L’Hospital de Manacor agilitza les noces per als pacients pal·liatius terminals

ManacorL’Hospital de Manacor ja permet que els pacients terminals que ho sol·licitin es puguin casar, sense haver de fer primer els tràmits burocràtics que es requereixen en tot procés matrimonial civil. D’aquesta manera és un jutge qui després determina si l’enllaç és vàlid i legal amb una comprovació posterior.

El Servei d’Atenció a les Persones de l’hospital comarcal ha posat en marxa un projecte d’humanització perquè els pacients pal·liatius o terminals del centre puguin complir el seu desig de contreure matrimoni amb la persona estimada.

Segons expliquen responsables de l’hospital manacorí, “el projecte neix de les experiències viscudes per les treballadores socials que fan feina a les plantes hospitalàries amb aquests tipus de pacients”. És així com des del Servei d’Atenció a les Persones es facilita a tot aquell pacient que ho sol·liciti la celebració d’un matrimoni civil durant el seu ingrés. “En tenir aquesta sol·licitud cursada, es contacta amb el jutge de guàrdia, el qual fa efectiu el matrimoni, tant de manera presencial com per mitjà de videoconferència, sempre amb la col·laboració de dos testimonis de les noces.

Aquest matrimoni civil in extremis, com el denomina el mateix centre hospitalari, té la curiositat que segueix un procés revertit pel que fa al procés burocràtic; és a dir, que primer se celebren les noces i després el jutge dictamina si el matrimoni és legal o no, en funció de l’estat civil de les persones que l'han contret.

“Per això mateix, la celebració matrimonial catòlica no és possible en aquestes situacions en què es requereix rapidesa, ja que els sol·licitants han d’aportar la documentació del seu estat civil i la fe de baptisme abans de la consagració del sagrament, o cinc testimonis que testifiquin que estiguin batiats”, diuen des del centre.

Les noces se celebren a la mateixa habitació on el pacient o pacients es troben ingressats i l’hospital regala a la parella un ram de flors seques i un pergamí amb un poema d’amor del català Miquel Martí i Pol.