L’any de l’Agència de Salut Pública

PalmaEl 2020, en plena pandèmia, el Govern balear anunciava la creació d’una Agència de Salut Pública, un organisme que finalment veurà la llum el 2023. Disposarà d’un pressupost de 30 milions d’euros i haurà de planificar les polítiques en l’àmbit sanitari, sobretot en la prevenció, la vigilància i la promoció de la salut. Entre altres coses, haurà de monitorar el comportament de malalties infeccioses com la covid-19 i la bronquiolitis, i les transmissibles com les que es contagien per la via sexual, que s’han disparat els darrers cinc anys a les Balears (i a tot l’Estat).

Una altra branca de l’àmbit sanitari que serà fonamental serà l’estratègia per atendre les malalties de salut mental, en clar augment després de la pandèmia: més del 15% de la població illenca pren antidepressius i ansiolítics, i la incidència dels intents de suïcidi i autolesions és molt preocupant, sobretot entre els infants i joves.  

Manca de sanitaris i llistes d’espera

La Conselleria de Patricia Gómez ha aconseguit que l’inici d’any no estigui marcat per una vaga dels metges d’Atenció Primària, gràcies a un acord de millores laborals in extremis i per unanimitat amb tots els sindicats. Així i tot, hi haurà reptes estructurals que caldrà continuar afrontant: la manca de professionals –agreujada per les jubilacions–, sobretot d’infermeres, metges de família i pediatres, en especial a les Pitiüses. També caldrà veure si té resultat el pla de xoc contra les llistes d’espera, que s’han duplicat des del 2019. Amb tot, un gir polític pot fer virar completament les polítiques sanitàries, que s’enduen la partida més gran dels pressupostos de l’Executiu illenc.