L’èxit d’usuaris del TIB amenaça un servei al límit

Palma“T’imagines arribar a una aturada a les sis del matí i veure una coa de gent que fa una hora que hi és? Fas comptes una mica per damunt i ja veus que tots no hi cabran a dins. Tanques la porta a la cara dels que queden fora, que t’insulten. Així començam el dia”, explica una xofera de bus de línia del TIB. Demana l’anonimat per poder parlar amb claredat i el seu testimoni constata situacions difícils de gestionar:“Els darrers anys s’ha multiplicat tant el nombre d’usuaris que això és una jungla, gent dreta amb infants als braços i tu com a xofera intentant que algú s’aixequi perquè la mare amb l’infantó puguin seure, mentre altres t’increpen perquè arrenquis i callis. Hi ha dies que arrib a casa completament destrossada. Hi ha companys de baixa per ansietat”, relata.

Les xifres del Consorci de Transports de Mallorca referents als busos recullen l’increment exponencial d’usuaris, que satura algunes línies i genera nombroses queixes. El 2024 es va acabar amb 28,3 milions de passatgers, el triple de fa poc més de cinc anys. El Pacte havia calculat 11 milions de passatgers a l’hora d’adjudicar el servei el 2019. Per atendre’ls, varen agrupar les antigues línies en tres zones principals, adjudicades fins a 2030 i que avui cobreixen tres empreses diferents. En aquell moment també es va estimar una flota i un personal necessari per cobrir 16,5 milions de quilòmetres en un any. Avui, aquesta xifra ha pujat un 50% i se’n fan 24,6 milions cada any.

El panorama no fa pinta de minvar:“Entre gener i abril duim un increment d’un 20% de passatgers, quan nosaltres pensàvem que, després de les pujades enormes dels dos darrers anys, la cosa s’estabilitzaria. Però no ha estat així, i hi ha una pressió important sobre el servei”, admet Lluïsa Serra, gerent del Consorci de Transports de Mallorca. El tsunami d’usuaris des de la pandèmia amenaçava de provocar un veritable col·lapse, i el Govern es va veure obligat a revisar el contracte del Pacte amb un increment d’inversió del 47%. Dels 43 milions d’euros anuals invertits fins a 2024, han passat enguany als 63,6 milions, una xifra que el Govern té previst mantenir.

Tensió creixent

Tot i les mesures per ampliar els recursos públics, que inclouen la incorporació progressiva de 37 busos nous i més xofers, la realitat va per davant, i la sensació és que algunes línies són un infern per als usuaris i els conductors. “Ja no el puc fer servir per anar a fer feina, perquè venia del nord de l’illa cap a Palma, i no em puc permetre arribar tard. No neg que també hi ha un increment de trànsit, però no és l’única causa. Hi ha massa pocs busos directes, el trajecte és etern i, a més, de vegades et jugues quedar a terra”, relata Marc Crespí, portaveu dels usuaris del TIB. “Estic convençut que el Govern anterior no ho va calcular bé. Segurament els tacògrafs no tenien tota la informació real de les hores i quilòmetres recorreguts i, quan varen fer les adjudicacions, varen partir d’un escenari insuficient”, explica aquest defensor del transport públic.

Per acabar d’arrodonir la tempesta perfecta, va arribar “la gratuïtat”. “És clar que és una bona mesura per fomentar el transport públic, però, si no s’hi posen els recursos necessaris, sempre funcionam de manera precària”, lamenta Joan Rodríguez, conductor i membre del Sindicat Autònom de Transports, que actualment negocia el conveni col·lectiu amb les tres empreses adjudicatàries del servei. Els accidents recents amb vehicles del TIB implicats són part del problema? “No té per què tenir-hi res a veure, i no és per aquí que hem de fer l’anàlisi. Si la pregunta és si estam forçant el servei, els xofers i la seguretat, la resposta és que sí”, conclou.

Rodríguez no apunta les empreses en aquest sentit. “En realitat no posen més recursos perquè el contracte està adjudicat i s’ha incrementat al màxim que es podia per no haver de tornar a licitar-lo. La pressió ve dels mateixos usuaris. Arribes amb la llengua fora a una aturada i, quan obres la porta, ja en tens uns quants que t’assenyalen el rellotge i t’increpen. Devegades, alguns companys s’estimen més no anar al bany durant hores per no rebre insults”, explica.

Anar drets per carretera

Un dels problemes que critiquen més els usuaris és “haver d’anar drets, de vegades fins a una hora de trajecte”, explica Ana Maria González, usuària habitual del TIB. “Tens dos turistes que han sortit de marxa tota la nit, van gats i se t’aferren amb pudor d’alcohol, mentre que tu vas dreta resant perquè el xofer no hagi de fer una frenada brusca. Arribes a la feina amb una nerviada. No és normal”, denuncia. “La normativa ho permet, fins i tot per autopista, mentre no superis la capacitat de la fitxa tècnica del vehicle, però això no és manera”, respon el conductor i sindicalista Joan Rodríguez. “Jugam amb foc, i els professionals no ens cansam de dir-ho”, insisteix.

La xofera que ha atès l’ARABalears, i que aporta la seva experiència com a conductora, destaca la pràctica que més l’angoixa. “Dur passatge dret és una de les coses que més em deprimeixen. Per començar, si dus gent dreta no pots anar a la velocitat màxima que té autoritzada el vehicle, la qual cosa encara és més absurda. No pots fer via, i mentre els que frisen s’impacienten, tu has de tenir el cap fred perquè no només tens la responsabilitat de la seguretat, és que si et posen una multa per excés de velocitat, l’assumeix el conductor”, explica.

La gerent del Consorci de Transports reconeix que “no és agradable haver d’anar drets en trajectes llargs”. “Però el nostre objectiu és deixar el menor nombre de persones a terra. Un 84% dels passatgers van asseguts i un 1% queda a terra. No és una xifra elevada, però com és lògic no en podem estar satisfets, perquè sovint són persones que han d’anar a fer feina i atendre obligacions familiars, i la nostra aspiració és reduir-la encara més”, assegura Lluïsa Serra.

La convivència entre turistes i residents no sempre facilita la gestió del servei. Els locals necessiten que el recorregut sigui com més ràpid millor. “No estam de vacances i no podem arribar suats, ni nerviosos i, molt menys, no arribar”, explica el portaveu dels usuaris, Marc Crespí. “Veus gent ben vestida que a l’estiu espera a l’aturada a 40 graus, de vegades sense aixopluc, i que pugen per anar a fer feina. Llavors, veus la carretera col·lapsada i la saturació del bus i penses ‘realment és un militant del transport públic’”, etziba Rodríguez.

Segons el Consorci, un 68% dels usuaris del servei tenen la targeta, és a dir, són residents. “Alguns locals també paguen el bitllet, però són una minoria”, assegura la gerent del Consorci.