La llei Delgado va fer possibles bona part de les places turístiques que el PP atribueix al Pacte
La norma dels populars va establir mecanismes de creixement i va implicar una regulació molt permissiva d’hotels i lloguer turístic
Palma“Amb el tema del lloguer turístic, ningú no ha estat més obert que nosaltres._Quan vaig arribar a la Conselleria, hi havia 800 habitatges de feia tres o quatre anys sense donar d’alta. Els hi vàrem donar i vàrem ampliar-ne de 5.000 a 10.000 [habitatges]. 80.000 places turístiques en habitatges de vacances que avui estan en oferta gràcies a aquest Govern”. Qui va dir això no va ser cap membre del Pacte, sinó l’actual batle de Palma, Jaime Martínez, un dels polítics amb més trajectòria dins les files del PP i aleshores conseller de Turisme de l’executiu de José Ramón Bauzá –ho va ser des del 27 de desembre del 2013 fins a maig del 2015, i abans havia estat director general de Turisme. Es troben en el Diari de sessions del ple del Parlament del 3 de febrer del 2015.
“No hi ha hagut un govern que hagi fet més pel lloguer turístic. La llei de turisme (...) és absolutament oberturista amb aquest tema. (...) De la manera en què està regulant el (...) lloguer turístic, només en dos anys s’ha duplicat el nombre d’habitatges de vacances registrats a les conselleries”, va afegir en referència a la llei Delgado (2012), una norma que va crear els mecanismes per a un dels increments més grans de places turístiques a la història de les Balears. Els efectes jurídics d’aquesta norma es varen prolongar molt més enllà de la legislatura de Bauzá.
Més de deu anys després, els populars han passat de treure pit per l’augment de places a sostenir que el Pacte és responsable de crear 115.262 places, com s’ha pogut veure als anuncis que el PP ha col·locat a diferents indrets de Palma coincidint amb la manifestació antisaturació del 26 de juliol. La qüestió és més complexa del que suggereixen aquests missatges. Cronològicament, moltes d’aquestes places varen aflorar i es varen autoritzar en temps del Pacte. Però jurídicament i administrativament, bona part provenia del marc jurídic que va establir el PP l’any 2012. Aquesta és la història que intentarem explicar.
Les excepcions
Amb la llei Delgado, alguns hotels podien crear places sense la borsa
La regla general (article 88) era que per crear noves places s’havien de donar de baixa places existents. Però la mateixa llei preveia excepcions (article 89). Els establiments de turisme rural, determinats habitatges turístics, els hotels d’interior, determinats hotels de cinc estrelles, els albergs i alguns hotels de ciutat de quatre estrelles o més podien crear noves places sense haver d’adquirir-ne d’altres a la borsa.
Una reforma important
La norma del PP permetia créixer en places i altura en alguns casos
La disposició addicional quarta de la llei Delgado va crear un règim extraordinari perquè els hotels que es modernitzassin poguessin ampliar les instal·lacions amb importants avantatges urbanístics. La norma permetia ampliar edificis, créixer en altura i incrementar el nombre de places sense haver de comprar-les a la borsa. En determinats casos, aquestes facilitats prevalien sobre les limitacions del planejament urbanístic municipal.
Lloguer turístic
Una regulació considerada permissiva pel que fa als habitatges unifamiliars
La llei Delgado va crear un capítol específic per a les estades turístiques en habitatges i va permetre comercialitzar estades de curta durada només en habitatges unifamiliars a través del propietari, plataformes o empreses. Una declaració responsable (DRIAT) bastava per iniciar l’activitat, sense haver d’esperar una autorització administrativa. La llei tampoc no preveia cap sistema de zonificació per limitar l’activitat segons el territori. A més, el govern Bauzà no va desenvolupar el reglament respecte d’aquest tema fins al maig de 2015, quan la legislatura estava a punt d’acabar.
El Pacte va introduir els habitatges plurifamiliars amb limitacions
La llei Delgado només va permetre el lloguer turístic a xalets i va ser la llei turística de Biel Barceló, ja amb el Pacte al Govern, la que va obrir la porta als plurifamiliars l’any 2017. Però no ho va fer de manera automàtica. La norma va establir que els consells insulars havien d’elaborar una zonificació i, en el cas de Palma, l’Ajuntament podia decidir-ho. De fet, Cort va prohibir el lloguer turístic a pisos. També calia l’autorització de la comunitat de propietaris. A més, les places s’havien de comprar a la borsa i tenien una vigència de cinc anys. Segons fonts del Pacte, l’obertura del lloguer turístic als habitatges plurifamiliars va representar aproximadament 9.000 places.
