Cos i Ment

Potser ja n'hi ha prou de dir "tu pots"

En l’era del pensament positiu i els missatges motivacionals, dos psicòlegs alerten dels perills de deixar-se influir per una tendència que ens posa a sobre una pressió excessiva

4 min
Potser ha arribat l’hora que desem la tassa de Mr.Wonderful al calaix

Barcelona"Tu pots". "Si t’hi esforces prou, ho aconseguiràs". "Està a les teves mans arribar-hi". "De tu depèn que avui sigui un gran dia". Aquestes i moltes altres frases motivacionals responen a la idea que el pensament positiu ho pot tot, i que, si ens ho proposem, podem canviar la nostra vida i ser feliços. Sobre el paper, tot molt maco, tot i que si ho portem a la pràctica, podem veure que darrere d’aquest discurs hi ha certa perversitat que amaga una altra interpretació. Ens ven la idea que si desitges amb prou força alguna cosa, aquesta acabarà succeint, per la qual cosa, si no ho aconsegueixes, probablement deu ser perquè no t’hi has esforçat prou.

Per mirar de posar en context aquesta tendència, el doctor en psicologia i psicoterapeuta Buenaventura Del Charco –que a Instagram és Ventura Psicólogo–, va publicar el llibre Hasta los cojones del pensamiento positivo (MR Ediciones), on denuncia que des de fa massa anys se'ns ha transmès la idea que la recepta màgica per ser feliç consisteix a veure el costat bo de les coses, alhora que posa en dubte les fórmules de superació i "creixement personal" que, al seu parer, no suporten ni un assalt al món real. El psicòleg explica que el llibre és el resultat de la seva feina com a "psicòleg de trinxera. Em vaig adonar que cada vegada més pacients arribaven a la meva consulta amb un gran sentiment de culpa pel fet de no saber afrontar els problemes que tenien. Estaven convençuts que ells eren els responsables de sentir-se malament perquè no sabien veure el cantó bo de les coses i perquè no s’esforçaven prou a ser feliços". Una idea que li sembla «perversa, perquè nega a la gent el dret a sentir dolor, que és una reacció normal i sana quan et passen coses dolentes».

Del Charco qüestiona que aquest paraigua multicolor del pensament positiu ens remet a una premissa segons la qual "el malestar és una cosa negativa que cal evitar, quan, realment, és inherent a la vida" . Una idea que reflecteix el que ell denomina tristofòbia, "una por a passar-ho malament, com si no tinguéssim la capacitat de suportar cap cop. Crec que aquest fals pensament positiu denota poca fe en l’ésser humà, perquè jo estic convençut que ho podem passar malament i sortir-nos-en". En poques paraules, defensa fugir de la sobreprotecció, ja que, "cada cop tenim menys tolerància al dolor. Ens sobreprotegeixen des de petits, allunyant-nos del malestar, per això quan la vida et fum el primer cop no som capaços d’afrontar-lo, perquè no hem estat entrenats per a l'adversitat". Del Charco defensa que necessitem entendre per què estem malament, ja que el dolor emocional, que sol tenir forma d'ansietat, por, tristesa o ràbia, encara que desagradable, ens dona una informació molt útil d’allò que estem vivint i per què ens afecta així.

Una realitat que enllaça amb els signes dels temps; vivim en l’era de les xarxes socials, on s’imposa una altra idea perversa, segons el psicòleg, i que té a veure "amb el desig d’agradar. Si sempre estic alegre i somrient, si sempre soc productiu, li agradaré més a la gent". I per a mostra un botó, que només cal tafanejar per Instagram per adonar-se que tots ens esforcem per mostrar als altres que la nostra vida mereixeria ser protagonista en algun dels elements de marxandatge de Mr. Wonderful. El psicòleg alerta que hem convertit "l'ésser humà en nou producte de consum. Abans la felicitat era el resultat d'arribar a un objectiu, però no era la meta. Avui, en canvi, la felicitat ha esdevingut un indicador d'èxit, si ets feliç és perquè ho estàs fent bé". En aquest sentit, Del Charco es mostra especialment preocupat per les generacions més joves, que han crescut ja sota aquest paradigma. "Els més grans tenim eines adquirides a la nostra infantesa per afrontar aquesta pressió social, però a mi em preocupa la denominada generació de vidre, que no tenen altres marcs de referència que el que veuen a la pantalla". Per tot plegat, el psicòleg, que acaba de publicar Te estás jodiendo la vida (MR Ediciones) insisteix que no necessitem ser optimistes i feliços, que el que necessitem és ser honestos amb qui som i allò que necessitem, per la qual cosa proposa oblidar-se de ser la nostra millor versió per ser únicament nosaltres mateixos.

Autoestima i pensament positiu

En una línia de pensament amb força coincidències amb la de Ventura Del Charco, el psicòleg i psicoterapeuta Victor Amat (@victoramat01) acaba de publicar Autoestima Punk (Ed. Vergara), on es proposa desmuntar el que denomina l’autoestima happy flower. Si Buenaventura del Charco apunta que la felicitat és una qüestió de prendre decisions i tractar-nos bé a nosaltres mateixos, Amat defensa que hem d’aprendre a autoestimar-nos bé. "El que vull és denunciar que ens estan introduint un concepte d’autoestima que no ens ajuda i que ens obliga a fer canvis que moltes vegades no podem fer i això ens frustra més", explica, alhora que afegeix que el seu objectiu és que els lectors entenguin que l’autoestima "passa per deixar de voler ser una altra persona, acceptant que tenim llums i ombres, i per aprendre a lluir aquestes ombres".

Amat alerta que hem crescut en una cultura on sempre se’ns ha comparat per perdre, ja des de ben petits, i advoca per entendre que "ésser humà comporta una ferida infinita i que la veritable autoestima és saber-ho i plantejar-se que podem ser una persona millor, però no perfecta, perquè és impossible". El psicòleg denuncia que "ens han fet pensar que moltes coses que ens passen tenen a veure amb no autoestimar-se i això no és veritat. No sempre ens hem d’estimar més, sinó que hem d’estimar-nos millor. Generar la idea que hi ha una millor versió de tu mateix augmenta la teva insatisfacció i això t’obliga compulsivament a fer coses per millorar, i aquesta és una idea perversa, perquè de vegades aquella versió millor és impossible". I és que obligar-te a pensar que tot depèn de tu pot fer sucumbir la teva autoestima si no surten les coses com esperes. Com assegura Amat al llibre, la clau és saber que ets imperfecte i la veritable autoestima és saber què fer amb les teves imperfeccions, comprendre "com puc convertir les meves carències en alguna cosa positiva per al meu entorn sense deixar de ser qui soc".

Les grans mentides del pensament positiu

Fomenta que neguis el problema i en fugis.

Et culpabilitza per experimentar emocions sanes, com la tristesa o la ràbia, i et treu el dret a estar malament.

Et diu que no ets prou vàlid tal com ets.

Et tracta com un ésser feble i fràgil, incapaç d'assumir el malestar inherent a la vida.

Dona una visió reduccionista de la vida, basada en fórmules i receptes iguals per a tothom i extremadament simplistes.

stats