PalmaL’ofensiva anunciada per Recursos Hídrics i la Guàrdia Civil contra l’extracció il·legal d’aigua als pous de les Illes asseguren que va de debò. Enguany la Direcció General ja ha impulsat 70 inspeccions a altres tantes captacions d’aigua i hi ha obert 62 expedients. La major part, 54, són per haver constatat el funcionament de pous il·legals i els vuit restants, per altres tipus de denúncies.
Només a Menorca, on s’ha clausurat fins ara el pou d’una finca turística d’Alaior que extreia més aigua sense estar autoritzat, la Guàrdia Civil ja ha duit a terme 17 inspeccions i ha formalitzat nou denúncies per treure aigua sense permís. No seran les úniques. L’operació Zahorí, posada en marxa a tot l’Estat, inclou almenys altres cinc grans actuacions conjuntes pendents d’executar per part de Recursos Hídrics i la Guàrdia Civil a les Balears, dues de les quals es duran a terme a Mallorca i podrien afectar un camp de golf.
L’accident mortal patit el 2019 pel petit Julen, un fillet de dos anys que va perdre la vida en caure a un pou il·legal a Totalán (Màlaga), va fer aflorar l’existència d’11.000 pous il·legals a tota la província andalusa. En el cas de les Illes, els experts i tècnics de l’Administració consultats per l’ARABalears sospiten que n’hi pot haver centenars. En el Portal de l’Aigua de la Conselleria de la Mar, hi consten 1.692 concessions d’aigües subterrànies vigents a les Illes, però els pous dels quals es treu aigua són molts més.
Segons les fonts consultades, el tema es descontrola quan s’utilitzen usos presumptament agrícoles per emparar l’extracció abusiva destinada a activitats turístiques. Aquesta era, per exemple, la finalitat del pou precintat la setmana passada a l’hotel Cap Menorca d’Alaior, on es treien fins a 40 tones d’aigua només per regar els jardins i omplir gairebé diàriament les 16 piscines del complex.
A Menorca, només el centenar i mig de pous que s’utilitzen per a l’abastiment urbà està sota el control de l’Administració, però no en tots els casos. A Ciutadella, per exemple, el pou del qual es va treure més aigua el 2022, unes 757 tones, no constava com a donat d’alta al cens de Recursos Hídrics. En canvi, el cabal dels que s’exploten en rústic es desconeix. I aquí és on rau el vertader problema de l’escassesa generalitzada que avui en dia pateix l’Arxipèlag.
Reserves d’aigua
El consum al camp és el que defuig les estadístiques oficials i explica en bona part la situació crítica que presenten aquest estiu les reserves hídriques de les Illes. Les dades del mes de juliol passat confirmen que Eivissa i Menorca pateixen la pitjor situació dels darrers deu anys. A Eivissa, el nivell de les reserves d’aigua només assoleix el 29%, de la mateixa manera que el maig de 2016, mentre que a Menorca han baixat al 40%, el pitjor registre de la dècada. A Mallorca se situen al 46%, un pèl per sobre de l’any passat. Així i tot, crida especialment l’atenció la situació de les reserves hídriques a punts com Sant Agustí (Eivissa), que només estan al 3%, o les de la Marineta de Petra (Mallorca), que es troben al 17%, i la Roca del Mercadal (Menorca), que estan al 30%.
Controlar l’extracció il·legal esdevé en aquest punt un objectiu cabdal, el que explica la implicació conjunta de Recursos Hídrics i del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil per perseguir-ne el delicte ambiental corresponent. El problema, però, és que l’Administració no té després prou mecanismes per tramitar-ne totes les sancions i fer que la inspecció resulti realment efectiva. Com ja avançà l’ARA Balears al juny passat, la Fiscalia de les Balears ha decidit formular una denúncia penal per esclarir la presumpta deixadesa administrativa de l’antiga Conselleria de Medi Ambient que ha permès que caduquin centenars d’expedients oberts durant l’època del Pacte. El cas està en mans dels jutjats de Palma.
Tres hotels rurals d'Alaior, en el punt de mira
Alaior és ara mateix el municipi on es concentren les denúncies de més impacte. El grup d’Avançam Alaior ha actuat des de l’oposició i ha demanat a l’Ajuntament que n’intensifiqui la inspecció i el control davant la proliferació de casos d’establiments de turisme rural del municipi que fan ús de captacions no autoritzades.
La portaveu Isa Allès reprèn al batle José Luis Benejam que hagi tingut una resposta “fluixa, permissiva i insuficient”, especialment en el cas de l’agroturisme de Torre Vella, on l’Ajuntament va legalitzar les set piscines il·legals que inicialment s’havien fet passar per aljubs, “la qual cosa perdonà així una sanció d’un milió i mig d’euros a la propietat”. Allès tem que la concessió de la llicència “estigui plena d’irregularitats” i estudia interposar un recurs contenciós administratiu per posar el cas en mans de la Justícia. “No pot ser que, a cop de talonari, alguns facin el que vulguin mentre la gent que viu aquí compleix les normes des de la humilitat. La impunitat s’ha d’acabar”, exigeix.
A Sant Llorenç, l’altre hotel d’Alaior expedientat, són nou les piscines que no es van declarar a l’hora de presentar el projecte. A Cap Menorca, on ara s’ha clausurat el pou il·legal, s’extreien sense permís 40 tones diàries d’aigua per poder reomplir diàriament una gran piscina de 500 metres quadrats i altres 15 de petites.