L'especulació immobiliària arriba a Son Macià de la mà de la nova llei: podria triplicar la seva població

ManacorEl desenvolupament de les Àrees de Transició previstes a Manacor podrien fer créixer el municipi amb més de 24.000 habitants, més dels 50.000 que ja té, i afectar notablement nuclis petits, com ara Son Macià, que multiplicaria la seva població actual per tres. Una bomba (de moment) desactivada per l'Ajuntament de Manacor, però que preocupa els col·lectius ecologistes i que el Govern balear manté damunt la taula.

Si parlam de manera entenedora, una Àrea de Transició (AT) és una classificació de sòl rústic que envolta nuclis urbans. La seva funció original és frenar l'expansió urbana i garantir una reserva de sòl per a infraestructures i equipaments bàsics. El que passa és que el Decret llei 4/2025 aprovat pel Govern canvia aquesta funció i permet que aquestes àrees esdevinguin ara edificables amb altes densitats.

Fa uns mesos, la plataforma Mallorca per Viure, No per Especular va poder treure, en col·laboració amb el geògraf Gabriel Garcies, les fites clares de com afectaria el desenvolupament de les Àrees de Transició (AT) els diferents municipis de més de 20.000 habitants (entre els quals hi ha, és clar, Manacor), que és on el Govern ha posat el punt de mira. En aquests moments, a Mallorca hi ha 16.000 hectàrees AT, de les quals 'només' se'n podrien desenvolupar la meitat, ja que han d'estar en contacte amb sòl urbà consolidat.

Aquestes Àrees de Transició preveuen densitats altíssimes, que en els casos de municipis com Inca, Alcúdia, Calvià, Llucmajor i Manacor són de 180 habitants per hectàrea, i que en municipis com Palma i Eivissa arriben a pujar fins als 225 habitants per hectàrea.

El cas macianer

Això suposa que dins cada hectàrea s'hi pugui construir en altura, a fi d'aprofitar el màxim l'espai, fet que podria dur a una ruptura total de la idiosincràsia de pobles com Son Macià, que triplicaria els aproximadament 800 habitants actuals i podria superar els 2.000 amb finques de pisos de 4, 5 i 6 altures. La normativa estipula que la meitat d'aquestes promocions han de ser Habitatges de Preu Limitat (HPL), però que l'altre 50% puguin ser de mercat lliure.

Com dèiem, abans del nou decret llei del Govern del Partit Popular, aquestes àrees de transició, marcades pel Pla territorial de Mallorca de 2002, estaven pensades per ajudar a encabir-hi serveis com rondes, torres d'aigua i depuradores, per exemple.

De moment, l'equip de govern de l'Ajuntament de Manacor (MÉS-Esquerra, PSOE i AIPC) ja ha expressat la voluntat de no acollir-s'hi deixant sense efecte, de moment, el desenvolupament de la normativa. Però les organitzacions en defensa del territori sostenen que "qualsevol canvi en el vot podria obrir la capsa dels trons urbanística, també a Manacor". "Això faria que les Àrees de Transició (AT), que són sòl rústic fa més de 20 anys, es poguessin urbanitzar". "Justament Son Macià té unes Àrees de Transició molt grans, però clar, no es varen planificar per fer-hi blocs de pisos, tot el contrari", critiquen.

Especulació

Segons explica el GOB i la plataforma Mallorca per Viure, "aquest acord només beneficiarà els compradors de fora o especuladors i no resoldrà les dificultats de compra o lloguer per a les famílies amb menys recursos. A més, la llei permet construir habitatges en Àrees de Transició (AT), que fins ara eren sòls rústics destinats a frenar l'expansió urbana i reservar terrenys per a infraestructures bàsiques".

"Aquests set municipis, que superen els 20.000 habitants, poden veure que el creixement urbà augmenta de manera significativa, sense que el Govern quantifiqui la superfície afectada, la quantitat d'habitatges ni l'impacte territorial i ambiental". Segons un estudi liderat per Garcies, aquest canvi podria comportar fins a 252.810 noves places residencials, una pujada del 37% de la població a aquests municipis respecte del cens de 2024. Tot això, amb sòls majoritàriament agrícoles i forestals que passen de rústics a urbanitzables.