La Llei òmnibus també rebaixa els controls ambientals al sòl rústic i les sancions a les pedreres
La norma aprovada pel PP i Vox toca més de 50 lleis principals i redueix els mínims per construir en terrenys d'alt valor paisatgístic
PalmaLa Llei òmnibus també rebaixa els requisits per construir instal·lacions en sòl rústic. La norma, que modifica més de 50 lleis principalment ambientals i de gestió del territori, exclou del procediment d'avaluació ambiental simplificada les activitats complementàries del sector primari de transformació i venda directa dels productes de les mateixes explotacions agràries.
Fins ara, l'Annex 2 de la norma incloïa, de manera genèrica, totes les "instal·lacions industrials situades en sòl rústic". Aquesta redacció feia que les indústries de transformació agrària també quedassin sotmeses a l'avaluació ambiental prevista per la llei. L'objectiu del legislador era garantir que, tot i tractar-se d'una activitat pròpia del sól rústic, la transformació agrària només pogués instal·lar-se en aquest territori si reunia els requisits ambientals. Amb la modificació introduïda per la Llei òmnibus, aquestes activitats en queden expressament excloses.
Reducció de les exigències ambientals
En la pràctica, això suposa una reducció de les exigències ambientals aplicables a aquest tipus de projectes. Les activitats complementàries de transformació i venda directa dels productes de la mateixa explotació agrària deixen d'estar sotmeses a aquest procediment d'avaluació ambiental, un dels principals instruments de control preventiu dels impactes sobre el territori. La reforma respon a la voluntat de simplificar la tramitació administrativa d'aquestes instal·lacions, però alhora redueix l'abast dels controls ambientals que fins ara els eren aplicables.
Es tracta d'un canvi especialment rellevant a un territori com les Illes Balears, on el sòl rústic està sotmès a una forta pressió derivada de la proliferació de noves edificacions i activitats econòmiques. L'avaluació ambiental no impedeix necessàriament que un projecte es dugui a terme, però obliga a analitzar-ne els efectes sobre el paisatge, els recursos naturals, la biodiversitat i el territori abans que s'autoritzi. Amb la reforma, una part de les activitats agroindustrials deixa de passar per aquest filtre específic.
La modificació no elimina la resta de controls administratius —com els urbanístics, els sectorials i els sanitaris—, però sí que restringeix l'àmbit d'aplicació d'un dels mecanismes de prevenció ambiental previstos per la legislació balear.
Un regal al sector de les pedreres
La reforma també modifica el règim sancionador de la Llei d'ordenació minera de les Illes Balears, en forma de regal. En aquest cas, el canvi consisteix en l'eliminació d'una sola paraula —'lleu'—, però amb conseqüències jurídiques rellevants.
L'article 61.3 de la Llei 10/2014 preveia fins ara que el pagament voluntari d'una sanció permetia obtenir una reducció de fins al 50% —o del 25%, segons el moment del pagament— únicament en el cas de les infraccions lleus. La Llei òmnibus elimina la referència a les "infraccions lleus" i estableix que aquest benefici serà aplicable a "qualsevol de les infraccions" regulades per la norma. Un veritable regal si es té en compte la importància de les sancions en el cas que els propietaris o gestors de les pedreres incompleixin les normatives, un fet que històricament s'ha repetit.
La modificació amplia així l'abast del mecanisme de reducció de les sancions. Si abans només podien beneficiar-se'n les infraccions de menor gravetat, ara també hi poden accedir les infraccions greus i, en principi, les molt greus, sempre en els termes previstos per la mateixa llei. Això representa una flexibilització del règim sancionador aplicable a les explotacions mineres.
L'efecte econòmic potencial és considerable. Les infraccions lleus poden arribar a sancions de fins a 30.000 euros; les greus, de fins a 300.000 euros, i les molt greus, de fins a un milió d'euros. Amb la nova redacció, el mecanisme de reducció per pagament voluntari deixa d'estar reservat a les infraccions lleus i passa a poder aplicar-se a qualsevol categoria d'infracció, amb les reduccions que determini l'Administració dins els límits previstos per la norma.
Aquests dos canvis, referits a sectors diferents, responen a una mateixa orientació legislativa: reduir càrregues administratives i flexibilitzar el règim jurídic aplicable a determinades activitats econòmiques, però, en realitat, suposa una minva dels controls ambientals i territorials. D'una banda, es restringeix l'abast dels controls ambientals previs sobre determinades instal·lacions en sòl rústic; de l'altra, s'amplien els beneficis associats al pagament voluntari de sancions en l'àmbit miner. Analitzades conjuntament, les modificacions apunten cap a una simplificació normativa que rebaixa algunes de les garanties ambientals i del règim de control que fins ara preveia la legislació balear.
