Laimdota Straujuma

HI HA QUI LA COMPARA AMB ANGELA MERKEL, i no només pel seu aspecte físic, sinó perquè diuen que mostra un lideratge fort i hàbil, més que no pas un perfil ostentós i carismàtic. El gener del 2014 un malaurat accident va convertir aquesta matemàtica i economista gairebé desconeguda entre els letons en primera ministra del país. Arran d’una forta nevada, l’enfonsament del sostre d’un supermercat a Riga, amb el fatal resultat de 52 morts, va provocar la dimissió del fins aleshores primer ministre, Valdis Dombrovskis, ara vicepresident de la Comissió Europea. Laimdota Straujuma havia començat la seva carrera política el 2000, com a secretària d’estat i posteriorment com a ministra d’Agricultura. Especialitzada en economia agrària, abans d’entrar a l’administració va treballar com a consultora ajudant els pagesos de Letònia a adaptar-se progressivament a una economia de mercat. Anys més tard, quan Letònia es va integrar a la Unió Europea, Straujuma va ser la responsable de gestionar els fons estructurals al sector agrari letó, que en aquell moment ocupava una de cada cinc persones en edat de treballar.

És en aquesta etapa que va adquirir un gran respecte professional tant en el seu propi govern com entre els responsables de la Comissió Europea amb qui havia de negociar el repartiment de les ajudes. Aquest respecte també es va fer evident al Parlament de Letònia, quan, en ser proposada com a primera ministra per l’aliança de quatre països al govern, també va rebre el suport de la Unió dels Verds i els Agricultors, a l’oposició. Amb tot, el gener del 2014 ningú creia que Straujuma seria capaç de mantenir unida l’àmplia coalició de partits de l’executiu: els liberal-conservadors Unitat i Unió Cívica, el Partit de la Nova Era, de centredreta, i els social-liberals Societat pel Canvi Polític. L’octubre passat hi va haver eleccions i Laimdota Straujuma en va sortir amb una coalició no només intacta sinó reforçada. Des d’aleshores la seva acció de govern s’ha centrat a continuar les reformes iniciades el 2008 pel seu predecessor, especialment en l’àmbit de la salut i l’educació. L’austeritat també ha afectat els ciutadans d’aquest país bàltic, amb menys de dos milions d’habitants, i molts joves han hagut d’emigrar per buscar feina, però els últims tres anys Letònia ha aconseguit estar entre els països de la UE que més han crescut i han reduït el seu deute.

LES COINCIDÈNCIES EN EL CALENDARI EUROPEU han fet que la primera ministra de Letònia hagi adquirit un protagonisme afegit aquest 2015. Alhora que se celebra el primer aniversari de l’entrada del país a l’eurozona, per primera vegada Letònia ostenta la presidència rotatòria semestral de la Unió Europea. El programa de treball presentat a principi de gener per Straujuma davant del Parlament Europeu fixava com a prioritats “avançar en una Europa més connectada en infraestructures d’energies i de telecomunicacions, i més compromesa amb el creixement econòmic i la igualtat d’oportunitats”. Però l’escalada del conflicte a Ucraïna i la victòria de Syriza a Grècia han acaparat l’agenda. Les sancions econòmiques imposades per la UE a Rússia també estan afectant els països bàltics, amb una economia encara enfocada en bona mesura al mercat rus, i que ara Moscou intenta boicotejar amb represàlies comercials. A Letònia hi viuen prop de 545.000 persones d’ètnia russa, una quarta part de la població letona. Però, a més, un terç d’aquests russos que van arribar a Letònia quan el país estava sota l’ocupació soviètica no tenen la nacionalitat letona, sinó un estatus de “no-ciutadans” que els impedeix el dret de vot o la possibilitat de treballar a l’administració.

Això els crea un sentiment amarg que Moscou explota tant com pot. A les eleccions de l’octubre passat el partit que va obtenir més vots (un 23%) va ser Harmonia, una formació de to socialdemòcrata que representa bona part dels russos que viuen a Letònia, i que defensa mantenir i reforçar els vincles amb “la mare Rússia”. En canvi, els ciutadans letons que no són d’ètnia russa van votar majoritàriament els partits que defensaven una Letònia plenament integrada a la Unió Europea i a l’Aliança Atlàntica, com la coalició que encapçala Laimdota Straujuma. 25 anys després de la desintegració de la Unió Soviètica i la independència dels països bàltics, els dirigents de Letònia, Estònia i Lituània no perden de vista que qualsevol moviment de Vladímir Putin encara pot condicionar el seu tauler de joc.