L’OCB qualifica la legislatura de “quadrienni negre” per a la llengua i la cultura de les Balears

PalmaLa legislatura ha estat un "quadrienni negre" per a la llengua i la cultura de les Balears. Aquesta és la valoració que ha fet el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, després d'assistir al tercer i el darrer debat de política general del mandat, que, segons l'entitat, ha confirmat els mals presagis que tenia a l'inici de la legislatura.

Llabrés ha denunciat que aquests quatre anys han estat marcats per una combinació "funesta" de mesures regressives i d'inacció generalitzada i sostinguda en tots els àmbits, especialment pel que fa a l'acollida lingüística de la població nouvinguda. Més enllà de les mesures derivades dels acords entre el PP i Vox en matèria lingüística, sobretot en els àmbits de l'Educació i la funció pública, l'OCB ha retret a l'executiu de Marga Prohens la "inhibició" davant el clima d'hostilitat contra la llengua, la cultura i la identitat de les Illes. “L’Executiu de la presidenta del Govern, Marga Prohens, amb l’excusa de la governabilitat, desatén la responsabilitat d’exercir la funció estatutària que li correspon en defensa de la llengua i la cultura pròpies de les Balears”, ha assenyalat l’entitat en un comunicat.

L’OCB retreu a Prohens que les promeses no s’hagin concretat

L’organització també ha lamentat que les referències que Prohens va fer durant el debat de l’any passat sobre la necessitat de protegir la identitat, la cultura i la llengua de les Balears no s’hagin traduït en mesures concretes. Segons Llabrés, mentre el Govern feia aquestes proclames, la situació sociolingüística no ha deixat d’empitjorar. “Un any després de les grans proclames, es pot constatar que tot era fum”, ha afirmat el president de l’OCB.

La crítica arriba quan fa 40 anys de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística, una efemèride que Llabrés considera que hauria de servir per impulsar polítiques decidides de promoció del català. L’objectiu, ha defensat, ha de ser revertir la fragilitat social de la llengua i garantir-ne la presència normalitzada en tots els àmbits de la vida pública. “No es poden ajornar les actuacions necessàries mentre la llengua pròpia perd espais d’ús i de transmissió social, perquè la llengua catalana és un patrimoni compartit i un dret de la ciutadania, però també una responsabilitat ineludible dels poders públics”, ha asseverat.

En aquest sentit, Llabrés ha recordat que fa dos anys l’OCB va presentar al Govern un document amb 50 mesures d’aplicació immediata per garantir la sostenibilitat lingüística i cultural de les Balears. Es tracta d’un conjunt de propostes elaborades per experts i orientades a diversos àmbits d’actuació prioritària que, segons l’entitat, encara no han rebut cap resposta de l’Executiu i continuen guardades en un calaix del Consolat de la Mar.

Reclamen polítiques d’acollida lingüística per a la població nouvinguda

L’OCB també ha posat el focus en el creixement demogràfic de les Illes, que la mateixa presidenta del Govern va qualificar d’“insostenible” durant el debat de política general de l’any passat. Per a Llabrés, aquesta diagnosi ha d’anar acompanyada de polítiques efectives d’acollida i d’inclusió lingüística i cultural.

El president de l’entitat ha reivindicat que les persones que arriben a les Balears han de tenir oportunitats reals per aprendre català, emprar-lo i incorporar-se plenament a la comunitat. Sense una oferta suficient de formació, recursos accessibles i polítiques actives d’integració, ha advertit, l’accés a la llengua queda condicionat per les oportunitats individuals i les desigualtats socials.

“Defensar la llengua pròpia no significa excloure ningú, significa posar a l’abast de tothom les eines necessàries per formar part de la societat d’acollida en condicions d’igualtat”, ha destacat. Per això, l’OCB ha reclamat una política d’acollida que assumeixi aquesta responsabilitat i situï el català com una eina de participació, cohesió i convivència. L’entitat considera que la promoció de la llengua no es pot limitar a declaracions institucionals, sinó que necessita recursos i actuacions concretes per garantir que tothom pugui aprendre-la i fer-la servir amb normalitat.