Las Bistecs: “L’objectiu de l’‘electro-disgusting’ és molestar i no deixar indiferent”

PalmaNomés tenen sis cançons, tres de les quals tenen videoclip. Encara no han publicat el seu primer disc, però l’estan produint i es publicarà en breu. Tot i així, ja són un grup emergent que arriba a ser cap de cartell en molts festivals i concerts d’arreu de l’Estat. Elles són Las Bistecs, el duo barceloní format per Carla Moreno i Alba Rihe, amb una música d’estil electro-disgusting, tal i com es defineixen elles mateixes. Amb el seu primer videoclip HDA ( Historia del arte ), publicat el febrer de 2015, amb una crítica al falocentrisme dels grans famosos pintors i artistes de la història, va ser tota una declaració d’intencions d’allò que volen transmetre. I ho estan aconseguint. Cada vegada s’uneix més gent a escoltar-les perquè troben en les seves cançons uns ritmes electrònics que enganxen, juntament amb una lletra reivindicativa i crítica amb el món de l’art, la cultura de masses i l’elitisme d’aquesta societat. A més, també s’ho passen bé en els directes.

El darrer senzill que han presentat és Señoras bien, una crítica també a gran part de la societat que es creu ser rica, però que realment viu per damunt de les seves possibilitats. Anit varen ser a l’Eskitsch Festival, a Felanitx. I avui són a Vilafranca per aportar disgusting a l’electrònica que soni al Mélonfest.

La primera pregunta és obligatòria: per què us definiu com a electro-disgusting?

L’ electro-disgusting és una etiqueta creada per nosaltres mateixes que té com un dels objectius molestar i no deixar indiferent. Ens definim així perquè inventar és de franc. Aquest concepte surt com el projecte d’una tarda d’estiu que ens ho estàvem passant bé.

I ara, el vostre nom: Las Bistecs, com se us va ocórrer?

Nosaltres som carn magre i tot el treball que feim és matèric. El nom de Las Bistecs surt perquè som carn fresca, però no de gaire qualitat.

Mirant el vostre primer videoclip (HDA), sembla que començàreu a casa d’uns amics pensant amb la idea d’una lletra, unes notes musicals, com seria l’atrezzo... i que de cop i volta us vàreu atrevir a fer-ho. Va ser així?

Teníem clar que el projecte de Las Bistecs inclou moltes disciplines artístiques i que els vídeos són un gran suport per a la viralització dels conceptes que volem transmetre a les cançons. Moltes mans ens ajuden per crear tot aquest imperi precari que és l’ electro-disgusting.

Las Bistecs vol cantar i fer passar-ho bé al públic o vol reivindicar una nova manera de fer art musical en aquest món digitalitzat i globalitzat?

Primer de tot ens ho hem de passar bé nosaltres, sinó, no ho feim. Volem reivindicar situacions que vivim amb les quals no esteim d’acord. Ens aprofitam del context digitalitzat perquè les nostres daclaracions arribin a més gent.

“Griegos, romanos, son todos humanos” o “Señoras bien, señoras feten. Capitalistas, chochocentristas”... Què us ha inspirat a fer les lletres de les vostres cançons perquè arribin a ser enganxoses i aplegar el públic?

Els posam nicotina. Resumim situacions en la quals es troba molta gent i les deim a les cançons tal i com les pensam. Llavors la gent se sent identificada i no sabem molt bé per quin motiu, però el fet és que agraden!

Us considerau Señoras bien, com el vostre darrer single?

No, ja que no votam al PP.

Supòs que en cadascuna de les cançons que feis, hi ha plasmada una part de vosaltres: amb quina de les vostres cançons us sentiu més identificades?

Caminante. És un tema que està a punt de sortir i que cantarem als concerts de Mallorca el proper cap de setmana. L’actitud agressiva que té ens encanta i el missatge té un punt de positivitat. Agafar un poema de Machado i fer-lo de la ruta del bacalao ha estat tot un repte.

Com va la producció del vostre primer disc?

Histèriques. Portam la gestió de tot i està sent tot un treball aconseguir les dates límit promeses, però és una gran oportunitat de condensar el treball de 3 anys.

Coneíxieu abans Mallorca? Com esperau trobar el públic al concert que fareu al Mélonfest?

Una anècdota és que a Mallorca vam fer la lletra de Señoras Bien. Un amic nostre ens va deixar el seu apartament i així ens vam sentir per uns dies, bevent gintònics barats, esperant que ens arribàs la inspiració. I al Mélonfest esperam un públic amb moltes ganes de ballar.

Tornareu a Mallorca i a alguna altra illa de les Balears?

Tornarem el 12 d’agost, a la festa de la nit de l’art de Campos, el Texas de Mallorca. Així que teniu electro-disgusting per una estona.