L’abandonament asfixia l'FP: “Comencen 28 alumnes i n’acaben 10”

PalmaEn els darrers anys, la Formació Professional (FP) a les Balears ha rebut un impuls notable per part de la societat i de l’Administració, amb l’objectiu de donar-li prestigi. Aquest esforç s’ha traduït en més visibilitat, una major vinculació amb les empreses i innovació en els cicles formatius, tot intentant demostrar que l’FP és una via sòlida i amb futur. Malgrat aquests avenços, la realitat dels estudiants continua sent fràgil: gairebé la meitat dels alumnes d’FP Bàsica abandona els estudis abans d’obtenir-ne el títol.

Segons les dades aportades per Francesca Salvà, directora del Laboratori de Recerca i Innovació en Formació Professional de la Universitat de les Illes Balears (UIB), a partir de l’estudi de seguiment del Ministeri d’Educació, el 42,4% dels estudiants d’FP Bàsica deixen els estudis abans de titular, quatre punts per sobre de la mitjana estatal. En grau mitjà, l’abandonament és del 26,8%, gairebé igual que a Espanya, i en grau superior arriba al 18,5%, també per sobre de la mitjana estatal. Tot i que són xifres negatives, són millors que anys enrere. Ara bé, si es comparen amb la taxa d’abandonament escolar general, que se situa en el 20,14%, conviden a reflexionar sobre què falla.

Aquest contrast entre la imatge de l’FP com a trajectòria d’èxit i ben valorada i les xifres d’abandonament marca el recorregut dels estudiants. Molts arriben sense saber exactament què és l’FP, amb l’esperança d’una formació purament pràctica, i abandonen quan descobreixen que el pes de la teoria és ineludible. Famílies sense recursos per donar suport, orientadors saturats i un mercat laboral que premia la no qualificació multipliquen aquest problema.

En els cicles més tècnics, la tria és especialment dràstica. Lidia Gil de Sola, professora del Grau Mitjà d’Instal·lacions Frigorífiques i de Climatització a l’IES Politècnic, en descriu la situació: “Comencen 28 alumnes a primer curs, amb les ràtios al màxim i gent que es queda fora. A mitjan curs ja són 16 i n’acaben 10. I d’aquests, solen titular tots. La massacre és a primer”. Ella mateixa explica que els alumnes arriben amb la idea de començar a “pegar martellades des del primer dia”, però es troben amb teoria i amb el fet que necessiten comprensió lectora i un mínim de matemàtiques que molts no poden assumir perquè no tenen aquestes habilitats. I per això se’n van.

Alumnes a la força

A l’FP Bàsica, la pressió és diferent però igualment intensa. Aina Camarasa, professora del departament d’Administració a l’IES Ses Estacions, assenyala que l’FP Bàsica no és equiparable a la de Grau Mitjà i Superior. L’alumnat és molt jove, molts no han acabat l’ESO i hi arriben perquè així ho determina l’orientació del centre, perquè han d’estar escolaritzats per l’edat que tenen. També afegeix que els orientadors estan saturats: “Fan tot el possible, però estan saturats. Això fa que molts alumnes acabin en famílies professionals que no són les més adequades per a ells. A banda, n’hi ha molts que no saben ben bé què volen fer”, diu. Quan es troben amb activitats i aprenentatges que no coincideixen amb les seves preferències, l’abandonament es multiplica.

L’oferta formativa a les Balears és curta, desigual i sovint desajustada a les necessitats laborals i geogràfiques. “L’oferta formativa mai no està totalment adaptada. Cal analitzar conjuntament amb tots els actors cap a on orientar la formació i quines necessitats laborals reals hi ha”, explica Francesca Salvà. El desequilibri és clar: “L’FP d’hostaleria s’ha desenvolupat molt a les zones costaneres, però altres famílies –especialment les sanitàries– tenen llargues llistes d’espera”, assenyala Camarasa. També alerta de la dificultat d’alguns cicles específics, com els de DJ o videojocs, per situar alumnes a les pràctiques.

