Lo que passa a Anglaterra

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsA Anglaterra les angleses volen votar. Ja fa més d’un any que demanen, que exigeixen, el dret de sufragi. Elles han fet meetings monstres, manifestacions tumultuoses, han fet campanyes periodístiques, i fins s’han deixat empresonar quan la policia, amb més zel que modos, els hi ha barrat el pas en el camí de les seves reivindicacions. No hi ha bona causa sense màrtirs. I a Londres més d’una angleseta gentil, tenint present això, ha sofert dignament i altivament, dies i fins setmanes de presó, pel delicte de resistència als agents de l’autoritat, ad majorem gloriam de la causa que defensen. Causa que cada jorn compta amb més nombroses i entusiastes prosèlites. Tant, que darrerament han lograt que es presentés al Parlament un projecte en què es fa justícia a les seves aspiracions. Si el projecte s’hagués aprovat, en les primeres eleccions tota dona anglesa podria votar a qui millor li semblés, com l’home anglès més pintat. Però el projecte, amb tot i haver merescut l’aprovació del Govern, no ha passat de projecte. Sembla que molts i molt honorables membres de la Cambra li han fet una enèrgica oposició. Fins han apel·lat a l’obstruccionisme. Lo qual ha produït entre el sexe més bell i més feble de l’Anglaterra una indignació indescriptible.