L’ampliació de l’aeroport d’Eivissa afectaria zones protegides de les Salines
L'entitat ecologista GEN-GOB denuncia que el nou edifici i el soterrament d’un torrent ocuparien dues zones perifèriques de protecció del parc natural
PalmaL’ampliació de l’aeroport d’Eivissa projectada per Aena afectaria dues zones perifèriques de protecció del parc natural de les Salines, segons ha denunciat aquest dijous l'entitat ecologista GEN-GOB. Una es troba a l’est de la terminal, on la gestora aeroportuària preveu aixecar un edifici nou, i l’altra a l’oest, a l’àrea del torrent que el projecte planteja soterrar.
Aquestes franges actuen com a zones de protecció del parc natural i, segons l’entitat ecologista, les actuacions previstes serien “incompatibles” amb les limitacions d’usos que estableix el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de ses Salines.
L’advertiment arriba just després que el Consell de Ministres hagi aprovat el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), que fixarà les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d’Aena entre el 2027 i el 2031. La planificació preveu que l’aeroport d’Eivissa passi dels 9,17 milions de passatgers calculats per al 2027 als 9,72 milions el 2031: 550.000 viatgers anuals més en quatre anys.
El GEN sosté que el creixement de l’activitat aeroportuària augmentaria el renou, les emissions contaminants i el risc de col·lisions entre avions i aus. També generaria més trànsit de vehicles, autobusos i serveis de terra als voltants d’un espai natural especialment sensible.
Pressió sobre els recursos hídrics
L’entitat posa el focus, així mateix, sobre el consum d’aigua de l’aeroport, que ja considera “inassumible” en l’actual context de crisi hídrica d’Eivissa. Els ecologistes qüestionen l’ús de pous salinitzats i el funcionament de la dessaladora pròpia de les instal·lacions, tant per la seva situació administrativa com per la gestió de la salmorra.
A aquestes afeccions hi afegeixen la contaminació lumínica. El GEN critica que l’aeroport faci servir lluminàries blanques d’alta potència i adverteix que l’ampliació de la terminal comportaria més il·luminació, amb possibles efectes sobre les aus dels estanys de ses Salines.
L’organització també atribueix a l’elevat volum de passatgers que ja suporten les instal·lacions els abocaments d’aigües residuals detectats a la pròxima platja des Codolar. Al seu parer, un nou increment del trànsit aeri no faria sinó agreujar el problema.
Aena nega que vulgui augmentar la capacitat
Aena defensa que la reforma no pretén dur més turistes a Eivissa, sinó adaptar l’aeroport a les noves exigències europees de seguretat i millorar els serveis. El projecte, valorat en uns 230 milions d’euros, inclou un nou moll per als vols de fora de l’espai Schengen, amb un edifici de dues plantes, vuit portes d’embarcament amb passarel·les i quatre portes per a embarcaments remots.
També preveu instal·lar sistemes nous de control dels equipatges, redistribuir la sala d’espera, ampliar els banys, els espais per a persones amb mobilitat reduïda i l’oferta comercial i de restauració. La zona dels vols interinsulars tindria quatre portes específiques i la sala VIP canviaria d’emplaçament i guanyaria superfície.
La directora de l’aeroport, Marta Torres, va assegurar el juny que “no hi ha cap intenció relacionada amb un canvi de capacitat” i va situar l’inici de les obres al voltant del 2030. El projecte encara s’ha de redactar i sotmetre a l’avaluació ambiental corresponent.
El GEN, però, ja va denunciar el juliol davant diversos organismes de l’Estat que les actuacions del DORA III vulneren el Pla Director de l’aeroport, aprovat el 2010. Segons l’entitat, aquell document fixava una previsió de 5,67 milions de passatgers anuals i un màxim de set milions, una xifra que les instal·lacions ja han superat àmpliament.
El rebuig al creixement de l’aeroport també ha arribat al Congrés. El PP, el PSOE i Sumar varen aprovar el juny una iniciativa per descartar qualsevol augment de la capacitat i limitar les intervencions a millores de seguretat, accessibilitat, eficiència energètica i qualitat del servei. Per al GEN, les afeccions sobre ses Salines se sumarien a la congestió i la massificació que ja pateix l’illa, i obliguen a qüestionar l’augment del trànsit aeri previst per Aena.