L’agulla imperial que encara s’alça al cel de Maó

PalmaDesprés del mig segle que fa ara de la mort de Franco i amb 90 anys que farà l’any que ve de l’inici de la Guerra Civil, la petjada d’aquell període negre de la nostra història encara és ben present per als descendents de les més de 2.000 víctimes assassinades i les més de 10.000 persones que foren empresonades durant el conflicte i la dictadura, però també és visible als carrers. Tot i que tradicionalment s’ha centrat sempre aquest debat al voltant de la Feixina de Palma, el monòlit més alt construït pel franquisme a les Illes per exaltar el seu triomf a la Guerra Civil es va aixecar a Maó i presideix encara ara, 86 anys després, l’espai enjardinat de la residència militar situada a un costat de la plaça de l’Esplanada. Té 21 metres d’altura i va ser concebut pel llavors governador militar de Menorca, Eduardo Recas, a partir d’un projecte fet per l’enginyer Cerdó que s’encarregà d’executar l’arquitecte municipal Josep Maria Claret.

Amb la suor dels esclaus republicans

El monòlit es va aixecar amb la suor dels esclaus republicans i al lloc on hi havia un talaiot, que es va desfer i se’n van emprar les pedres i les d’altres jaciments –segons les fonts consultades i testimonis de l’època, de Cornia Nou i Talatí– per tal de donar forma a l’anomenada ‘Agulla viva cap al cel’, com la qualificaren les cròniques periodístiques de l’època.

“Que l’obelisc es col·locàs sobre un dels jaciments identitaris de Menorca, un talaiot, no va ser una utilització innocent”, remarca l’arqueòloga Cristina Rita, i així ho corrobora l’article que el diari Arriba España va publicar dia 30 d’octubre del 1939 amb motiu de la seva inauguració. “En el basament d’aquesta oració de pedres, un talaiot que representa que, sobre la vella tradició menorquina, s’alça l’agulla vertical de la nova esperança de l’Estat. Sobre aquest talaiot, a la part inferior del monòlit, l’Escut Imperial, per simbolitzar la submissió jeràrquica de l’illa a l’Estat. Com si estigués empresonat pel talaiot, un altar, perquè el patriotisme no té sentit si no l’orienta una fe religiosa”, s’hi llegeix en castellà.

Fins i tot el monument s’arribà a il·luminar perquè destacàs encara més a la plaça. Però el més greu, al seu entendre, és que “es van preocupar molt de salvaguardar el patrimoni de l’Església i gens el patrimoni arqueològic, que van destruir”. De fet, construir-lo es veia “com si es complís amb un mandat diví, i res millor que emprar els símbols dels faraons d’Egipte, que també feien posar una piràmide petita a la part de dalt. Aquesta estètica imperial, que també van seguir els romans, va ser molt pròpia del franquisme”.

El diari Arriba España anuncià que el monòlit s’havia aixecat “en memòria dels Caiguts per Déu i per Espanya a la Santa Creuada contra el comunisme”, però l’arqueòloga i exdiputada Cristina Rita en discrepa. “El patrimoni històric de Menorca va ser emprat com a símbol de poder sobre els vençuts –resumeix–, però també com a símbol de legitimació de la dictadura i d’apropiació i modificació del seu significat. Es va instrumentalitzar per poder donar més relleu a l’Alçament”.

Es pretenia així donar compliment al dictat del Generalíssim que, textualment, veia necessari “gravar en l’ànim de la nostra infantesa, en conceptes senzills, les veritats de la nostra doctrina i la ferma idea de sacrifici per a la nostra unitat, construïda sobre principis eterns extrets de la nostra història i dels preceptes de l’Evangeli”.

Quan el 21 d’octubre del 2020 entrà en vigor la Llei de memòria democràtica, es demanà per darrer cop a l’Estat que enderrocàs el monòlit, però la resposta de la llavors ministra de Defensa, Margarita Robles, va ser negativa. A preguntes de la senadora Elisenda Pérez, d’Esquerra Republicana, argumentà que el 2009 ja s’havien retirat les al·lusions al franquisme i s’havia modificat l’escut per l’emblema constitucional.

