Un llegat familiar en venda després de més d’un segle d’història

PollençaLa casa de Guillem Cifre de Colonya, situada a la vall de Colonya, a Pollença, s’ha posat recentment al mercat per un preu de 3,2 milions d’euros. Aquesta propietat és molt més que un simple edifici; és el testimoni viu d’una història familiar marcada per esdeveniments personals dramàtics, canvis socials importants i el contacte amb figures destacades de l’arquitectura i la cultura d’una època crucial a les Illes Balears. La finca, que va ser llar de la família Cifre durant més d’un segle, conserva una gran càrrega simbòlica i històrica que ha influït en la cultura local i en la història educativa de l’illa.

Segons l’historiador i arxiver Pere Salas Vives, qui ha dedicat anys a estudiar i recopilar informació sobre la família Cifre i la seva propietat, la finca va ser adquirida pel fundador de la Caixa Colonya, Guillem Cifre Coll, a una edat molt jove. Cifre va aconseguir la finca de Colonya a través de l’herència d’un terratinent local que no tenia fills. En aquell moment, la finca era només una de les moltes possessions de l’empresari, però va esdevenir una de les més rellevants a mesura que Cifre consolidava la seva fortuna i es posicionava com una figura clau a la societat mallorquina de l’època. Aquesta adquisició es va produir durant els primers anys del segle XX, en què Cifre començava a construir la seva pròpia llegenda a les Balears.

Tragèdia personal

Abans de traslladar-se a la finca de Colonya, la família de Guillem Cifre residia en una casa situada al carrer de Mallorca de Pollença, on avui en dia es troba el convent del Sagrat Cor. No obstant això, la vida familiar de Cifre va estar marcada per una gran tragèdia que va dur la família a prendre una decisió radical: abandonar la casa del carrer de Mallorca per establir-se en un habitatge nou. La seva filla petita va morir víctima d’una malaltia infecciosa, un fet que es va veure agreujat per les condicions insalubres que imperaven en aquells temps. Les zones properes a torrents plens de brutícia i restes orgàniques varen contribuir a la propagació de malalties. Així doncs, el dolorós episodi va accelerar la necessitat de trobar un lloc més salubre per a la família, amb un clima més fresc i una millor ventilació.

La construcció de la nova residència a Colonya va començar el 1901. La finca té una ubicació privilegiada amb vistes espectaculars de la vall i la muntanya, unes vistes que, a més d’augmentar la qualitat de vida de la família, es varen considerar essencials per millorar-ne la salut de tots els membres. Des de la finalització a principis del 1903, la nova casa es va convertir en la llar de la família fins a la mort de Cifre.

Història de la casa i la seva arquitectura

La casa de Guillem Cifre de Colonya és també una peça arquitectònica destacada que reflecteix l’evolució de l’arquitectura a les Illes Balears a finals del segle XIX i principis del segle XX. Un dels elements més singulars d’aquest edifici és la presència de dues finestres coronelles medievals originals, que provenen de la plaça de l’Almoina de Pollença. Aquestes finestres, de gran valor històric, afegeixen un toc de tradició i autenticitat a l’edifici i són un reflex de la influència de l’arquitectura medieval a la zona.

Guillem Cifre va viure en aquesta casa fins a la seva mort, l’any 1908, en circumstàncies tràgiques. Després de passar una temporada a Lleó per motius de salut, va patir una greu depressió que va acabar amb el seu suïcidi. La seva esposa, Clara Hammerl, i els seus fills varen continuar vivint a la casa fins al 1920, any en què els fills de Cifre varen partir a l’estranger per dur-hi a terme els estudis. Clara Hammerl va viatjar a Oregon, als Estats Units, per acompanyar el seu fill en els estudis universitaris. Va viure a l’estranger fins que va morir el 1931, a la ciutat de Rufino, a l’Argentina.

Deshabitada fins a la venda

Després de la mort de Clara Hammerl, la casa de Colonya va quedar deshabitada fins a l’any 1965, quan es va vendre a l’arquitecte Francisco Javier Sáenz de Oiza, una de les figures més destacades de l’arquitectura espanyola del segle XX. Sáenz de Oiza, conegut per la seva obra a la casa Huarte de Formentor, va dur a terme una petita reforma a la casa de Colonya. Un dels canvis més destacats va ser la instal·lació d’una torreta de claraboia al centre de la casa per tal d’augmentar-ne la il·luminació natural a l’interior. La reforma de Sáenz de Oiza va ser moderada però efectiva, i va aconseguir mantenir el caràcter històric de la finca tot incorporant-hi elements moderns que milloraven la funcionalitat de l’espai.

L’arquitecte va utilitzar la finca com a segona residència fins a la mort, el 2000. Des de llavors, la propietat ha passat a mans dels seus descendents, que varen decidir posar-la a la venda fa més d’un any. La casa, que ha estat en mans d’una sola família durant gairebé 60 anys, conserva encara els vestigis de l’esplendor del que va gaudir i ofereix una visió única del passat històric i cultural de Pollença i les Illes Balears.

El llegat que perdura

Avui dia, la casa de Guillem Cifre de Colonya representa no només una joia arquitectònica, sinó també un testimoni de l’evolució històrica, cultural i social de Mallorca. El futur de la casa és incert, però el seu valor no només rau en la seva bellesa i estat de conservació, sinó també en el llegat que conserva. Des de la figura de Guillem Cifre, pedagog i filantrop que va deixar una empremta profunda en la història educativa de l’illa, fins a les influències de l’arquitectura moderna de Sáenz de Oiza, la casa és un símbol d’una època de canvis i transicions a l’illa.

Aquesta venda també obre el debat sobre el futur dels edificis històrics a les Balears. Alguns veïns de Pollença apunten que la casa de Cifre de Colonya podria esdevenir un espai cultural o educatiu que recuperi la memòria d’un home que va influir profundament en la societat mallorquina. Molts veuen en aquesta propietat una oportunitat única per preservar el patrimoni de la comunitat i per desenvolupar projectes que mantinguin viva la història i la cultura de Pollença i també de les Balears.

En definitiva, la Casa de Guillem Cifre de Colonya és més que un edifici en venda: és un llegat viu que continua connectant passat, present i futur a través de la seva arquitectura, la seva història i la seva vinculació amb la comunitat local.