Les xifres
115.000 places que barregen dues qüestions diferents
Arribam aquí al punt cabdal de la qüestió: què mesuren aquestes 115.000 places? Una cosa és el moment en què una plaça apareix a les estadístiques oficials. Una altra, molt diferent, és quan neix el dret jurídic que en permet la creació. El PP remarca que les 115.000 places es varen autoritzar del 2015 al 2023 i assegura que 93.000 varen ser conseqüència de la llei Barceló, una interpretació que contrasta amb les declaracions que Jaime Martínez va fer al Parlament el 2015, quan reivindicava el caràcter oberturista de la llei Delgado.
Segons diversos exresponsables del Pacte consultats per l’ARA Balears de manera separada i que coincideixen en les xifres, moltes de les places que es varen comptabilitzar durant aquells anys derivaven de procediments iniciats sota el marc jurídic de la llei Delgado. Detallen que, en acabar la legislatura de Bauzá, ja hi havia 46.607 places de lloguer turístic autoritzades i en funcionament a habitatges unifamiliars que no apareixien correctament a les estadístiques oficials. I afegeixen que hi havia 11.630 places hoteleres no comptabilitzades, moltes de les quals, de modernització d’establiments. També hi havia, segons les mateixes fonts, aproximadament 5.000 places que, malgrat que es varen donar d’alta a la legislatura 2015-2019, venien de permisos anteriors.
Finalment, especifiquen que sí que es varen donar d’alta aproximadament 45.000 places de lloguer turístic a habitatges unifamiliars abans que s’aprovàs la llei Barceló (malgrat que governava el Pacte, continuava en vigor la llei Delgado). Aquest càlcul situa en 108.237 les places que, segons aquestes fonts, ja existien, derivaven de la normativa del PP o provenien de procediments iniciats abans de la reforma del 2017. A això cal afegir les 9.000 places de lloguer turístic a pisos.
“L’anunci de la tramitació de l’avantprojecte de la llei turística [del Pacte] va produir una allau de places. Tothom se’n va posar a demanar”, assenyala la geògrafa especialitzada en ordenació del territori, Margalida Mestre, que considera que això s’hauria pogut evitar fent una moratòria de places abans de fer pública l’elaboració de la nova norma. Com que la llei Barceló encara no s’havia aprovat, aquesta allau va ser de places de lloguer turístic a habitatges unifamiliars. “La llei Delgado va introduir la declaració responsable com a manera de fer via, va establir els mecanismes per accelerar. I es va accelerar quan el Pacte va dir que posaria ordre. Hi va haver una aberració en qüestió de mesos”, afegeix l’experta.
Per part seva, el catedràtic de Geografia Macià Blàzquez lamenta que la llei Barceló anàs una passa més enllà amb la tipologia de lloguer turístic i inclogués els pisos. “Mai no s’ha tancat l’aixeta, sempre hi ha hagut un colador. Tothom ha pecat”, remarca sobre els governs del PP i del Pacte. També qualifica de “bomba” la disposició de la llei del PP que va permetre que els hotels augmentassin en volum, alçades i places. I recorda que l’actual Govern del PP “ha llevat la data de caducitat [del lloguer turístic a pisos] i ha desvinculat el lloguer turístic de la propietat”. Això vol dir que les places no estan adscrites als habitatges, sinó a les persones, que les poden vendre o lligar-les a altres habitatges. “Aprofundeix en el rendisme”, afirma.
La diputada del PP Salomé Cabrera recorda que la llei Delgado es va aprovar en un context de “crisi econòmica molt dura” i subratlla que calia “incentivar la millora dels establiments i fomentar la inversió i la reconversió”. I insisteix que el vertader efecte crida es va produir amb la introducció del lloguer turístic a pisos per part del Pacte. A més a més, assenyala que les zonificacions dels consells i la possibilitat de limitar de Cort s’establiren “després del caos” de les sol·licituds de lloguer turístic a plurifamiliars. Però Cabrera omet que les limitacions i zonificacions formaven part del disseny original de la norma.
“La llei del 2017 va donar un termini als Consells i a l’Ajuntament de Palma per zonificar i dir què es pot fer i què no”, explica l’exconseller de Turisme durant part de la primera legislatura del Pacte, Biel Barceló. L’exresponsable remarca que la llei del 2017 també va introduir una fórmula de decreixement que el PP ha eliminat: les places que es varen donar d’alta sense recórrer a la borsa s’havien d’eliminar si es donaven de baixa. Per part seva, l’exconseller de Turisme la legislatura 2019-2023, Iago Negueruela, destaca que, malgrat que es va mantenir la possibilitat de reformar hotels, el Pacte va eliminar l’augment de places i l’increment en altura. “El que es va fer va ser aplicar la legislació [la llei Delgado] amb les sol·licituds que s’havien fet i modificar-la tot d’una que es va poder”, sentencia.