Salut monàrquica
Societat20/07/2023

L'hereu de l'única monarquia del món escollida pels ciutadans fa 50 anys

Haakon Magnus és el príncep de Noruega que de petit no volia ser rei

Barcelona"Visca el príncep hereu que s'atreveix a dir el que pensa", titulava el diari noruec Aftenposten. La situació d'un rei a qui es reconeix per fer bandera de la llibertat d'expressió i a qui, a sobre, el diari nacional de més tirada dedica un article a felicitar-lo podria semblar, si més no, inversemblant. Aquest dijous el fill del rei de Noruega Haakon Magnus ha fet 50 anys, i a diferència de la resta de monarquies del món la seva és l'única Corona que ha estat escollida democràticament.

Haakon –l'anomenen sense el seu cognom– és l'hereu de la Corona que de petit no volia ser rei, tal com ell mateix ha afirmat a l'entrevista feta pel diari Aftenposten amb motiu del seu cinquantè aniversari. Ell és el següent a la línia successòria després del seu avi Olav V –que també rebia el nom de "rei del poble" per la seva proximitat amb la ciutadania– i de l'actual rei, Harald V. Tots dos, monarques que han estat abraçats per la seva població com a símbols d'identitat nacional, un pes històric que recau en el futur hereu. Però més enllà del llinatge de sang blava, el príncep també és conegut per la seva gran passió pel surf i l'esquí, a més del seu compromís amb la preservació del medi ambient, un tema d'un alt interès al país nòrdic. Somrient, aparentment proper i distès, els partidaris d'una república noruega també asseguren que l'hereu és "un bon home".

Cargando
No hay anuncios

La paradoxa de la monarquia restablerta a petició dels ciutadans es remunta a l'any 1905. Quan Noruega va convocar un referèndum on es preguntava si es volia recuperar la monarquia –que es va perdre l'any 1387 per la unificació de Noruega amb Suècia i Dinamarca–, la resposta va ser contundent: un 78,8% de la població hi va votar a favor. Però no són només les generacions passades les que donen suport a aquest sistema, també els més joves de la societat actual estan decidits a perpetuar l'estabilitat del llinatge diví, ja que tan sols el 8% dels que tenen entre 16 i 20 anys prefereixen una república, segons el sondeig fet per NRK l'any 2022. Així doncs, no és cap disbarat afirmar que la decisió de principis de segle XX no va ser fruit d'una conjuntura històrica de fervor monàrquic, sinó una elecció fonamentada o bé per la personalitat noruega o bé per la confiança en el rendiment d'aquesta institució, si no per totes dues alhora.

Però la monarquia de Noruega és de les poques que poden fanfarronejar de tan bona popularitat. En el cas de la monarquia britànica, l'actual rei, Carles III, és menys estimat que els seus nets, Jordi, Carlota, Lluís, Archie i Lilibet, i menys de la meitat de la població del Regne Unit creu que el monarca farà bona feina, segons una enquesta publicada per IPSOS l'any 2022. La Corona dels Països Baixos tampoc té un suport consolidat, i encara menys la reina Màxima, tal com va publicar el sondeig de NOS de l'any 2021. A diferència dels exemples anteriors, no podem saber en xifres quina és la popularitat dels Borbons, ja que des del 2014 el CIS s'oblida de preguntar a la població espanyola què en pensa de la seva monarquia –tot just després de la trama del cas Nóos i Gürtel–. Però segons les últimes dades, la monarquia espanyola suspenia amb un 3,72 sobre 10, una caiguda que s'ha mantingut gairebé de manera permanent des del 2004.