L'extrema dreta arriba a les universitats catalanes

BarcelonaL'extrema dreta viu un moment de creixement a tots els nivells. En política és evident, amb formacions com Vox o Aliança Catalana com a exemples a Catalunya i l'Estat. Les enquestes apunten que els joves són el seu principal nínxol de mercat i les estratègies comunicatives sovint s'adrecen a captar persones d'aquesta franja d'edat. Ara també a la universitat, amb sindicats com Estudiants pel Canvi (EPC), que ha passat d'un a cinc representants al claustre de la Universitat de Barcelona.

EPC va néixer el 2009 com un sindicat estudiantil espanyolista, i i es va voler recuperar el 2021 després d'anys de caiguda lliure, però fins ara no havia aconseguit aixecar el cap, probablement taponat pel seu principal competidor, S'ha Acabat, nascut el 2018. Cap dels dos ha deixat de ser minoritari, però EPC comença a guanyar terreny. Recuperat per Santi Acosta, el perfil d'EPC és pròxim a Vox i té deu estudiants actius; ell mateix és regidor d'aquest partit a l'Ajuntament de Sentmenat. "El nostre pensament es pot vincular més a uns", sosté, tot admetent la connexió amb Vox, però afegeix que volen anar a la seva "bola"; a més, diu que l'entitat no hi està vinculada i que també hi ha algun membre del PP. Això sí, es declara amb "tendència de dretes", "antiimmigració" i "patriota" espanyol amb voluntat de lliurar la "batalla cultural" –han fet campanyes contra el vel islàmic–. A parer seu, la batalla nacional continua a les universitats i EPC busca la "neutralitat política, la llibertat i la no discriminació", ideològica i per llengua –defensa el castellà.

A finals de gener, ja van protagonitzar una polèmica quan van intentar projectar –la UB ho va acabar impedint– un documental sobre "violadors musulmans" al Regne Unit, creat per Tommy Robinson, condemnat per desacatament per haver repetit mentides contra un refugiat sirià. El sindicat també ha eixamplat els temes que tracta, com ara l'habitatge: van fer un acte a l'octubre amb el diputat de Vox Carlos H. Quero. Però la seva activitat pot topar amb la de S'ha Acabat: "S'ha Acabat ha estat més en l'àmbit civil i nosaltres, en l'institucional. Tenim la característica de presentar-nos a les eleccions; quan vam veure que S'ha Acabat es presentava a la UPF vaig traslladar a la presidenta [de l'entitat] que ens xocava". Tot i ser "diferents", tenen punts en comú, per exemple algun convidat: la setmana que ve es trobaran amb Josep Bou, que ja havia fet actes amb S'ha Acabat al Club Empel.

A S'ha Acabat, al principi "hi havia divisió i es va optar per ser més aviat un moviment i no participar en les eleccions claustrals", explica la seva presidenta, Andrea Llopart. Al gener van entrar per primer cop en un claustre, amb voluntat d'incidir, i destaca que encara viuen "moments durs, fins i tot violents, quan en un estand en un acte se'ns vol fer fora", però admeten que la tensió política s'ha rebaixat. Per això, l'entitat –que diu que té 30 estudiants de la UPF i 25 de la UB– s'ha "adaptat": "Continuem lluitant per la unitat d'Espanya i per la presència de l'Estat a Catalunya, per l'espanyol, i per altres temes com habitatge o la qualitat estudis i la manca de treball ben remunerat". Tampoc eviten la seguretat o l'oposició a quotes de gènere, i han optat per convidats variats, inclòs Iván Espinosa de los Monteros, que va trencar amb Vox.

De fet, S'ha Acabat és un espai de disputa entre el PP i Vox: mentre que l'anterior presidenta, Júlia Calvet, va anar a parar a Vox com a diputada, l'actual presidenta va anunciar el vot per Alejandro Fernández (PP) el 12-M. I aquí Llopart hi veu una fortalesa: "Anem pel nostre camí: uns diran que som molt de Vox i uns altres que som molt peperos. Ens va bé que ens donin suport, que ens demanin l'opinió, que hi confiïn, però som molt independents". Sobre una possible disputa amb EPC en comicis universitaris, apostaria per presentar-se junts, tot i que reivindica la transversalitat de S'ha Acabat, mentre que "Estudiants pel Canvi està més a prop de Vox", ja que és "el seu sindicat estudiantil".

Resposta independentista

La portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Tània Ros, assegura que els "preocupa" l'aparició en claustres de "grups feixistes", si bé el moviment estudiantil independentista i progressista és majoritari. "És inacceptable que es doni espai a aquests discursos, perquè són extremistes que escampen discursos d'odi. Els farem fora de les aules i també dels carrers", remarca, afegint que continuen compromesos a protestar contra ells. En tot cas, el sindicat de l'esquerra independentista, majoritari i present en 50 assemblees –primera força clara a la UAB i a la UB; i segona a la UPF– està "fort", tot i el "moment de retrocés de la mobilització" després de la pandèmia i de l'alliberament dels presos polítics.

Per la seva banda, el fins ara president de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), Eduard Pla –aquest divendres hi ha relleu a l'organització, que té 60 militants i està present a UAB, UB i UPF, universitat on guanyen–, sosté que "la batalla continua" i comenta el veto als claustres a S'ha Acabat i EPC perquè "no condicionin" la política. "S'ha Acabat i altres marques blanques són grups minoritaris, però fan molt de soroll, tenen molt de suport de mitjans estatals; volem contrarestar el seu suport fictici i amplificat".