi van passar sis formacions ben heterogènies, com la personal compositora Mariam the Believer, el dream pop de Postiljonen i el R&B amb tocs electrònics de la jove Seinabo Sey. A la plaça Sant Jaume, i recollint el relleu del ball de gegants, Isaac Ulam i Jose Domingo van tornar a demostrar que la cançó tradicional catalana és un terreny fèrtil per a la música contemporània.