sa PoblaQuè significa per vós ser clamater després de 50 anys de ser caparrot?
És una cosa que m’ha vingut molt de nou, estic content pel fet que hagin pensat en mi. Nomenen clamater qui està enmig, fa feina pel poble i per les festes; és un orgull i una satisfacció que m’hagin elegit.
Us ho esperàveu?
La veritat és que no.
Segons el que em deis, us era un poc igual si us escollien clamater o no...
M’era igual, tant si m’arribava ara com si m’hi haguessin fet abans o després. Estic dins les festes, que és el que m’agrada.
Heu pogut observar l’evolució de la festa des dels seus budells. Quines diferències diríeu que hi ha de fa cinquanta anys cap aquí?
Hi ha molta més gent que col·labora i que ve a veure les festes. Cada vegada s’ha fet més grossa i, entre totes les festes i els actes que fan, de cada any va a més. És molt especial pels poblers.
I això que vagi a més, vós què ho trobau: bo o dolent? Hi ha gent que troba que es perdrà l’essència de la festa amb tanta de gent...
Ho trob una cosa bona. Ha de venir tota la gent que vulgui i pugui. Tothom hi ha de participar. És una festa que no només feim per a la gent del poble, sinó per a tots els que vulguin venir a participar-hi.
Què trobau de la gent que diu que hi ha santantonis millors i pitjors?
Per mi no hi ha competició, malgrat que mai hagi anat a fora poble. A cadascun tenen coses bones.