Antifeminisme
Societat03/02/2024

L’antifeminisme creix entre els adolescents: “S’oprimeix l’opinió dels homes”

Docents i experts alerten que les xarxes socials són la principal porta d’entrada d’estereotips masclistes que condicionen les relacions afectives

PalmaLa quarta onada feminista ha generat moviments com el #MeToo i el #NoÉsNo, i ha deixat en el record de la societat manifestacions massives en dates com el 8-M. Però l’avançament de la igualtat i dels drets de les dones també implica un moviment de reacció impulsat per la difusió que permeten les xarxes socials i l’expansió de les idees d’extrema dreta, que impacten de ple en els adolescents i els joves. Ja fa temps que docents i experts alerten d’aquest perill a les Balears: l’antifeminisme augmenta el seu radi d’influència i els joves es tanquen cada vegada més en rols tradicionals de submissió i control.

“El feminisme és una manera que tenen les dones per guanyar fama, perquè volen destacar”, explica Jaime (14 anys), mentre que els seus amics assenteixen amb el cap. Segons aquest adolescent, que no es considera “ni masclista ni feminista”, “és mentida que les dones no tinguin drets”. Jaime creu que el pitjor del feminisme és “l’agressivitat que solen tenir algunes dones quan es comuniquen, la manera tan poc passiva que tenen de parlar, tan de voler tenir la raó tot el temps”. I remarca que “s’està oprimint l’opinió dels homes”.

Cargando
No hay anuncios

Alejandro (15 anys) també parla d’agressivitat, encara que assenyala que dona suport “a algunes idees del feminisme”. “Hem de ser iguals, però no m’agrada que hi hagi superioritat ni agressions a homes”, explica, i reconeix que la majoria dels seus amics són antifeministes. “El feminisme crida molt l’atenció i això pot donar una imatge dolenta del país. Cada any es manifesten de manera més agressiva”, afegeix, a més d’assenyalar que és fàcil trobar a les xarxes aquesta mena de discurs.

Aquests són dos exemples significatius de la situació, encara que hi ha una altra part dels joves “molt conscienciada”, segons remarca Esperança Bosch, investigadora principal del grup de recerca en Estudis de Gènere i directora del màster en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere. “Una part dels més joves ha assumit actituds i comportaments molt masclistes i els professors d’institut ho avisaven”. No es tracta només de defensar determinades idees, sinó que la situació també afecta les relacions de parella dels adolescents. “Hi ha una evidència que moltes relacions abusives comencen de molt joves. S’exerceix violència de control [revisar el mòbil de la parella i tenir accés a les seves xarxes socials, per exemple]”, explica Bosch.

Cargando
No hay anuncios

L’experta remarca que el principal altaveu d’idees antifeministes són les xarxes socials i el creixement dels partits d’extrema dreta. “Ofereixen una manera de tornar als orígens i de recuperar la masculinitat perduda”, remarca. Bosch parla de “tempesta perfecta” i lamenta que s’hagin eliminat “les poques assignatures que parlaven de ciutadania” perquè “són adoctrinament per a l’extrema dreta”.

El model de parella predominant és el de l’amor romàntic. “Els missatges que els arriben no són de relacions igualitàries, sinó que es perpetuen la submissió de la dona, els micromasclismes i la violència”, assenyala la responsable de la Secretaria de la Dona de l’STEI, Sandra Serra. La sindicalista reivindica més formació per als docents, però també que s’arribi a àmbits no formals, com les activitats de lleure, on també “es normalitzen les violències estructurals i els micromasclismes”.

Cargando
No hay anuncios

Una situació que s’ha tornat habitual és que “els alumnes expressin rebuig” quan es fan activitats relacionades amb el feminisme, segons explica el portaveu de FAPA i també professor de l’IES Sineu, Albert Lobo. “Moltes vegades interpreten la paraula feminisme com a un atac a allò que són”. A més, la problemàtica és transversal i no entén de classes ni de nivell cultural. De fet, l’antifeminisme és “més freqüent a nivells socioeconòmics alts, mesclat amb xenofòbia”, apunta un director d’institut que prefereix no donar el seu nom. “La situació actual és preocupant després de tota la feina que s’ha fet”, lamenta.

Segons Aina Llabrés, professora de l’IES Sant Marçal i membre del col·lectiu Feminisme a l’Escola, els docents tampoc no tenen la capacitat d’influir i capgirar les idees errònies dels alumnes. “Ja no ens escolten i es posen nerviosos quan feim coses només de dones”, apunta i alerta sobre la difusió de fake news. “M’han arribat a dir que Pedro Sánchez està fent campanya perquè els joves siguin gais perquè a Espanya hi ha sobrepoblació. Totes aquestes idees els captiven i no accepten les evidències”, apunta.

Cargando
No hay anuncios

Cal tenir present que la primera enquesta del CIS sobre estereotips de gènere va aportar una xifra significativa: més de la meitat dels joves d’entre 16 i 24 anys pensen que s’ha arribat tan lluny pel que fa a la igualtat de les dones que ara es discrimina els homes.

“Els homes se senten inferiors en un entorn igualitari, com si fossin menys”, apunta Clara (16 anys), que sí que es declara feminista. “Pensen que s’afavoreix les dones i que els homes estan desprotegits perquè estan acostumats a dominar i es basen en idees incorrectes”, afegeix. Per la seva part, Júlia (16 anys), que també és feminista, reclama que els centres educatius “vagin més enllà de commemorar dates com el 8-M i el 25-N. “Les escoles tracten el feminisme perquè ho han de fer, no perquè els sembli important”, sentencia.

Cargando
No hay anuncios

Capgirar la situació és difícil

Tant ells com elles no han romput amb els rols tradicionals i “inclús els potencien més”, diu Lobo. “Les xarxes els mostren un món basat en estereotips clàssics de bellesa i relacions. L’èxit d’ells es representa amb músculs i doblers i les al·lotes han de ser espaterrants, continua. I com es poden capgirar uns missatges que són per tot arreu? “Els estudis diuen que és molt difícil canviar un model potenciat per les xarxes i els mitjans. I és més complicat si l’administració no troba fórmules”, lamenta.

Si es parla d’institucions, l’IB Dona és l’encarregat de potenciar les polítiques d’igualtat, però no sembla que aquest organisme estigui a hores d’ara massa centrat a treballar a les aules. “No m’he adonat que estigui passant això. Em preocuparia si sabés que és real, però no en tenc constància”, diu la seva directora, Catalina Salom, qui remarca que les escoles no són la seva competència. “Donam suport al tema de l’educació afectivosexual i hi ha moltes maneres de donar missatges feministes”, continua, encara que reconeix que no té “cap missatge en ment”. “Es podrien fer campanyes i mostrar com era la vida sexual de la gent que no tenia accés a la pornografia ni a les xarxes”, diu al final de la seva conversa amb l’ARA Balears.