La llei de benestar animal, a mig gas: “La gent hi reaccionarà amb multes”

PalmaLolita va arribar a la clínica de la veterinària Marta Gallego a Inca fa tres anys. Desnodrida, amb les articulacions destrossades de viure amuntegada en una gàbia, cega d’un ull i amb molt poca visió en l’altre. El diagnòstic inicial es va tancar amb leishmània sense tractar i poliartritis. Un home havia rescatat la chihuahua d’un sac del contenidor. Va pensar que seria una ventrada de moixos. “Vaig cridar a la Policia i vaig denunciar-ne l’amo. L’havia tirat al fems amb el xip”, recorda Gallego. Quan va arribar al judici, va demanar a la magistrada per la situació de l’animal en la sentència. “Només em va dir: ‘Aquí no es preveu res de la cussa’. Vaig pensar que com era possible si era l’objecte del judici”. Marta va callar. Ningú li ha pagat els més de 3.000 euros gastats en Lolita, oficialment a nom del seu maltractador, condemnat a tres mesos de presó. Sense antecedents, no hi ha d’ingressar.

El govern espanyol va aprovar el 2023 la Llei de benestar animal. La norma reconeix els animals com a éssers que senten, obliga a identificar-los amb xip (també els moixos) i que els ajuntaments controlin les colònies felines. Preveu sancions elevades de fins a 100.000 euros en casos greus, prohibeix la venda d’animals en botigues (amb matisos) i exclou els cans de caça. Segons els més crítics, és una norma de mascotes que deixa fora els drets d’altres espècies. “La llei és un avenç molt important i transcendent perquè reconeix que els animals són subjectes de drets, però encara no s’ha aprovat el reglament que la desenvolupa. El retard supera l’any i és difícil avaluar si es compleix o no a causa d’un defecte de la llei o per la falta de desenvolupament”, resumeix l’advocat expert en dret animal Francisco Capacete.

En el Congrés, la norma es va aprovar in extremis. L’esborrany del seu reglament està sobre la taula i el govern espanyol, segons els experts, no sembla tenir pressa a rematar-lo. La llei és administrativa i civil, però no penal. Així, les penes de presó per delictes de maltractament tenen un màxim de 18 mesos, un termini pel qual –sense antecedents o per una ordre expressa del jutge– el condemnat no entra a la presó. “Són condemnes insuficients, les mateixes que fa dècades, resoltes amb una simple multa o treballs per a la comunitat. Cal lluitar per elevar-les. La nostra sensibilitat com a societat ho demana. Surt més a compte matar un animal que pegar-li una coça o deixar-lo sense menjar”, insisteix Capacete, per a qui la llei és una “conquesta gradual”.

El president del Col·legi de Veterinaris de les Balears, Ramon Garcia, opina que la norma té una incidència més gran sobre els particulars i els ajuntaments que sobre el seu gremi, a pesar que varen proposar canvis al Ministeri sobre la llibertat per aplicar l’eutanàsia amb sentit comú. “Estava redactada com si els animals fossin maltractats en tots els nivells. No podien posar-nos en una situació d’inseguretat jurídica total”, recorda. Respecte que se centri en cans i moixos, entén que existeix “una regulació sectorial molt potent amb directrius europees” en el cas de la ramaderia.

Els veterinaris col·laboren amb els ajuntaments en el control de les colònies felines amb l’obligació d’esterilitzar moixos. A les Balears, la llei ha generat més registres i censos actualitzats, i un augment de la visibilitat de les obligacions dels ciutadans (microxips). Des de la seva entrada en vigor, el nombre d’animals de companyia registrats ha passat de 432.131 a 394.363, en part per criteris de depuració del registre, ja que molts propietaris no donen de baixa les seves mascotes quan moren. El nombre de moixos ha augmentat amb més de 22.000 a causa de l’esforç en la identificació i el cens. No obstant això, les dades no impliquen una reducció en l’abandó o el maltractament, objectius a llarg termini. Segons xifres de la Conselleria d’Agricultura, hi ha registrades 1.759 colònies felines amb gairebé la meitat dels seus moixos ja esterilitzats. El control de les colònies s’aconseguirà en arribar al 90%.