Salvà, per la seva banda, subratlla que a les Balears hi ha la taxa d’escolarització més baixa a 17 i 18 anys, i més abandonament: “Cal intervenir amb polítiques públiques per mantenir els joves dins el sistema, oferint solucions de valor i trajectòries reals”. Afegeix que l’experiència mostra que l’alumnat d’FP Bàsica es beneficia d’anar a Centres Integrats d’FP (CIPF). Allà tenen models de carrera professional i l’exemple de l’alumnat de Mitjà i Superior, amb infraestructures de qualitat i professorat format.

El mercat laboral, marcat per la temporalitat i la demanda constant de mà d’obra no qualificada, fomenta l’abandonament. Molts joves poden accedir a feines sense necessitat de títol i cobrar pràcticament el mateix que els formats, fet que fa que optin per deixar els estudis. Miquel Mestre, exprofessor d’FP i exdirector general d’FP amb el segon Pacte de Progrés, aporta una proposta que podria ajudar a mantenir l’adhesió dels alumnes: “És bàsic incloure formació per als tutors dels grups i també per al professorat d’FP, per donar-los flexibilitat i capacitat de repartir el currículum en trossos més petits perquè l’estudiant ho pugui assumir, a més de fer les formacions més mengívoles. Això, però, no ha d’impedir que es formi els alumnes segons el que vol el mercat”.

En les causes de l’abandonament també pesa la idea equivocada que l’FP és “tot pràctica”. Molts estudiants arriben amb la creença que no cal estudiar, i quan descobreixen que hi ha teoria, matemàtiques i documents tècnics se senten decebuts. Aquest xoc entre expectativa i realitat provoca desercions sobtades, ja que les titulacions estan associades a competències professionals estrictes i regulades: no permeten adaptacions curriculars ni contemplacions.

Vocacions per definir

Cada vegada hi ha més alumnes joves a Grau Mitjà sense vocació clara, que arriben directament de l’ESO. Manel Aragonés, director del CIFP Juníper Serra, ho exposa: “Són més que mai. Acaben l’ESO i venen directament al cicle, però n’hi ha que no tenen vocació o que no saben molt bé què hi fan”. Tot i això, molts continuen fins al final del curs, encara que amb problemes de rendiment evidents.

La nova normativa que introdueix formació en empresa des del primer curs ofereix un primer contacte amb el món laboral, valorat positivament pels docents per l’impacte positiu que pot tenir en els alumnes, a efectes de vinculació, tant entre els que són més joves com entre els que no. Tot i la majoria juvenil, hi ha un perfil d’alumne que s’ha de tenir en compte. Són les persones adultes, amb feina i càrregues familiars. Es volen formar, però arriba un punt en què tal vegada han d’abandonar perquè necessiten fer feina a jornada completa o perquè necessiten conciliar.

Els experts coincideixen que la solució a l’elevat abandonament ha de ser integral. Cal millorar l’orientació acadèmica i professional, donant informació clara sobre les opcions i recorreguts possibles. També és important reforçar els departaments d’Orientació i formar el professorat amb itineraris més flexibles. L’oferta formativa ha de ser ajustada i ampliada, amb especial atenció a les famílies amb demanda real i revisant els cicles amb poca inserció laboral. Finalment, es creu fonamental implicar les empreses, no només com a lloc de pràctiques, sinó com a part d’una inversió que exigeix formació i compromís, reforçar la col·laboració amb convenis sòlids i polítiques socioeconòmiques que garanteixin trajectòries de qualitat.

L’abandonament a l’FP és el reflex d’un mercat laboral que premia la no qualificació, d’un sistema educatiu que arriba tard, de famílies sovint desbordades i d’una oferta que no sempre s’adapta a la realitat dels interessats. “Nosaltres tenim una tipologia d’alumnat que ja els ve just venir al mateix municipi. Com a molt lluny, van a sa Pobla. No tenir una bona oferta al lloc de residència és un problema, perquè demanen plaça a sa Pobla i, si no els agafen, acaben estudiant aquí un grau que no els agrada. Tot plegat afecta la dinàmica dels grups”, explica Xim López, director de l’IES Alcúdia. 

Donar trajectòries clares i una orientació sòlida, a més de disposar de centres ben equipats i d’empreses compromeses, són algunes de les claus per revertir l’abandonament. Fins que això no passi, les Balears continuaran amb xifres elevades d’abandonament i amb molts joves que es perden pel camí. “Hem millorat, però menys que la resta de l’Estat. Per tant, en proporció estam pitjor”, sentencia Salvà.