Es lloguen habitacions a la presó antiga de Palma i l’Ajuntament no hi fa res

PalmaEn sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.

L’antiga presó de Palma, tancada el 1999 i convertida avui en un assentament on viuen prop de 300 persones, s’ha transformat en una de les mostres més visibles de la crisi d’habitatge a les Balears. D’ençà que ella hi va arribar, el nombre de residents s’ha disparat. En un context en què hi ha persones que viuen en tendes de campanya a les voreres de les autopistes perquè no poden pagar un lloguer, alguns residents de l’antiga presó –un edifici propietat de l’Ajuntament de Palma– han vist una oportunitat de negoci entre els fems i la misèria: lloguen cel·les per 350 euros al mes. Sense llum ni aigua.

Ho fan a la part de darrere de l’antic centre penitenciari, on la porta està oberta sempre. Quan Joana va arribar-hi gairebé no hi havia ningú a aquesta zona. Gairebé tot l’edifici estava buit i els nouvinguts podien triar el lloc que amb els anys seria ca seva. Tot i això, ja n’hi havia que aprofitaven el ressò que començava a tenir la presó antiga i feien negoci. Ella ja va pagar 70 euros “a un jove” per aconseguir la clau de la seva nova llar.

Només d’entrar a l’antiga presó ja se sap qui ha arribat el darrer. Els primers a anar-hi s’allotgen als edificis on residien els funcionaris i en els espais més grans, com la cuina, mentre que els altres ho fan a llocs petits, com ara els primers pisos de les torres de control i a les instal·lacions, que antigament eren cel·les, situades a la part de darrere.

La presó està ara zonificada, com fa un centre penitenciari en funció de la perillositat dels convictes. A la part dels veterans, es relacionen amb els llogaters i s’ajuden entre ells. “Els meus veïns de baix són encantadors. No tenim cap problema i sempre m’ajuden a pujar les garrafes d’aigua que encarreg al supermercat. Ara bé, els que viuen als blocs d’allà darrere són els més conflictius. Es peguen ganivetades entre ells i calen foc al primer que troben”, explica Joana. Mai no va per aquella zona.

En entrar per la porta de darrere hi ha persones que, de damunt les torres de control, adverteixen que no hi pots passar. Mouen els dits de banda a banda en senyal de negació. Així sembren la por. Els voluntaris d’una associació que duia menjar als residents ha deixat de fer-ho. “La majoria som dones i n’hi ha que tenen por. És perillós ficar-se allà dins si no et coneixen. I, a més, dones totes soles”, argumenten.

Com hi fan front els veïns?

Els veïns també coneixen el negoci a la presó. “Anam pel carrer i ens demanen si sabem on es lloguen habitacions”, confirma el president de l’Associació de Veïns de Cas Capiscol-Son Busquets, Biel González. Segons ell, ho fa “una màfia”. Apunta que no només hi ha aquesta, sinó també la de la droga. “No és com a Son Banya, que la venen directament allà, sinó que algú hi entra i en surt i la duu”, diu.

El problema també ha arribat a l’escola del barri. A la darrera manifestació, centenars de veïns varen exigir “seguretat, civisme i respecte” i “solucions immediates” per a l’antiga presó de Palma i per a les gairebé 300 persones que hi viuen. La directora del CEIP Cas Capiscol, Ana Eva Álvarez, va explicar a l’ARA Balears que el centre ha reforçat la vigilància. Segons va detallar, el claustre ha acordat augmentar el control dels accessos, canviar les portes d’entrada i sortida i instal·lar lones al pati per evitar incidències. La directora justificava aquestes decisions amb diversos episodis recents: “Hi ha hagut robatoris a la porta de l’escola, veuen gent que ronda el centre amb evidències d’haver consumit substàncies, gent que es dutxa a les boques d’incendis, senten olor de fum de pneumàtic, entre d’altres”, conta.

Els veïns asseguren que els delictes de “baixa intensitat” al barri han augmentat d’ençà que s’ha multiplicat la població de la presó antiga, des que s’hi han instal·lat les màfies. La del lloguer de cel·les de dos metres quadrats s’aprofita de la desesperació per trobar un sòtil sota el qual viure i la de la droga es beneficia de l’addicció d’alguns residents, que estan disposats a fer qualsevol cosa per consumir. “Cada dia passen coses. Fa poc varen estirar la bossa a una dona i a un jove el van atracar per l’esquena”, diu Biel González. Tot i que els veïns apunten a l’antiga presó com a culpable del conflicte, fan una distinció clara entre les persones que viuen allà perquè no poden accedir a un habitatge i les que creen conflicte al barri. “Abans hi havia la presó ocupada i ara hi ha ganivetades i delictes”, va dir la presidenta de l’Amipa Cas Capiscol, Cecilia Serra, a la darrera manifestació.