Toni Nadal, responsable de Medi Ambient a l’Ajuntament de Santa Margalida, denuncia un desajust entre “les bones intencions” de la llei i la “realitat complicada” dels municipis, mancats de personal i de recursos. “El Ministeri no ofereix ajudes directes per pagar tot el que estam obligats a fer. Treballam amb col·laboradors a les colònies. Necessitam el desenvolupament de la llei, formació i doblers”, afegeix. En el seu Consistori, destinen 75.000 a la gestió d’animals domèstics, però es topen amb la falta de conscienciació dels ciutadans, que tenen moixos sense registrar ni castrar sortint i entrant de ca seva. I no els imposen sancions. De nou, al·lega, per falta de recursos i de proves, en molts casos. Nadal està tot sol en el departament i retingut per la feina d’oficina. “Gairebé no tenc temps de sortir al carrer”, lamenta.

Impunitat dels infractors

La veterinària Marta Gallego considera que la llei afavoreix “la impunitat” dels infractors. “No és just que maltractar un animal surti gratis. Pots matar un cavall a bastonades i no passa res”, denuncia i aposta per un enduriment de l’aplicació de sancions “exemplaritzants”. “La societat hi ha de prendre consciència i només ho fa quan li toquen la butxaca. Es protegeix més que fa deu anys? Sí, però no és suficient. El problema no és de normes sinó del seu compliment. Es normalitza que matar bous és cultura i, fins fa poc, els quintos obligaven galls a beure alcohol. No hem de veure el maltractament animal com menys greu que altres formes de violència, perquè és el mateix. Quan un acte de crueltat no rep una resposta concorde al mal, el missatge que es transmet a la societat és de permissivitat”, prossegueix.

Les lleis, campanyes i missatges institucionals han creat, segons Gallego, una “falsa sensació de seguretat”. “La majoria de gent no reconeix l’abandó, el maltractament silenciós ni la falta de recursos reals”, diu. Capacete, en canvi, veu el tassó mig ple i proposa seguir el corrent jurídic favorable a premiar amb incentius fiscals o vals de descompte en lloc de castigar, com es fa en altres països europeus.

Per al president de Progrés en Verd, Guillermo Amengual, no hi ha hagut “ni una protecció ni una aplicació efectiva” de la llei. “Veim el mateix que abans o fins i tot pitjor. Denunciam situacions d’abandó i no se segueixen per falta d’efectius del Seprona i la Policia Local”. La seva associació va reclamar la inclusió en la norma dels cavalls de galera, permesos per l’Ajuntament de Palma. “Cort no hi vol actuar. Sap que la meitat dels cavalls estan tirats en finques i pràcticament no poden moure’s, però no hi actuen. Ho saben la Conselleria d’Agricultura i el Seprona. Les nostres denúncies s’arxiven o es tiren a les escombraries”. Varen aconseguir que els cavalls no treballassin quan hi havia alertes per temperatura alta, però cada any “hi ha animals que cauen en l'terra perquè no poden suportar la calor”. “Continuen fent-ho, però no s’ha sancionat ningú”, insisteix. Per la seva banda, Cort no té intenció de substituir els cavalls per galeres elèctriques.

L’Ajuntament de Palma ha incrementat els expedients sancionadors des que es va aprovar la llei: ha passat de 31 a 71 (41 per abandó) el 2025 amb multes d’entre 200 i 3.500 euros. Amengual recorda com varen rescatar un moix que tenien engabiat a l’aire lliure. Varen exigir al propietari dur-l’hi i el varen donar en adopció després de curar-lo. “El Seprona m’ha arribat a dir que si no veuen com peguen a l’animal, no és maltractament. Estan acostumats a mirar cap a un altre costat. No sé si és que no volen o no poden fer-hi res més. Per sort, també hi ha gent exemplar”, conclou.