Enric Canet: "L'única opció de l'Església és que les dones prenguin més poder"

BarcelonaL’escolapi Enric Canet, ànima del Casal dels Infants, valora el llegat de Francesc, un Papa sobre el qual hi havia moltes expectatives que aconseguís obrir l’Església catòlica a les realitats socials.

En les reaccions per la mort de Francesc hi ha un gran consens sobre el seu caràcter dialogant, que s’ha destacat més enllà dels sectors catòlics.

— Sí, s’han sentit paraules elogioses, però segurament n’hi ha molts que no diuen el que realment pensen perquè realment hi ha gent dins de l’Església a qui no els ha agradat que Francesc hagi estat un Papa que hagi deixat respirar l’Església, que s’hagi allunyat del ritualisme i de l’estructura jeràrquica. Aquests crítics consideren que tot això prové del catolicisme més profund i en realitat prové del Concili de Trento.

¿Creu que aquestes veus crítiques poden fer decantar el pròxim conclave cap al conservadorisme?

— El Papa ha sigut molt intel·ligent i ha intentat deixar lligats els caps de moltes coses. Hem de pensar que, des de la jerarquia, el Papa podia fer i desfer per entrar en una via més oberta. Però serà una via molt difícil. Crec que si arribem a tenir un Papa amb la mateixa obertura, ja podem tocar campanes, i diu molt del món on vivim. Que el dirigent mundial més a l’esquerra fos el Papa no havia passat mai a la història.

¿Francesc mor sense haver fet les reformes esperades?

— En la qüestió de les dones i els homosexuals no s’ha avançat prou i hauria d'haver fet molt més. Tampoc sortia dels esquemes i del paradigma en què es movia, el d’una Església portada per homes. I això ho tornarem a veure amb el funeral i el conclave, amb una gran parafernàlia d’homes en què les dones quedaran al marge. Ell ha fet alguna cosa en aquest àmbit, però hauria d’haver anat molt més enllà.

Sobre el reconeixement dels col·lectius LGBTI va expressar reformes, però sempre amb un però.

— En el reconeixement dels homosexuals és bàsic entendre la diversitat de gènere i sexualitat, i això també ho dona el món per on un es mou.

Quin és el llegat pel que fa al rol de les dones a l'Església?

— Algunes dones han entrat en la seva òrbita més propera i han pogut donar-li opinions, entre les quals sor Lucía Caram, i hi ha més organismes dins del Vaticà en què les dones tenen molt a veure. Ara, una cosa és que tinguin veu i una altra és que tinguin poder al Vaticà. Tenen veu però no tenen poder, i aquest és un tema que no s’ha arreglat. I si aquest Papa que ho ha intentat i és obert no se n’ha sortit, tot fa pensar que el successor, que potser no serà tan obert, no ho podrà assolir.

¿Francesc demostra que un Papa no pot reformar l’Església?

— Si aquest Papa no ho ha aconseguit, crec que l’única opció és que les dones prenguin més poder a l’Església. Sincerament, crec que si no els donen més poder, les dones haurien de donar un cop d’estat i no anar més a missa. ¿T’imagines que totes les dones del món deixessin d’anar a missa durant un mes? S’afanyarien a trobar alguna solució i s’acabaria el xiringuito que és el Vaticà. És com aquelles dones de la Grècia clàssica que es van plantar en el sexe per exigir que s’acabés la guerra. A partir de reconèixer la diversitat de gènere s’acceptaran totes les altres diversitats.

Com canviaria l’Església amb més dones al poder?

— Jo sempre penso que l’Església l’únic sentit que té, l’únic, l’únic, l’únic, és el món i la transformació del món.

¿S’atreveix a fer alguna travessa amb els papables?

— No. A mi d’aquí el que m’agrada és el bisbe de Madrid, José Cobo. Els altres no els conec i sempre ens queda que l’Esperit Sant bufi cap a la nostra banda.