Per la seva banda, la Policia Nacional assegura que els delictes a la zona “no han augmentat especialment en els darrers anys”, i apunta que darrerament el problema “es veu molt per les manifestacions veïnals, però no hi ha més denúncies”. A més, fonts del cos policial asseguren que no tenen constància que hi hagi un grup de gent organitzat que es dediqui a llogar habitacions a l’edifici públic i ho defineixen com un fet “puntual que es podria donar”.

En una reunió amb l’Ajuntament, la Policia Local de Palma, la Policia Nacional i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), els veïns varen deixar clar que l’edifici és de titularitat municipal, per la qual cosa és el Consistori, en mans del PP, que ha de dictar-ne la solució. “Però varen passar-ne olímpicament”, lamenta González. Tot i això, explica que varen arribar a “un petit acord” amb l’Ajuntament pel qual se’n tancarà la porta de darrere i s’instal·larà un furgó de la Policia davant per controlar-ne les entrades i les sortides. Però la Policia Nacional assegura que no té cap ordre del Consistori per fer-ho. En cas que el batle de Palma, Jaime Martínez, incompleixi l’acord, González n’adverteix: “Continuarem amb la lluita i continuarem vigilant”.

Sembla que, per ara, l’Ajuntament de Palma no donarà solucions als residents de l’antiga presó. Ara bé, sí que hi ha enviat els cossos de seguretat en reiterades ocasions per comptar les persones que hi viuen o bé per entregar-los una acta de desallotjament voluntari i, mesos després, la d’incompliment d’aquesta norma municipal, com va passar el 12 d’abril del 2025.

El posicionament polític

L’antiga presó de Palma ha entrat a formar part de l’argumentari contra la immigració irregular del PP. En el darrer ple del Consell de Mallorca, el president de l’IMAS –l’entitat pública de serveis socials de referència a l’illa– Guillem Sánchez, va afegir més llenya al foc: “La immensa majoria de persones que estan en assentaments o en situacions de sensellarisme són immigrants irregulars. Només a la presó antiga de Palma el 70% de residents ho són. A més, abans eren tots espanyols i, de fa un parell d’anys, una màfia d’algerians s’hi va inserir. N’han expulsat els espanyols i ara hi fan subarrendament d’habitacions. Hem de fer una anàlisi que alguna cosa falla quan una persona abandona la seva pàtria per cercar-se un futur millor i acaba en l’exclusió social”.

El batle de Palma recentment també va predicar el mateix discurs i va dir que “el 60% de les persones que viuen en assentaments són irregulars”. Tot i adoptar el mateix posicionament polític, Sánchez va admetre que té constància del problema del lloguer d’habitacions a la presó antiga mentre que el batle de Palma no ho ha fet. A més, l’Ajuntament de la capital balear s’ha negat a respondre a l’ARABalears si coneix l’existència d’aquesta màfia.

Davant aquest posicionament polític criminalitzant els immigrants, el president de l’Associació de Veïns Cas Capiscol-Son Busquets assegura que els veïns “no volen caure en el parany que els migrants són els culpables de tot el que passa”. Així defuig dels prejudicis que difonen els populars: “No hi ha migrants bons ni migrants dolents, hi ha bones persones i males persones”. D’aquesta manera, reclamen a les administracions públiques que no creïn “guetos” i que “no marginin les persones pel fet de no poder accedir a un habitatge” perquè, a parer seu, “on hi ha marginalitat hi ha problemes de droga i màfies, i la presó antiga no n’és una excepció”. A més, defensen que la marginació obliga a persones treballadores compartir espais amb gent que necessita “intervencions més acurades i específiques” perquè tenen altres tipus de problemes, a més del de l’habitatge.

Projectes frustrats

L’antiga presó de Palma és un maldecap per als diferents governs des de fa 27 anys. Des que es va tancar definitivament, s’han plantejat nombroses iniciatives per reconvertir i rehabilitar l’espai, però cap no s’ha arribat a fer mai realitat. Un centre d’innovació cultural i creativa, una residència d’estudiants universitaris, una promoció d’habitatges socials, un equip d’equipaments per als ciutadans; han estat algunes de les opcions que s’han proposat al llarg dels anys .

El que passa a l’antiga presó no és una anècdota ni un conflicte puntual, sinó el símptoma més cru d’una crisi d’habitatge i d’una desatenció institucional que s’arrossega des de fa dècades. Mentre els projectes s’encallen, els discursos s’endureixen i les responsabilitats es dilueixen, centenars de persones continuen sobrevivint en un espai pensat per tancar-se, no per viure-hi.