L'agricultura ecològica a les Balears guanya 3.696 hectàrees i 43 nous operadors en un any

El 2024 l'agricultura ecològica a les Balears va guanyar 3.696 hectàrees, fins a aconseguir-ne 50.541 d'inscrites en el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), i va sumar 43 operadors nous, fins a arribar a un total de 1.301.

En comparació a les xifres dels darrers cinc anys, la superfície agrària ecològica s'ha incrementat en 12.716 hectàrees, un augment del 33,6%, i el nombre d'operadors ecològics, en 281, cosa que suposa un increment del 27,5%. Segons ha manifestat el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, "aquesta tendència de creixement del sector ens acosta a l'objectiu que marca l'Agenda 2030 de la Unió Europea, que aposta perquè, com a mínim, un 25% de la superfície agrària útil (SAU) sigui de producció agrària ecològica".

En aquesta línia, Fernández ha destacat que Menorca "ja ha assolit aquest objectiu, ja que el 2024 ha sumat 1.090 ha noves, que han fet que el 26,7% de la SAU de l'illa sigui ecològica". A les Balears, la superfície agrària ecològica representa el 21% de la SAU. Formentera és l'illa on, en proporció, s'ha incrementat més la superfície agrària ecològica: 101 ha noves, que representen un creixement del 28,5%.

Per tipus de cultius, a les Illes destaquen les superfícies dedicades a pastures i farratges (24.365 ha), cereals i lleguminoses (8.087 ha), fruits secs (5.466 ha), olivar (1.922 ha) i vinya (1.511 ha). Aquests cinc cultius representen el 82% de tota la superfície agrària ecològica de l'Arxipèlag. D'entre aquests, i pel pes econòmic que tenen dins el sector agrari, destaca l'increment de dos cultius en els darrers cinc anys (període 2020-2024): el de l'olivar, que ha guanyat 866 ha (un increment del 82%), i el de la vinya, que ha augmentat 574 ha (un 61%).

Pel que fa a la ramaderia ecològica, actualment hi ha 319 explotacions i 48.351 caps de bestiar, dada que suposa un increment d'un 1,5%. Aquestes explotacions es reparteixen de la manera següent: 221 a Mallorca (139 d'oví, amb 22.155 caps; 24 de boví, amb 364 caps; 21 de porcí, amb 1.445 caps; 20 d'aviram, amb 11.057 caps; 10 d'apicultura, amb 310 caseres, i 7 de caprí, amb 430 caps); 89 a Menorca (37 de boví, amb 1.227 caps; 24 d'oví, amb 2.522 caps; 15 d'aviram, amb 876 caps; 7 de porcí, amb 139 caps; 3 d'apicultura, amb 27 caseres, i 2 de caprí, amb 178 caps), i 9 a Eivissa (7 d'aviram, amb 7.525 caps, i 2 d'oví, amb 82 caps).

Precisament, Fernández ha recalcat que el pla estratègic de l'agricultura ecològica de les Illes Balears amb l'horitzó 2030, que estarà acabat a finals de 2025,"centrarà esforços en la ramaderia, amb l'objectiu de fer més fort i rendible el sector".

Pel que fa a la indústria agroalimentària ecològica (que transforma, elabora i comercialitza les matèries primeres), el 2024 hi ha hagut 387 elaboradors, que han efectuat 424 activitats. D'aquestes, es pot remarcar que hi ha hagut 94 comerços, 75 tafones/envasadores d'oli i 51 cellers i embotelladores de vins i caves.

Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha relacionat l'augment d'hectàrees i d'operadors en l'agricultura ecològica de les Illes amb l'increment de les ajudes que es van concedir al sector durant el 2024. Segons ha explicat, s'hi varen assignar "2,27 milions d'euros, cosa que suposa l'augment d'un 110% respecte del 2023 (any en què es varen pagar 974.419 euros de la convocatòria de 2022)". A més, ha remarcat que enguany ja s'han abonat 1,89 milions d'euros de la convocatòria de 2024, xifra que suposa el 84% del total (el termini de pagaments finalitza el 30 de juny de 2025).