La qüestió no ha tornat a ser plantejada, però ara que el diputat Vicenç Vidal també demana de nou en el Congrés que es retiri la Feixina de Palma, Miquel López, de Memòries de Menorca, creu que pot ser un bon moment per ressuscitar el debat a l’illa. “És un tema incòmode, però ara mateix, en l’àmbit acadèmic, sí que domina el corrent de ressignificar-lo. És a dir, l’opció de retirar el monument seria majoritària, però no eliminar-lo sense més, sinó deixant un rastre que expliqui què hi havia en aquest punt”, afirma.

López recorda el precedent de Tortosa, on hi ha el major vestigi franquista de Catalunya, un monument de 45 metres sobre el qual l’Ajuntament de la localitat arribà a convocar un referèndum. El 68% dels participants a la consulta popular van votar per mantenir-lo, però reinterpretant-ne el significat. Quan el 2021 les màquines anaven a començar l’obra, el jutjat aturà el projecte, després d’acceptar dos recursos del Col·lectiu per a la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre (Corembe). Quatre anys més tard, la qüestió continua viva als tribunals.

El Sagrat Cor, al cim del Toro

El monòlit de l’Esplanada és el cas més cridaner de “ressignificació” dels monuments de Menorca a conseqüència del franquisme, però no l’únic. L’altre gran emblema és el Sagrat Cor del cim del Toro, erigit el 1928 en memòria dels menorquins morts a la Guerra de l’Àfrica i reconvertit el 1944, amb l’afegit de la figura del Crist redemptor, en símbol de poder i exaltació del nou ordre.

L’historiador Miquel López destaca, però, que aquest cas “ha passat bastant desapercebut”, fins al punt que “molta gent desconeix que també va passar pel filtre del franquisme”. Per això, proposa posar-hi almenys un panell que n’expliqui la història.

També continuen dempeus altres monuments de l’època franquista, però ja no les creus als caiguts, un símbol del règim que era visible a tots els municipis, des del pla de l’església del Migjorn Gran fins a la plaça dels Pins de Ciutadella. També s’han anat substituint tots els noms de carrers que el franquisme dedicà als protagonistes de la seva victòria bèl·lica.

L’avantprojecte de reforma de l’Esplanada es carrega el monòlit

L’avantprojecte guanyador del concurs d’idees de l’Esplanada proposa ocupar tota la zona que pertany al Ministeri de Defensa, inclòs el monòlit, i esbucar-lo. Els dos edificis de l’actual residència militar es reconvertirien en immobles per a les entitats ciutadanes i es planteja un aparcament soterrat. L’arquitecte redactor, Juan José Gomila, justifica la proposta de suprimir el monòlit en el fet que, “de totes maneres, se n’haurà de negociar el futur entre l’Ajuntament i el Consorci Militar de Menorca”.

La proposta guanyadora del concurs d’idees, recorda Gomila, no només integra en la futura plaça l’espai ara en mans del Ministeri de Defensa, sinó que també connectaria l’Esplanada amb l’estació d’autobusos, Ses Moreres i l’entorn del camp de futbol del Menorca.

L’equip d’arquitectes liderat per Juan José Gomila ja ha dissenyat en el passat tant l’estació d’autobusos com la rehabilitació del teatre Principal, dues de les obres de reforma més ambicioses d’aquests darrers anys a la ciutat.

Però l’Ajuntament prefereix anar pas a pas. Tres anys després que es resolgués el concurs d’idees, el batle Héctor Pons anuncia ara que el 2026 se’n reprendrà la tramitació, ja que es traurà a licitació la redacció del projecte definitiu que, en una primera fase, haurà d’afectar només el terreny que ja és municipal. La iniciativa, inclosa en el Pla Insular de Cooperació (PIC) d’enguany, té un pressupost de 240.000 euros, que es destinarà a costejar la feina que dugui a terme l’equip redactor, a partir, però, de la proposta que va resultar guanyadora del concurs d’idees. El futur del monòlit ja es decidirà, quan pertoqui, en fases posteriors.u